L’expedient del professor Telònius

El professor Telònius era un home detallista i rigorós, un científic, a qui, darrerament, havien encarregat tasques de gestió hospitalària centrades en l'estudi del tracte als malalts, i que comportaven escoltar les seves opinions, queixes i observacions escrites.

Es prenia, doncs, el seu temps llegint, els textos, de vegades reiteratius i mancats de valor però, altres, més incisius i informats. Aquests eren pocs, no cal dir-ho.

Un home seriós que no es rendia al morbo, es va trobar aquella tarda amb una extensa i detallada explicació que feia referència a possibles pràctiques deficients en una secció com la d’Urologia en la qual, s’havia de ser especialment respectuós i prudent.

Aquella tarda, doncs, es va endinsar en una lectura precisa, minuciosa, de les paraules que figuraven en el formulari que l’administració posava a l’abast dels usuaris. Noves observacions engreixarien el ja abundant cabal de coneixements sobre les particularitats de l’atenció mèdica que atresorava, singularment, pel que afecta a la més secreta intimitat. La seva vasta formació i experiència en temes mèdics i psicològics el feien una persona idònia per aquest tipus de feina.

L’explicació era llarga i portava per títol “Que no es culpi a ningú” i no seguia una estructura temporal, com si el pacient hagués estat fent una reflexió sobre la marxa, i on hi unia diversos elements biogràfics.

“Vaig tornar -es deia en el formulari anònim- perquè tenia curiositat barrejada amb una mica de morbositat. Alguna cosa havia pogut copsar la infermera del meu comportament diguem-ne inconscient. Caldria recordar la vegada en que una doctora, espectacular físicament, m’havia fet una eco a la panxa, un xic més avall de la cintura, o potser el cop aquell en que estant a punt per operar-me, la infermera que es trobava en aquell moment al quiròfan però que no formava part de l’equip que m'atendria, a punt d’anar-se’n, va dir -ho recordo molt bé-, tot traient-me la vànova que em cobria les parts despullades, perfectament depilades per prescripció mèdica: “Te’l deixo preparat”, com si jo, a qui havien d’operar, no ho estigués sentint o fos un mer figurant que corria per allí. No cal dir que no m’hi vaig tornar, no era moment, però ho dic ara.”

“El cas es que, com deia, vaig tornar a entrar. La llarga escena que havia acabat uns minuts abans m’havia impactat però encara no sabia en quina mesura. Tot havia començat quan, pensant-me que tindria una exploració tranquil·la urològicament parlant, vaig trobar-me de cop i volta en una llitera amb la bata oberta pel darrera pròpia dels hospitals i amb una infermera molt amable que coneixia amb tot detall el que anava fer. Em va anar molt bé que m’indiques que la sonda que m’introduiria només em faria mal un instant i que en agafar-me el penis, amb aquest fi, ho fes sense tocar-me la faba. Acte seguit em va fer apujar el cul per introduir-m'hi un sensor.

Es feia estrany, durant la sessió, de parlar amb una dona en aquestes circumstàncies; i anàvem parlant com si tot allò no passés de debò; comentant detalls sense rellevància, malgrat el fet fora del comú que em manipulés els genitals. Em vaig acomiadar donant-li les gràcies. Era obligat, ho havia fet bé, però agraïa més coses: haver estat en la intimitat i referir circumstàncies molt personals?”

Per això, en tornar a entrar un altre cop a cercar la bossa que m’hi havia deixat, vaig recordar el seu comentari sobre les meves cames. De ben segur que l’havien impressionat, puix eren bastant fortes, cosa normal en un habitual de la caminada. Robustes i musculades. Potser -ara ho relaciono - va influir també en el cas esmentat anteriorment i on em van deixar despullat i “preparat” per l’operació?

Ella m’havia demanat si era esportista perquè li semblava que em depilava, com els ciclistes, per exemple. Jo li vaig dir que no em depilava les cames i que hi havia tingut més pel, i que potser això es devia al fregament amb els pantalons al caminar o potser era degut, simplement, a l’edat.

