L'ESTRELLA PRESUMIDA

Hi havia una vegada un matrimoni de meteorits que vivien en una estrella petitona dins de la constel•lació que s'anomena “El Drac”. Com que els van néixer molts fillets, la casa se'ls feia cada cop més petita.

En aquesta constel.lació, hi arribaven molts coets que llançaven els homes des del planeta Terra i trencaven les estrelletes. Un dia també van fer a miques un trosset de la seva teulada i llavors van decidir fer les maletes i buscar una altra estrella més gran i en un lloc més segur.Van estar donant voltes per l’espai durant molts dies i, finalment, van trobar una constel·lació molt lluminosa que els va agradar molt, era la de l’Óssa Major. Van triar l’estrella més gran i més bonica i van voler entrar-hi, però aquella estrella era molt presumida i no els va deixar passar; els va dir que eren massa família i que tenia por que els nens l’embrutessin i que fessin massa soroll.

La mare va protestar i va dir a l’estrella:

- Els meus fills són són molt nets i ben educats; abans d’anar a dormir desen totes les joguines i mai no destrossen ni embruten res, tot ho cuiden molt bé.

L’estrella, però, no li va voler fer cas i li va tancar la porta.

Al cap d’un moment, es va sentir un soroll molt fort; era un coet que s'apropava; no estimava les estrelles i no li feia res trencar-les. Tots els estels estaven molt espantats, però la família de meteorits van fer una barrera amb els seus cossos, que eren molt forts, i el coet no va poder fer-los cap mal; va agafar por i se’n va anar una altra vegada cap a la Terra. Llavors l’estrella presumida, que ho havia vist tot, va tornar a sortir per donar les gràcies als meteorits; els va dir que com que havien estat tan valents i l’havien ajudada, els estava molt agraïda i podien quedarse a viure amb ella.

La família de meteorits es va posar molt contenta i sempre més van viure junts i feliços; l’estrella es va tornar més humil perquè havia rebut una bona lliçó; havia comprès que tothom necessita ajuda.