L'etern retorn i altres finals.

Mentre l'escala mecànica el transportava al nivell superior, d'accés a la Línia 1 del Metro i a les escales de sortida al carrer, Cosme va descobrir el seu vell amic Damià, abstret, en una altra escala mecànica que el baixava d'aquell nivell a l'intermedi, d'accés a la Línia 3. Potser feia quinze anys que no es veien i no el tenia memoritzat en el mòbil, així que el va cridar.
—Damià, Damiàaa! —fins que l'altre va reaccionar.
—Ostres, Cosme, quant de temps! Què fas? Per què no ens trobem ara mateix?
—És clar que sí, noi! Ens trobem a baix! —va proposar, perquè l'altre sols hagués d'acabar de baixar. I Damià va assentir amb un gest.
Havent arribat a dalt, Cosme va muntar a l'escala que l'havia de retornar al nivell intermedi, al mateix temps que Damià havia abandonat aquesta escala i muntava a la que l'havia de dur al nivell inferior, d'accés a la línia 5.

En aquest punt, el narrador omniscient se sent obligat a explicar com s'organitza a l'espai la bateria de quatre escales mecàniques juxtaposades on s'esdevé la present història, per fer-la mínimament comprensible. En primer lloc, aclarir que, si els tres nivells haguessin estat anomenats i senyalitzats com es fa amb els soterranis, "Planta -1", "Planta -2" i "Planta -3", en relació al nivell del carrer, els amics Cosme i Damià haurien pogut utilitzar aquestes denominacions inequívoques. Més entenedor encara, referint les tres plantes al nivell intermedi i adoptant les denominacions "Planta +1", "Planta 0" i "Planta -1". Però no era així: els rètols només informaven sobre les línies de Metro i els carrers on donaven les sortides, i és evident que parlar del nivell d'accés a la Línia 5 en lloc de referir-se a l'inferior, de nivell d'accés a la Línia 3 en lloc de referir-se a l'intermedi i de nivell d'accés a la Línia 1 o de sortida al carrer X en lloc de referir-se al superior, hauria resultat llarg i confós. Per això, i per no deixar-ho en nivells inferior, intermedi i superior, encara massa llarg, en el relat es parlarà de nivell -1, nivell 0 i nivell +1. També serà útil aplicar una notació alfabètica a les escales: si ens les mirem des del nivell 0, tenint al fons els nivells -1 i +1, i les anomenem A, B, C i D d’esquerra a dreta, tindrem
que l'escala A baixa del nivell +1 al nivell 0,
que l'escala B baixa del nivell 0 al nivell -1,
que l'escala C puja del nivell -1 al nivell 0
i que l'escala D puja del nivell 0 al nivell +1.
Aquest servidor també se sent obligat a avançar que Damià tenia tendència a pensar en termes absoluts i universals, mentre que la propensió de Cosme era a fer-ho en termes relatius i locals. Així doncs, no ha de sorprendre ningú que Cosme llancés la proposta de quedar "a baix" pensant amb el nivell 0, mentre que per a Damià "a baix" signifiqués el nivell més baix, el -1. La cerimònia de la confusió estava servida.

Com que no seria raonable que aquest llarg incís estronqués el curs de la narració, tornarem a l'inici d'aquest diàleg de sords, alleugerit ara pels convenis que s'han adoptat.

Mentre l'escala mecànica D el transportava al nivell +1, Cosme va descobrir el seu vell amic Damià, abstret, en l'escala mecànica A que el baixava d'aquell nivell al 0. Potser feia quinze anys que no es veien i no el tenia memoritzat en el mòbil, així que el va cridar.
—Damià, Damiàaa! —fins que l'altre va reaccionar.
—Ostres, Cosme, quant de temps! Què contes? Per què no ens trobem ara mateix?
—És clar que sí, noi! Ens trobem a baix! —va proposar, perquè l'altre només hagués d'acabar de baixar. I Damià va assentir amb un gest.
Havent arribat al nivell +1, Cosme va muntar a l'escala A que l'havia de retornar al nivell 0, al mateix temps que Damià havia abandonat aquesta escala i muntava a la B que l'havia de dur al nivell -1.

