L'EUTÍMIA FA ANYS

Un relat de: aurora marco arbonés
L’EUTÍMIA FA ANYS

Aquells de vosaltres que heu anat seguint les meves històries i cabòries potser recordareu el meu primer relat a RC, on us explicava, amb pèls i senyals, l’arribada a la llar de l’Eutímia, la nostra imprescindible i fidel col•laboradora. Va ser un dia ple de goig i alleugeriment perquè em feien molta falta els seus serveis. Em trobava en una situació aclaparadora i la seva presència va ser com una benedicció del cel. No us negaré, però, que al principi no ens acabàvem de compenetrar massa bé. Jo no l’entenia i ella no feia ni un pas per solucionar el problema, fins que, amb el temps, un cop llimades les asprors, tot va anar com una seda.
Us preguntareu com és l’Eutímia. Us ho explico: és molt blanca, més aviat baixoneta i massissa, la boca gran i rodona i uns ullets blaus petitons que s’il•luminen quan va per feina. És servicial i treballadora i neta com una patena. Fa sempre una oloreta a perfum “rosa mosqueta” que és una delícia. L’Eutímia gaudeix d’una salut envejable. No ha estat ni un sol dia de baixa i no ha necessitat cap intervenció per part dels especialistes. No és d’aquelles atabaladores, ans al contrari, és discreta i només es manifesta quan és estrictament necessari. Ras i curt, és silenciosa com un ratolí d’església, la qual cosa li agraeixo vivament atès que el meu cap no està per romanços i el meu mal no vol soroll. La veritat és que no sé què faria sense el seu ajut i sense la seva lleial presència en la nostra llar.
Sé que algun dia ens deixarà i no vull ni pensar-hi perquè se m’encongeix el cor. Ara bé, el destí és el destí i no t’hi posis travesser que encara és pitjor. Però no ens amoïnem abans d’hora i gaudim de la seva agradable companyia mentre duri; demà Déu dirà. I mentrestant l’Eutímia, la nostra meravellosa rentadora, celebrarà el seu setè sant i aniversari el 5 de Maig, dia de Sant Eutimi. Des d’aquí l’afectuosa felicitació i agraïment de tota la família.






Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    tapisser | 16-03-2016

    Vaig tard.
    Per molts anys!!! Per la part que us toca.

    Vaig tard també per donar consells, però no li feu bufar espelmes fins al centrifugat.

    Seu, que vull parlar amb tu:

    Com sóc persona insegura amb el resultat de la meva afició a escriure, t'agraeixo molt més de què et puguis imaginar, els comentaris que em vas fer en el meu relat (Planta migratòria).(Déu l'hagi perdonada).

    Quan rebo algun comentari de Relats en Català, al mòbil -que és el primer que se'n entera-, la meva companya i jo, estem amatents a rebre un consell que em faci confiar que el que he escrit pot interessar a algú mes que als de casa.

    Aquest vespre, que plou, he aprofitat per llegir tot el que he pogut. I t'ha tocat. He llegit alguns dels teus relats (a mi la poesia em costa molt) i trobo que les teves històries, tan ben contades, tan quotidianes i tan amables, mereixen sobrerament els comentaris que et fan els companys.

    Que bé! He trobat una lectura, gens rebuscada, que ens fa riure.

    Gràcies per ser-hi.

  • Deu ser tota una servidora! XD![Ofensiu]
    Bonhomia | 21-05-2015 | Valoració: 10

    Així que la rentadora compleix sants i aniversaris. Una etiqueta més aviat adient per a no preocupar-se'n massa. De fet, si compleix amb el que ha de fer... XDDDD!!!!!!!!!!!!


    Sergi : )

  • Perdona l'errada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-05-2015

    Ha de dir: " M'has tingut".
    Petons.

  • PER MOLTS ANYS!!![Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-05-2015 | Valoració: 10

    Conec a l'Eutímia, personalment no, però sí per referències. Ja pot estar contenta de com la tracteu, és clar que s'ho mereix.
    Divertit i també emotiu relat. Ens fas ser conscients del valor de les coses.
    I que per molts anys pugueu gaudir de la seva companyia.
    He pensat que li faré un regalet.

    Una abraçada, amiga, he passat una grata estona llegint-te.

    Núria

  • Encantador relat![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-05-2015

    Et confeso una cosa: Quan m'haig de desprendre d'algun estri que m'ha acompanyat durant anys, sempre li dono les gràcies pels serveis prestats.
    m'as tingut enganyada fins al final.
    Petonets, Aurora.

  • Trobava a faltar...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 17-05-2015 | Valoració: 10

    Trobava a faltar un d’aquests relats en que ens humanitzes els estris casolans. L’Eutímia, que varem conèixer fa uns quants anys, set per a ser més exactes, ja es pot considerar que forma parta de la família d’R.C.
    Continua, continua donant-nos notícies dels teus estris.
    —Joan—

  • Quina sorpresa...[Ofensiu]
    brins | 15-05-2015 | Valoració: 10

    M'has ben ensarronat, Aurora, jo ja estava a punt de demanar-te que em deixessis l'Eutímia durant una temporadeta...

    M'encanten els relats en què hi ha alguna personificació i si estan tan ben redactats com aquest, encara em sedueixen més.Et felicito per aquest sentit de l'humor tan sa que posseeixes; és una mena de catarsi que purifica l'estat d'ànim del lector i l'allibera de la tristesa.


    Pilar

  • HHEHHEHE![Ofensiu]
    rnbonet | 15-05-2015

    Quina "personeta" més encantadora la Eutímia! I com ajuda a la llar, encara que siga per una sola feina!
    I tant, que tens sentit de l'humor ! -com dius al començament de la "bio"-. La personificació de la rentadora no es descobreix fins el final, encara que algunes 'pistes' ací i enllà ens fan endevinar que no és una serventa, la tal Eutímia.

    Salut i rebolica, xicona!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat precios
    Et Llegire
    Montse

  • Felicitats![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-05-2015 | Valoració: 10

    Moltes felicitats, tan a l'Eutímia pel seu aniversari i a tu per recordar-la. És magnífic donar les gràcies als éssers estimats. Les vitamines de positivisme són un sol. Una abraçada a totes dues!

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.