L'experiment

Un relat de: Encarna Romero
En Joan va obrir el diari i va trobar la que semblava ser la seva gran oportunitat: participar en un experiment científic ben remunerat. Un dilluns fred i boirós es va
presentar a l'entrevista i, després de molts mesos de proves, ho van elegir. Es va reunir amb el Jaume i el Jordi (també seleccionats) i van signar les rigoroses clàusules de confidencialitat. Llavors, es va revelar el misteri: farien un viatge al futur (50 anys més endavant). En sortir del centre, es va mullar la cara amb l'aigua de la Font de la Granota per confirmar que era despert. Va comprar un anell d'or blanc amb una ametista per a la Mireia, li va donar i li va prometre tornar-hi després d'un viatge secret que el faria molt famós. Li van implantar un microxip al front que enviaria imatges en temps real. Primer van enviar el Jordi. Una setmana després, el Jaume. A la tercera setmana va entrar el Joan a la màquina. Després d'un temps indeterminat i confós va obrir la petita porta i va sortir al carrer. Era el capvespre d'un dia rufolós de l'any 2063. La plaça era al mateix lloc i, malgrat els canvis, la Font de la Granota era encara allí. Llavors, va veure el Jaume: despentinat, brut i espantat, que l'hi va dir que uns homes s'havien emportat el Jordi. No sabia si a la presó o al psiquiàtric. En aquell moment va passar una dona amb un abric vermell i li va deixar una moneda al Jaume. El Joan es va fixar en aquells ulls castanys i després a l'anell que portava la dona. L'àvia es fixà en ell i li va parlar: "Noi, et sembles molt a una persona que vaig conèixer fa molt de temps. Em va dir que tornaria, però no va tornar mai més". Mentre la dona s'allunyava arrossegant les sabates, el Jaume va dir al Joan: "El centre d'investigació és ara un museu i davant la màquina del temps hi ha un cartell que diu: Van enviar gent al futur, però no els van dir que no es pot viatjar al passat".

Comentaris

  • Gràcies, Cesc Mrgnds[Ofensiu]
    Encarna Romero | 17-12-2013

    Moltes gràcies per la benvinguda.
    El fet que siguin tres homes i que els seus noms comencin per "J" no ha estat casual.
    He escrit el relat tres vegades per poder reduir-lo a menys de dos mil caràcters. La veritat és que volia escriure i escriure més ... però, una altra vegada serà. Cal seguir les regles. Una abraçada.

  • M’agrada Encarna[Ofensiu]
    Jon | 17-12-2013 | Valoració: 10

    És un relat ben escrit i que a més et deixa amb una sorpresa... el final, un final que, personalment, no me l’esperava. Aquest relat em fa pensar que el podries ampliar en un projecte més gran... és una història que fa venir ganes de saber-ne més, sobretot de la relació entre el Joan i la Mireia.

    M’ha cridat l’atenció que els tres homes que viatgen al futur, tots tres, el seu nom comença per J, a més de ser tres homes. Té algun significat?

    Salutacions i molt de gust... a més de sort i ànims per continuar escrivint, que pel que sembla ets “nova”.

    Una abraçada de benvinguda.

    Cesc

  • Gràcies, AVERROIS[Ofensiu]
    Encarna Romero | 17-12-2013

    Gràcies per la benvinguda, AVERROIS.
    Aquesta pàgina és molt interessant.
    Una abraçada.

  • Bon final...[Ofensiu]
    AVERROIS | 16-12-2013 | Valoració: 10

    ...d'aquest relat. Encara que crec que ha de ser més fàcil enviar a algú al passat que no al futur. Però com que és ciencia ficció per ara, podem sommiar.
    Benvinguda a relats.
    Una abraçada i gràcies pels teus comentaris.