L’ESTRELLA PLORANERA

Un relat de: Núria Niubó


Alkaid sempre estava plorant, estava cansada de ser l’estrella del final de la cua de l’Óssa Major; ella sabia que era de les que més brillaven, però les altres sis germanes no li feien cas, només de tant en tant li deien... -Calla, calla, ploranera!
Una nit es va decidir, es va llançar al buit; passés el que passés, sempre seria millor que sentir-se ignorada. Havia sentit a dir que des de la Terra la veien, es faria famosa, tothom sabria que era molt, molt brillant; faria tombs per la Terra i tots el nens i nenes quedarien bocabadats .
Alkaid, que no havia viatjat mai tota sola, va caure en un vertigen fent ones de foc i deixant una cua de llum tan potent que la Terra quedà envoltada de fins camins daurats. De sobte se li acabà la força i se sentí perduda, es van esborrar del cel aquells fils d’or i només s’hi veia un puntet d’un blanc blavós. Tenia fred i molta por; què faria ara allí, tota sola, sense llum, sense les seves germanes? Ja no li importava que li tornessin a dir que era ploranera; a més, era veritat, sempre plorava!
Aquella nit el cel estava inquiet. Quan les seves germanes de l’Óssa Major s’adonaren que ella faltava començaren a brillar amb molta força i una llum enlluernadora ompli un espai immens de cel. Alkaid es posà contenta de veure com la cridaven, va començar a rodar i rodar per crear la seva pròpia llum i aquella energia que li sortia de molts endins del coret d’estrella la llançà cap al nord; ella era molt ràpida, sabia que hi arribaria abans que naixés el dia.
Quan encara era plena nit, Alkaid es va tornar a enganxar a la cua de l’Óssa Major i les set estrelles, plenes d’alegria, van espurnejar tota la nit omplint el cel d’una llum blanca i radiant.
L’endemà, a la Terra, a tots els diaris i a totes les televisions donaren la gran noticia d’aquell estrany i inexplicable fenomen.



..........................................




Dedicat als meus néts, Txell, Sergi i Sònia

Núria Niubó i Cabau
20 de febrer / 12

Comentaris

  • Realitat i fantasia del bracet[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-05-2013

    I fins i tot té un nom, l'estrella, que sembla àrab (potser el té i ho ignoro i ara quedo fatal!).

    Un conte curt amb les estrelles d'una coneguda constel·lació com a protagonistes. El fet de voler un canvi, la ploranera, que l'empeny a l'aventura. I el tornar a lloc finalment. L'acceptació amb alegria del que s'és (que no és resignació) fa que brillin totes més, penso ara jo.

    Els contes al cel amb estels sempre són de bon imaginar. I més si la base és real, hi ha una credibilitat de suport que enganxa cel i terra. :)

    Mena

  • Una fantasia impressionant [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 22-02-2013 | Valoració: 10

    M'he sentit dins del conte, és impressionant com has descrit un món ple de fantasia i a la vegada ple sentiments, les estrelles són com l'ànima de les persones, així havien de ser totes les persones, dignes de ser pares, dignes de ser avis, m'ha instruït molt el conte. ENHORABONA, Núria. Una gran abraçada. Fins a l'altra. Rafael Molero Cruz.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Preciós![Ofensiu]
    Materile | 08-05-2012 | Valoració: 10

    Un conte ple de tendresa poetica que amb la llum de les estrelles ens transporta per l'infinit. M'ha agradat molt, molt.

    Estrelles que viuen, amb sentiments, amb problemes com els mortals i amb molta llum. Et felicito per la teva lluminosa imaginació.

    Una abraçada,

    Materile

  • Joc d’estel[Ofensiu]
    Naiade | 02-05-2012 | Valoració: 10

    Un conte que reuneix tots els ingredients per fer vibrar als infants i als no tan petits.
    Explicat amb la dolçor d’àvia, aconsegueixes crear un ambient de interès alhora que alliçones. Enhorabona .
    Una forta abraçada plena de llum

  • Per què serà...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-03-2012 | Valoració: 10

    Per què serà que sempre volem el que no tenim... per què? Les coses quan es perden, quan les deixem, quan les trobem a faltar és quan més les valorem.
    Aquesta estrella ploranera però, encara ha estat a temps de recuperar el seu lloc. Segur que no plorarà més... veritat?
    —Joan—

  • lienu | 02-03-2012 | Valoració: 10

    i perque no hi ha mes puntuació, perque per a mi et mereixes un 20, el teu relat, m'ha enamorat!!!!!!

