L'extrany no m'és extrany

L'extrany no m'és extrany,
com tampoc ho és,
qui resa al Déu més pròxim,
o al més llunyà.

L'extrany no m'és extrany,
m'és present el paisatge de fa mil anys,
i no aconsegueixo recordar,
el que hi ha girant la cantonada.

L'extrany no m'és extrany,
si del desig,
jo em pogués fer pressonera!
I del silenci... amant.

L'extrany no m'és extrany,
viu l'instant,
i obra els ulls al demà,
mentres trec la vida al passat, que m'espera.