L'explorador de Cavitats Profundes

Malauradament aquella dona ho te tot: mitjana estatura, jove, guapa, femenina, delicada, i fins i tot m’atreviria a dir que no és gens presumptuosa. És a principis d’estiu i la roba lleugera, pantalons curts i minifaldilles mostren a la llum tot el que l’hivern ha reservat per quan arribin els raigs de sol daurant les pells més tendres. El meu Explorador de Cavitats Profundes es manté a bon esguard, una mica atordit entre robes de ben segur innecessàries. Però alguna cosa trastoca aquella pau, i és quan la veig. Ella espera esplèndida, repenjada a la parada de l’autobús entre un munt de gent, dreta amb un llibre obert a les mans. Quan mira, ho fa al girar un full, i encara em sembla més sensual. Les ulleres de sol que porta calçades al cap, li fan de diadema, i li subjecten la seva ben allisada i negra cabellera. Uns cabells, per cert, que onegen tot acariciant les seves espatlles nues. Els seus llavis són fascinantment carnosos; els seus ulls, que sembla que alberguen un misteri ocult, captivadorament negres.

Duu un vestit d’un blau intens, fresc, lleuger, d’escot generós, cenyit al cos en la part superior, i que marquen uns pits proporcionats, en els quals s’hi deuen emplaçar perfectament les mans. La faldilla, però, és més ampla, i ondula amb la brisa en una dansa a joc amb els seus cabells tot dibuixant els perfils sensuals d’unes cames esplèndides. És aquella dansa ondulant la que em transporta i la meva imaginació es dispara. Tot i que abraço la idea que tot plegat seria més màgic si conegués el seu nom, haig de conformar-me em perdre’m sol per aquells paratges de línies sinuoses.

Inicio el meu viatge pels turmells, amb la fascinació de qui visita per primer cop alguna de les Meravelles de la Humanitat: aquelles cames daurades pel sol ho són. Passo pels bessons, magnífics; pels genolls, melosos. I quan acaricio amb els ulls les seves sinuoses cuixes, arribo a la zona prohibida: sota la faldilla. Aleshores, veig que la dona fa un petit moviment tot entreobrint una mica les cames. Aquest fet m’excita, és clar, i em fa tancar els ulls, per tal de continuar viatge i seguir avançant, tot imaginant, i així poder recórrer els misteris d’un vel ondulant insinuant.

I com si fos allà a dins, alço la mirada, envoltat d’aquells paisatges inaccessibles que resten sempre ocults sota els vels i on els moviments de les cames juguen amb les llums i les ombres de tan grans misteris. Tant concentrat estic, que sento una forta pressió genital, que, tot sigui dit, tinc que controlar: no voldria que la gent pensés malament. Quan hi retorno, els meus ulls es troben entre les bambolines del gran teatre dels sentits, en un observatori privilegiat on es pot accedir sense obstacles a la part més excitant d’unes cames que pugen lliures, directes al paradís.

Captivat per l’espectacle, sento una escalfor humida provinent de la seva zona genital i que baixa a rebre’m, com un emissari que em convida a pujar al seu reialme fantàstic. Just en aquells moments, la dona entreobre una mica més les cames... la qual cosa em fa sospitar. Estarà percebent ella les sensacions que jo sento? Tant de bo.
El cas és que aquell nou moviment em provoca una nova erecció: és el meu Explorador de Cavitats Profundes qui malda per sortir. No ho sé, però, si aquest cop el podré contenir, i torno a obrir els ulls, però l’únic canvi que aprecio és que, tot i que sembla capficada en el seu llibre, l’hi detecto un cert nerviosisme. Així que continuo, ara per aquelles zones íntimes tan seductores del seu cos on les cuixes s’eixamplen fent estret l’accés a les zones més sensibles, però que un cop superat s’obre una cavitat més àmplia, l’avantsala del tresor, des d’on el podem contemplar en tot el seu esplendor.

I és així com, superat el pas més estret, s’obre davant dels meus ulls la més preuada, fascinant, meravellosa: la Cambra de la Reina. Tot i que aquella zona tan excitant resta encara una mica oculta rere unes calcetes molt fines i blanques, les transparències d’aquestes poc poden fer per amagar una vagina rosada, esplèndidament oberta i que es troba a punt de caramel. I sento que el meu Explorador de Coves Profundes ja no pot més i, ignorant formalismes ni conductes reprovables, trenca les cadenes que l’empresonen per sortir a la llum, fort i dur com una pedra. És aleshores quan sento un cop molt fort que per poc em tira al terra: alguna cosa pesada m’ha caigut al damunt. Obro els ulls i, tot i que continuo dret, em trobo atrapat entre dues fascinants cames obertes i uns braços que m’abracen amb passió les esquenes; mentre, una boca de mel busca amb delit la meva. Al terra, la meva roba... junt a un vestit blau.

Els nostres cossos, absolutament nus, estan adherits pell contra pell, tot ignorant la gent; els seus pits pressionen fortament els meus, i el seu sexe, obert com una flor radiant, és a tan sols uns centímetres del meu!

