L'extraterrestre i jo

Un relat de: AnNna

Avui és diumenge. Però un diumenge molt especial: avui és el meu aniversari. Falta molt poc perquè arribin els meus companys i estic molt contenta perquè anirem a fer jocs al bosc.

Al cap de poca estona, el timbre es posa a fer: ding-dong, ding-dong! Jo baixo les escales corrent com un guepard i en obrir la porta, m'emporto una decepció! Sí que venien els convidats, sí, però aquesta era l'àvia Rosa. El regal de l'àvia Rosa és molt gros, però no vull obrir-lo fins que hi siguem tots. Intento pujar a dalt de seguida, perquè a l'àvia no se li acudeixi de fer-me algun petó, però no! Ningú no s'escapa dels petons de l'àvia Rosa.
Quan em deixa anar, vaig corrent a dalt, q no ser que torni a rebre. Mirant per la finestra del passadís, veig la Míryam que surt del cotxe amb un paquet bastant gros, així que baixo corrent a obrir-li la porta. Després d'una estona de ser amb ella, sentim el timbre altre cop, però ara que no estic tan nerviosa, apreto el botó d'obrir la porta principal i llestos. Són l'Anabel, la Sílvia, la Laura i la Cristina. La meva mare els indica on sóc i vénen. De poc no li tanquem la porta als nassos a la Mireia, la Paula i la Carla, seguides per la Gisela amb un paquet molt petit, molt petit.
Quan hi hem sigut tots, ens decidim perquè m'amaguin els regals i jo els busqui. M'ha costat bastant però ja els he trobat. Hi han molts regals i quan els obro el que m'agrada més són unes arracades amb forma d'extraterrestre (de la Gisela). També hi ha tres llibres, un estoig, una calculadora i un despertador.
Agafem algun jersei i ens enfilem cap al bosc. Em paro a cordar-me la sabata i els dic:
-Ja vindré, aneu tirant!
En aquell instant sento unes paraules estranyes molt a prop de la meva orella. També hi noto moviment. Al cap de poc, ja tinc l'extraterrestre de l'arracada damunt la meva mà. Es va fent gran i gran fins a arribar a ser de la meva edat. Comença a parlar, però aquest cop en català:
-Hola, sóc en Tukiel i al meu planeta tenim problemes. He agafat la via arracada perquè no en trobava cap altra. M'ajudaràs?
-Sí, però ara haig de continuar la festa d'aniversari. Amaga't, ve la Mireia.
Anem amb la Mireia bosc amunt i no trobem ningú. Jo els començo a buscar, veig a la Míryam i decideixo anar a tocar-la. Quan ja n'he tocat a un, la meva mare comença a tallar el pastís. Però, és molt divertit, perquè si jo el vull de llimona, és de llimona, si l'Anabel diu:
-Xocolata!
El pastís serà de xocolata. Ens passem tota la tarda jugant a jocs moderns, com és ara el yuki. Tens un guant làser, que quan toca a algú el deixa immòbil, i molts d'altres. Al vespre, tots van a casa seu menys la Cristina i la Laura, que les vénen a buscar de seguida. S'ha acabat la festa. Quan estem sopant, a l'extraterrestre se li acut fer-me una visiteta a mi, al meu germà i als meus pares. Els tres queden al·lucinats. Els presento en Tukiel tot dient:
-Mama, papa, Jordi, aquest és en Tukiel, un extraterrestre de... d'on, Tukiel?
-De Nomoblidis.
-I què ha vingut a fer aquest aquí? -pregunta la mama.
-Al seu planeta tenen problemes.-afirmo.
-I l'hem d'ajudar, nosaltres? -frase d'en Jordi.
-Oi tant! -dic jo.- Si ha vingut aquí serà per alguna cosa.
Bé, decidim ajudar-lo. Es veu que al seu planeta no hi ha aigua i volen mudar-se a la Lluna i després a la Terra.
-Ah, no! Això mai! Amb els aparells d'ara, construirem un nou planeta per als Nomoblidisans. I tindrà aigua i tot el que voleu. Però el planeta ha de dir-se Sant Celoni. I des d'aquest moment existirà el planeta Sant Celoni.
-Perfecte! -van dir tots els nomoblidisans.

Sisè de Primària xD

Comentaris

  • El meu tercer Coment[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-02-2005 | Valoració: 9

    Crec que és el tercer relat que et comento, i m'ha encantat, te la qualitat dels relats infantils de ser planer, atractiu i sorprenent. Crees amb quatre idees molt quotidianes una expectativa i una sorpresa. El final es curiós. M'ha agrat molt.

    Felicitats.

  • NOMOBLIDISPORFA!!![Ofensiu]
    Capdelin | 22-12-2004 | Valoració: 9

    tens una imaginació que és massa...
    saps? quan llegeixo els teus comentaris o els teus mails... em pixo de riure... no sé per què, tia... però em fas riure...
    et regalo aquests tres extraterrestres: NOMOBLIDISMAI, NOMOBLIDISPORFA i NOMOBLIDISCONY!!!
    (m´ha agradat i m´ha fet riure allò... del petó de l´àvia Rosa )
    un peToneT molt groz i bonez festez,,,!!!

  • Visca...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-12-2004

    ... visca! Les campanes toquen a rebat: ding, dong! tolon, cataclam!. Per què? us demanareu. Precisament perquè aquest comentari ja supera el nombre CENT pels escrits de la joveneta Annna! Sí, ben cert, amb tres "ena" -que rima amb "poema"-. Felicitats i a seguir, que ho fas molt bé!

  • No m'atreveixo a penjar res[Ofensiu]

    del que escrivia a primària, jo! De fet, tot just començava. I a més, em faria molta mandra picar-ho tot a l'ordinador (sóc així, què hi farem!).
    Pel que fa a les arrecades de la Gisela (per cert, tinc dues cosinetes, una de mesos i l'altra de 4 o 5 anyets que se'n diuen!) que han acabat essent l'ànima del relat, dir-te simplement que al pot petit hi ha la bona confitura ;-)
    ET DEIXO DE MOMENT A DOS COMENTARIS DEL NÚMERO 100 (mític, mític...)

    Bye bye

  • wola wapa![Ofensiu]
    mistika | 04-12-2004

    aix.....la anyorada primària....kins records!
    i pensar que ja escribies tan bé!:)
    bua com jo buski en alguna llibreta vella i trobi relats que tenen tans anys em faré un tip de riure!
    Inga ja ta cumentat!
    PetUneTs wapa!!