Era ja tard quan vaig trucar i obrir la porta i només hi havia la infermera que m’havia atès. No dic que se sorprengués de manera especial. Duia la seva roba de carrer. Jo, ja me la vaig mirar ara com a una dona, ben feta. No em vaig poder estar de dir que com érem de diferents sense la roba habitual.

Ella, ara més tímida, però no del tot, va somriure. Vaig seure sobre la llitera i no va dir res. Aleshores em vaig estirar i em vaig posar d’esquena i li vaig dir si tenia alguna vegada mals pensaments, cosa que seria en realitat una forma de malaltia professional. Ara el meu penis, amagat sota la roba, no s'arrosava com abans, moment en que guardava una prudent involuntària reclusió. A partir d’aquí, un cop fet aquest primer pas, que em va produir gairebé un cobriment, no recordo la seqüència exacta del que s'esdevingué. Sé que ella va acabar de cloure la porta amb clau i es va acostar, i, tal com estava girat d’esquena, li vaig dir: Per què no juguem a metges?”

El professor Telònius no va referir en el seu informe el detall de la conversa específica posterior que ambdues persones van sostenir. Solament expressa els elements que hi són presents, de forma telegràfica. En concret l’interès d'ella per conèixer si els pacients experimentaven o podien experimentat plaer per via prostàtica (cansada com estava de provocar malestar amb les intromissions pròpies de l’exploració) i es van contemplar l’un a l’altre mentre se satisfeien un cop sota l’influx del desig sexual o concupiscència. Ambdós es trobaven, doncs, mancats d’uns bona pràctica sexual estimulant. En qualsevol cas, afirmava l'expedient, no es dedueix contacte físic entre els intervinents.

“Vull fer-ho saber -continuava el pacient al formulari - per a que siguin conscients de la complexa problemàtica de les exploracions, per disculpar-me per si m’he excedit i en descàrrec de la professional sanitària que va complir perfectament la seva tasca i només es va veure arrossegada involuntàriament a actes no contemplats en la pràctica mèdica, per si hi hagués algun comentari, tot i que la situació es va resoldre amb total discreció i amb disculpes mútues. Un cop superats els moments de màxima pulsió i descarregada per complet la tensió sexual, vam poder concloure i reconèixer que havia estat, però, un bon descans tot i que no l'haurien, de repetir. Tots dos havíem estat víctimes d’un atac súbit de bogeria.

Les conclusions del professor Telònius, després de llargues i profundes meditacions no podien ser altres que les següents i que immediatament elevaria pels conductes reglamentaris als òrgans assessors perquè tinguessin a bé d’introduir canvis en l’atenció als pacients.

"En els actes mèdics es produeixen algunes vegades situacions de tipus libidinós que voluntària o involuntàriament afecten tant al personal com als pacients.

Calen rotacions de personal tan freqüents com sigui possible; tallers o sessions de discussió per a la posta en comú d’experiències laborals amb pacients on es traspassi el llindar de la intimitat; estricta supervisió de la pràctica assistencial; consideració de malaltia professional del personal amb propensió als excessos associats a les intervencions amb poder sobre els pacients (especialment les que afecten a temes íntims i que els posen en situació d’inferioritat); explicacions més pedagógiques dels tractament en general per als pacients; introducció de temàtiques de psicologia per al personal que ho desitgi."

Naturalment, per la seva banda, ja a títol individual, parlaria amb la seva companya que pertanyia també al gremi de la sanitat i es trobava a la secció de proves urològiques, i amb més motiu si cap, tota vegada que la seva libido conjunta havia decaigut en els darrers temps i per esbrinar a quin motiu podien atribuir-se les causes.

Acte seguit, però, el professor Telònius no va poder sinó, rememorar la seva pròpia experiència a la llum d’aquesta nova informació obtinguda del pacient.