És en aquells moments quan el meu Explorador de Cavitats Profundes, com si un programa informàtic s’hagués activat i del qual té que seguir fil per randa, inicia la seva exploració, molt a poc a poc. El meu membre, exultant, comença així a obrir-se pas tot avançant lentament entre els plecs més mandrosos d’aquella vagina esplèndida que va penetrant, sense presa però sense pausa, com si res ni ningú el podés aturar. I sento com els pètals d’aquella flor s’exciten només amb un petit contacte, i com continuo endins lentament fins aconseguir encaixar-me en aquella excitada obertura sense necessitat d’esforços, amb tal precisió i delicadesa que, en sentir la seva carícia, em fa llançar un fort sospir.

I és així com, lentament- molt més lentament del que no pas voldria- vaig penetrant per l’interior d’aquell conducte ascendent que paulatinament em va friccionant, cada cop més, les diferents parts del meu sexe a mesura que aquest avança. Una mica més endins, la meva ascensió troba unes petites protuberàncies que, en una fascinant escala de sensibilitat, supera uns meravellosos graonets que van fent que augmenti el plaer cada cop que els supero. Quan el meu membre és gairebé tot a dins, sento com una nova dilatació del seu sexe prepara el seu interior per encabir tot aquell torrent viscós que estar a punt d’arribar, tot esperant empassar-se’l tot d’una sense malbaratar ni una gota, com si aquella cambra vaginal sabés del cert que aquest ja ha començat a donar mostres d’erupció des del fons dels testicles.

És el seu sexe qui aleshores pren la iniciativa i comença a contraure’s amb delicadesa tot intentant xuclar l’incipient nèctar que percep com puja. En aquells moments es produeix un moment màgic, perquè aquella magnífica dona que tinc a sobre amb les cames ben obertes ja no pot més i comença a moure els malucs amunt i avall, amunt i avall, cada cop amb més bogeria, aconseguint no només la total i més absoluta penetració del meu membre, sinó provocant la incipient erupció que amb la força d’un volcà amenaça per anegar-ho tot, tot, tot. Uns potents gemecs a cau d’orella em confirmen que ella ha arribat a l’orgasme i potencien el meu. És llavors quan el meu membre es buida a sanglotades i esclata omplint totes les estances que prèviament ja havia preparat la dona fins inundar tots els racons d’aquella fascinant cavitat vaginal.

I això no acaba aquí, no. Quan penso que el meu explorador ja ha portat a terme la seva missió és ella, la dona, coneixedora dels secrets més profunds de l’home, qui afegeix a les meves les seves contraccions. Ha duplicat l’orgasme i ara m’empresona encara més el membre friccionant-lo de tal manera que troba un punt ocult, extraordinari (el punt X), tan desconegut com estratègic en l’home, que estimula el meu membre de tal manera que provoca una segona ejaculació, més potent encara que l’anterior. És així com sentim plegats la pulsió dels nostres cossos entregats al plaer. I sento com el contingut del meu Explorador de Cavitats Profundes es vessa de nou, ara amb un líquid més espès, de gran reserva, que només els sexes més exclusius saben extreure. Absolutament fascinat per l’experiència, penso que tot plegat només és comparable a l’explosió primigènia, la del Big-Bang de l’Univers.

Així és com dos desconeguts s’entreguen en cos i ànima als capricis de les seves natures, mostrant al món una altra cara del que som: uns éssers complexos -potser massa- però que de vegades la natura els crida a fer accions irracionals. Potser és així com tornem a sentir les contraccions de l’univers que ens va crear, el etern batec silenciós que genera la vida i les estrelles, la pulsió d’un cosmos, sovint ignorat, que és qui ens va donar origen.

Quan obro els ulls... tot ha tornat a la calma. O millor dit, res ha sortit de la normalitat! La gent no s’ha adonat de res i la dona de cabell negre i vestit blau ha tancat el seu llibre: es troba pujant a l’autobús, com si res hagués passat(?) Aleshores es gira... i em mira els pantalons: és l’única que s’ha adonat que els porto mullats per la zona genital. Mentre intento tapar-ho amb la camisa, em quedo amb les ganes de dir-li que l’he feta somni, que junts hem retornat a l’univers. En aquells moments m’ensenya dos dits, dos. En un d’ells duu un anell. Això em fa pensar. Dos dits amb un anell, penso decebut. Dos dits –dos- amb un anell, em dic sorprès. Dos dits...! penso il•lusionat.

I abraço l’esperança que aquells dos dits signifiquin alguna cosa més, com que aquella nit, dins de l’àmbit matrimonial, ella jugarà a la banyera i gaudirà com jo tot compartint aquell bell somni. Però això... potser ja és somiar massa.
Quan l’autobús arrenca, segueixo pensant que si sabés el seu nom encara seria més màgic. Si sabés el seu nom...

Aleshores distingeixo a la finestra com ella s’esforça per dir-me alguna cosa, que no entenc. Només entenc que són tres síl•labes. Mentre l’autobús marxa, ella insisteix. Al passar la seva finestra pel meu costat veig que escriu al vidre alguna cosa amb un cert neguit... les tres síl•labes amb cinc lletres. Tres síl•labes... meravelloses:

MA-RI-A

I és que de vegades és difícil marcar fronteres entre la realitat i els somnis.