L'executora de turistes nocius

Sóc la Gemma, estimo Barcelona i, per això mateix, busco turistes nocius -la immensa majoria, és així de trist- i els executo. Des que he sortit a l'Àgora -no hi ha perill, ells mai veuen tele en català-, tothom vol alliçonar-me, des del pàmfil que em titlla de feixista fins al malintencionat que em demana que mati immigrants. Imbècils. A mi ningú em marca les regles.
Pels que no veiéreu el programa ara us en faig cinc cèntims.
El turista nociu és, bàsicament, el que pateix una cega ignorància envers la nostra llengua. Aquesta tara esdevé menyspreu militant entre els vinguts amb la intenció de millorar el seu espanyol, i confonen Barcelona amb la bella Salamanca. N'hi ha d'altres que, en lloc d'adonar-se que són a la capital de Catalunya, cerquen per tot arreu l'excitant mala còpia de Sevilla dels seus somnis, perdó, prejudicis.
Tanmateix, no hauria ni començat sinó tingués el do de l'abatiment per via oral que Déu m'ha donat. Aquesta qualitat divina em permet que, en només acostar-me a aquests idiotes i xiuxiuejar-los hi "setze jutges d'un jutjat..." prop l'orella vegi com, sens ni acabar el garbuix, cauen secs a terra, amb un insípid filet de sang que els hi regalima de les orelles. Prodigi increïble, però previsible. Sistema net, cap violència. No només milloro la ciutat sinó els països d'origen. M'ha felicitat l'alcalde, però també rectors d'importants universitats europees. Aquests són detalls d'aquells que, ai! redimeixen la humanitat.
Ja ho sé, com algú m'ha suggerit, que també podria suprimir altres paràsits locals, com molts erasmus i anglesos residents, però no vull dispersar forces a la babalà. Amb els turistes nocius ja vaig prou servida: hi ha dies, a la Monumental o a la Rambla, que n'executo més de cent. Us ben asseguro que al final m'avorreixo.
De vegades, els prejudicis -també sóc humana, que hi farem- m'enganyen i l'escollit no és nociu doncs té una actitud oberta, sap a on és, o fins i tot du el "Teach Catalan Yourself" sota el braç en comptes de la zafonada de torn. Però no patiu, aquests no moren i solen acabar sent bons amics amb qui comparteixo els beneficis del veritable intercanvi cultural.
En fi, la feina se m'acumula. Mireu, per exemple, aquest alemany amb barret de mexicà que crida "Olé!". Quina mandra fa el poc que s'esforcen alguns per a escapar de la caricatura...

Relat de: Florenci Salesas i Pla (ho sento, no sé com es fan enllaços)