L'habitació Tancada

Un relat de: Eric Martinez
Recordo que era de nit. Una nit com un altre qualsevol, el carrer estava ple de gent que anava a munt i avall, com qualsevol de les anteriors, podríem dir que era un carrer transitat.
Acabava de cobrar, era la primera vegada que cobrava un sou de quatre xifres, i volia donar-me un petit homenatge.
El Bordell no estava lluny, i vaig decidir fer una petita visita. Era la primera vegada que entrava oficialment, i pentinant-me una mica els cabells, dissimulava el meu nerviosisme.

- Es usted nuevo.
- Así es.
- ¿Cuanto quiere gastar?
- Acabo de cobrar el mes.
- Entiendo... no debería decirselo, pero... hace poco hemos llevado a cabo una nueva iniciativa, con el apoyo del ajuntamiento, vera... hemos habilitado una de nuestras salas para libre uso y disfrute de los clientes, a nivel global ¿le gustaría probar?
- Me parece atractivo.
-Perfecto, escuche atentament, una vez entre, descubrira la claridad que desprenden las luces de la sala, una vez las luces se vuelvan rojas, empecerá su tiempo de ocio. En el momento en el que las luces se vuelvan de nuevo claras, tendrá que abandonar la sala.

Inquiet i a la vegada curiós, pago el que aquella senyora hem demana, i hem disposo a entrar a la sala.

Tot un seguit de personatges componen aquella petita sala quadriculada. Una dona d'uns quaranta anys, tota arreglada i maquillada es troba a una de les cantonades, asseguda en un petit tamboret lila.

Un adolescent, d'uns tretze anys, que es troba a l'altra punta, mirant a totes bandes, com si estigues buscant alguna cosa.

I per últim, una noia jove, d'uns vint anys, que es troba mig recolzada a l'última cantonada.

De cop i volta, els llums es tornen vermells.
La dona madura s'aproxima cap a mi, i comença a tocar-me... sento com la seva mà, fa baixar els meus pantalons cap als turmells, i segons després els calçotets. La fel·lació és imminent, i per no caure, hem posiciona sobre el tamboret.

Llepa com si la calor que provoca l'estiu, crees en ella la il·lusió d'estar menjant un gelat.
La noia s'apropa al meu costat, amb la falda baixada, perdó, sense falda, posiciona la meva mà a la seva vulva frondosa.

L'adolescent, que ja porta una estona masturbant-se, s'aproxima cap a la noia i la penetra per l'anus. Ella sent un petit orgasme, però encara no s'ha corregut.

Separo a la dona del meu penis, i adopto una posició terrenal, a mesura que llepo la vulva que abans masturbava. Ella sent llavors un calfred sexual que li recorre el cos, i a poc a poc, separa l'adolescent del seu cos, el qual hem mira a mi, amb un desig que no hem passa desapercebut.

Es posiciona darrera meu i hem penetra, sento els seus gemecs a la meva nuca, i en equilibri, els gemecs de la dona madura a la qual masturba.

De cop i volta, una abundància de líquid regalima el meu mentó, la noia no m'ha avisat, i jo encara continuo calent.

Voltejo l'adolescent de cos calent que encara no s'ha corregut, i començo a mama aquell prepuci vermell, desencadenant d'una imminent pol·lució nocturna.

-Estic a punt.

M'informa el meu parteneu, i en un reflex, l'agafo per darrere. El penetro, mentre sento com la dona madura acaba d'ejacular, i li agraeix a l'adolescent, el qual, està massa pendent del plaer adolorit que se'n a l'anus. A dins i a fora, el meu penis fa la funció d'un tren d'estació tancada, sento els seus testicles que és colpegen amb els meus, i en un sospir, ejaculem junts.

Les llums mostren de nou la claror, i com si no ens coneguéssim, ens vestim ràpidament però sense pressa.

Una vegada estem vestits, ens dirigim a sortir de la sala.
Ens fem una última mirada, i marxem cascú per la seva banda.

L'endemà, mentre compro un parell de verdures al mercat, veig a la dona gran venent fruita en una de les parades.

- ¿Ens veiem aquesta nit?

La dona hem mira somrient, i contesta.

-Millor el mes que ve, que ja hauré cobrat.

Comentaris

  • Moltísimes Gracies Nil[Ofensiu]
    Eric Martinez | 10-08-2017

    En primer terme et dono les gracies de tot cor Nil, es plaer ser llegit per tu, i moltísimes gracies pel teu comentari (al ser dramaturg m'omple de satisfacció)

    Ets un crack, moltísimes gracies.

  • Teatre[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 10-08-2017 | Valoració: 10


    Quan comento un relats, les raons poden ésser diverses.... A tu et torno a comentar, perquè la raó és la mateixa: un excel·lent relat!. I no perquè en poques limnees hi surti una variada gamma de posicions sexuals o de pràctica amb les dues polaritats, no! Jo et comento, per com arribes a convertir-me, a mi, un simple llegidor, en un espectador in situo d'on s'esdevé l'acció. Talment com si l'habitació tancada es transformés en un petit teatre per a uns quants privilegiats assistents.
    Tot aquest joc de llums, els personatges en si i també, es clar! les morbositat de sexe. Fan que jo hagi experimentat un orgasme literari, Enhorabona! Nil.