Ell i la seva dona no havien explorat facetes similars a les descrites sumàriament, d’una manera explícita, però indirectament podríem dir que mantenien sense voler-ho saber massa un relació que podia ser també qualificada de poc convencional.

Tot i que la relació seva anava més lluny de la mera sensualitat, mirat fredament, el fet que en el decurs de l’acte sexual ella alguna vegada el muntés i es refregués, diguem-ne, el seu òrgan més sensible i prominent, amb moviments de pressió sobre el seu darrera, tenia particular significació. “A partir de certa edat que comencin a treballar els altres”, podria haver-se dit el professor Telònius. El subconscient donava per a molt.

També la relació, absolutament professional, per altra banda, amb la cap de personal, superior immediat seu, podia tenir uns trets remarcables en aquesta línia. Dona intel·ligent i manipuladora, dominant, enèrgica però agradable de tracte, havia aconseguit tenir amb ella una relació de pare intel·ligent. Algun cop, això sí, se li havia escapat, davant del professor, algun detall sobre la bellesa d’algun mascle, cosa que no s’adeia en excés amb la seva suposada fe cristiana; és clar que en qüestions de cintura cap avall no hi ha tantes distincions.

El cas es que força sensual com era, tot i que educada, se l’havia imaginat algun cop en alguna situació similar en la qual per obra de l’atzar es descloïa alguna pulsió secreta entre tots dos.

No va ser fins uns temps desprès que un company d’igual categoria que la cap, li va fer una confidència en la fase etílica dels sopars nadalencs, que guardava relació amb l’esmentat, i que després, de forma anònima, li va referir per escrit ateses les seves funcions, que com es veu, ja treien fum.

“Vaig notar una forta sensació eròtica amb ella degut a la forma en que se’m va dirigir i que devia ser alguna cosa estudiada o apresa. Vull dir, no directament natural d'ella. Havíem anat a esmorzar algunes vegades. M’havia comentat els seus estudis de tipus sociològic i sobre els costums. Li agradava llegir. Tenia un historial amb certa dosi d’aventura.

Després d’un comentari amb cert contingut sexual anterior que no venia molt al cas, ja en la darrera ocasió que vam sortir sols em va dir, com per entrar en el tema, si jo havia llegit la darrera novel·la eròtica del moment, fent-s’ho venir bé pel tema de l’actualitat, però amb força descontextualització, que indicava incert pas endavant.

A partir d’aquell moment ja vaig decidir d’allunyar-me'n, per tal com no volia barreges d’aquest tipus. Podia ser que les converses sociològiques amb el grup d’amigues que freqüentava, i del qual me n’havia parlat, li haguessin fet fer aquest agosarat pas, o donat idees.

Quan me la vaig traure de sobre amb excuses, no es va arronsar i em va dir: “tan dit alguna cosa!”. Ho havia encertat - d'alguna cosa me n’havien informat desprès -, però és clar, no havia de contestar-li pas res aleshores si no volia. Per sorpresa meva, em va etzibar una ordre inesperada, dita de forma convençuda i enèrgica, que pot tenir, per la seva gosadia explícita, efectes d’obediència de tipus eròtic i que vaig notar com una alenada d’aire fred, però per a desgràcia del comitè sociològic que hi pogués haver darrera de l’experiment social, no va ser concloent, no va ser suficient per a amansir-me. No recordo, és una llàstima, ara mateix les paraules concretes, però efectivament suposaven una indicació directa i en certa manera maldestra.“

El professor Telònius va aixecar el cap de pantalla i es va estirar, tot allò, els seus records i experiències, els fets descrits, acostumat com estava als formularis de queixa habituals centrats, bàsicameL’expedient del professor Telòniusnt, en la prepotència masculina, l’havia trasbalsat per la seva novetat; les relacions humanes eren força complicades!, ho podia veure des del seu privilegiat càrrec-mirador en què accedia a secrets dels altres. Tot seguit es va repassar les conclusions i va elevar un informe, sense dades individuals reconeixibles, a la seva cap, la cap de personal. Necessitava un descans.