L'etern retorn

Un relat de: universbrillant
Si haguessis de viure aquest instant eternament, voldries que fos així?

Llegint Nietzche i el seu etern retorn se m’han posat els pels de punta. Quina raó té! L’únic deure que tenim és el de dir sí a la vida. Viure com si cada instant es repetís per sempre en el temps: les mateixes sensacions, les penes i els dolors, però també les mateixes alegries i tots els somriures. Viure i ser feliç, per poder-ho ser totes les vides infinites que es repetiran.

Així que cada matí quan despertis, pensa si ho voldries tornar a viure. La vida és canvi continu. La mirada d’avui no és la mateixa d’ahir, ni serà la de demà. Obre els ulls i que et mirin. Di sí a la vida amb tot el que comporta. Dolor i plaer, llàgrimes i somriures, fred i calor...

Avui he descobert que llegint frases perdudes entre textos s’amaga el sentit de la vida.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    reusenca | 25-04-2014

    M'agrada el teu relat. En poques paraules dius moltes coses que et fan pensar. Tens molta raó en remarcar aquest entusiasme que cal posar en tots els instants de la vida per petits que siguin i siguin del caire que siguin.
    Una abraçada

  • És bonic[Ofensiu]
    iong txon | 20-04-2014

    apassionar-se per allò que es llegeix, fins i tot si es tracta de Nietzche. O un assaig revelador, una bona novel·la o un sermó inspirador (com els del Dr. Martin Luther King Jr. per exemple) O perquè no? un bon poema o relat d'aquest web, un dels teus per exemple. Se'n pot dir que les teves paraules transmeten entusiasme i il·lusió per viure, que no és poc! Deu ser que estan escrits des del fons del cor. Moltes gràcies per compartri-los.