En Cosme es va estranyar de no trobar Damià esperant-lo al peu de l'escala A, en el nivell 0. Va repassar amb la mirada la gent que hi circulava, però en no veure'l va pensar que Damià podia haver entès que es reunirien encara més avall, en el nivell -1, així que va muntar en l'escala B per baixar-hi. Mig minut abans, al peu d’aquesta escala Damià s'havia esperat a veure baixar el seu amic. En no aparèixer se li va ocórrer que, allò de baixar, Cosme ho podia haver interpretat com a trobar-se ja en el primer nivell de baixada, el 0, així que va decidir tornar-hi i es va enfilar a l'escala C. Total, que Cosme baixant per l'escala B i Damià pujant per la C, sorpresos i a punt d'encreuar-se gairebé a frec l’un de l’altre, es van increpar alhora.
—Que no havíem quedat d'on vinc jo ara?
—Que no havíem quedat d'on vinc jo ara?
I un altre cop va ser Cosme qui va prendre la iniciativa:
—Vinga, per variar quedem a dalt, ¿d’acord? —va proposar, alçant la veu mentre s'allunyaven, perquè l'altre només hagués d'acabar de pujar.
A punt de perdre's de vista, Damià va assentir amb un gest. Tots dos ho tenien claríssim: un cop en el nivell -1, Cosme muntaria en l'escala C i pujaria fins al nivell 0, on l'esperaria Damià; un cop en el nivell 0, Damià muntaria en l'escala D i pujaria fins al nivell +1, on hauria d'esperar Cosme. Però Cosme es va estranyar de no trobar el seu amic en el nivell 0 i va acabar pensant que Damià hauria entès que es reunirien encara més amunt, en el nivell +1, així que va muntar en l'escala D per pujar-hi. Mig minut abans, al capdamunt d’aquesta escala Damià s'havia esperat a veure pujar el seu amic. En no aparèixer se li va ocórrer que, allò de pujar, en Cosme ho podia haver interpretat com a trobar-se ja en el primer nivell de pujada, el 0, així que va decidir tornar-hi i va muntar en l'escala A. Total, que les mirades de Cosme, que pujava per l'escala D, i de Damià, que baixava per la A, es van trobar en la distància com la primera vegada, tot i que visiblement impacients. Gairebé alhora, es van increpar, cridant.
—Que no havíem quedat d'on vinc jo ara, cap de soca?
—Que no havíem quedat d'on vinc jo ara, cap de suro?

Tancat el primer cicle amb Cosme i Damià repetint posició i moviment, bé que ja no s'hi dóna la candorosa sorpresa del primer encontre, aquest servidor us brinda la possibilitat de seleccionar algun dels cinc desenllaços següents:

Desenllaç metafísic.- L'etern retorn: la trobada de Cosme i Damià, pujant el primer per l'escala D i baixant el segon per la A, es repetirà infinites vegades.

Desenllaç fenomènic.- La trobada de Cosme i Damià, pujant el primer per l'escala D i baixant el segon per la A, es repetirá cíclicament fins que alguna de les quatre escales mecàniques s'espatlli o fins que, a l'hora de finalitzar el servei de Metro, totes quatre s'aturin.

Desenllaç tràgic.- En el decurs fenomènic dels cicles, els retrets entre Cosme i Damià van pujant de to fins que un dels dos surt de polleguera, decideix sortir-se del guió i, esperant a l'altre al capdamunt d'una escala, l'empeny cap enrere i el fa caure escales avall, amb resultat de mort.

Desenllaç més probable.- En el decurs fenomènic dels cicles, els retrets entre Cosme i Damià van pujant de to fins que un dels dos decideix sortir-se del guió i esperar a l'altre. Quan es troben, s'engeguen mútuament a prendre pel sac i cadascú segueix el camí que duia en haver-se produït el desafortunat retrobament.

Desenllaç feliç.- Aquesta vegada és Damià qui va pren la iniciativa.
—Acaba de pujar i espera'm.
Oli en un llum. De seguida que arriba al nivell 0, corre a enfilar-se en l'escala D. Al capdamunt, esperant-lo en el nivell +1, Cosme amb els braços oberts. Un pla no tan happy ni triomfalista com l'últim d'"El manantial" (King Vidor, 1949), amb Gary Cooper amb els braços en gerres, però déu n'hi do.