  • fantasia, màgia...[Ofensiu]
    joandemataro | 01-03-2012 | Valoració: 10

    contingut, ensenyances, valors... tot això es pot trobar al teu conte núria, que el fa complet i molt adient per al públic al qual va destinat

    gràcies de nou per compartir la teva amabilitat i el teu caliu

    abraçades
    joan

  • Un conte[Ofensiu]
    Leela | 01-03-2012

    molt bonic que ens ensenya un munt de coses. Les estrelles i les seves agrupacions, la tristesa de sentir-se una mica diferent a la resta i haver d'escoltar les burles, la fugida com a sortida a un problema i l'enyor d'estar amb els nostres. Un conte dolç amb un munt de missatges per poder explicar als nens. Enhorabona!

  • Una estrelleta encisadora[Ofensiu]
    brins | 26-02-2012 | Valoració: 10

    Un conte preciós, Núria, digne de ser il·lustrat. Té encant i fantasia i, a més, la moralina que demana un bon conte; ens fa adonar de com és d'important poder tenir companyia.

    Els teus néts estaran molt orgullosos de tu; n'estic segura.

    Una abraçada,

    Pilar

  • A vegades...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-02-2012 | Valoració: 10

    ...ens sentim sols sinò ens diuen que ens estimen constantment, però la companyia dels nostres encara que no ens ho diguin és el caliu que necessitem per tirar endavant.
    Un conte suau, tendre i amb caliu.
    Una abraçada.

  • Fantasia enlluernadora[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2012 | Valoració: 10

    La fantasia d'aquest relat m'ha deixat tocat. És fantàstica la imaginació que vesses! Els teus nets estaran encantats d'una padrina com tu. Ara només cal que la boira deixi veure les estrelles. Una forta abraçada Núria.

    aleix

  • Una llum especial[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-02-2012 | Valoració: 10

    Aquest conte té una llum especial, que és capaç d’il•luminar endins i enfora al mateix temps.
    Per aquesta raó, pot ser una història fantàstica que ens explica el desig d’aventures d’una estrelleta que buscava la seva pròpia identitat, els seus trets definitoris fora del col•lectiu al que pertany però dins el qual se sent poc valorada.
    També podria ser la narració imaginativa d’un procés de maduració personal, d’una elecció presa després d’experimentar la soledat, la desprotecció que dóna la separació, l’enyorança dels que eren els teus i als quals has deixat per pròpia decisió.
    O, simplement, un conte per ser explicat i sentit mirant el cel, imaginant les estrelles que llueixen en ell...

    T’envio una abraçada lluenta,
    Unaquimera

  • Estels animats[Ofensiu]
    rautortor | 24-02-2012

    Ara que es fa tan difícil des de les ciutats i, també, per què no dir-ho, des d’alguns pobles una mica grandets mirar cap al cel i contemplar les estrelles per culpa de la contaminació lumínica, ens sorprens favorablement amb aquest conte sideral d’estels animats. Estels que em transporten a les nits d’estiu al temps del batre, quan ens quedàvem a dormir a l’era. Allí posàvem en pràctica les nocions bàsiques que algun mestre ens havia ensenyat.

    Quan Alkaid se’n va de viatge m’ha recordat un episodi molt curiós i imaginatiu de les Metamorfosis d’Ovidi. Faetó, fill del déu del sol, un bon dia puja al carro solar, amb tanta mala fortuna que perd el control dels cavalls. En una de les davallades descontrolades s’atansa massa a la terra, en concret al continent africà, de manera que des d’aleshores, diu Ovidi, la gent d’aquelles contrades tenen la pell cremada.

    Gràcies pel conte de part dels meus néts trigèmins. Segur que quan el puguin entendre els el contaré.

    Raül

  • free sound | 23-02-2012 | Valoració: 10

    Perquè riguin les estrelles,
    perquè brillin les paraules,
    perquè volin els poemes,
    i perquè no s’acabin mai els contes…

  • Més val la companyia,[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-02-2012 | Valoració: 10

    la família, els amics que sentir-se sol en un món desconegut. Suposo que aquesta és la moralitat d'aquest conte tan brillant, espurnejant, radiant, esplendent, rutilant, resplendent, centellejant, guspirejant, esclatant, fulgurant, refulgent i lluminós.
    No s'està bé sol quan s'ha conegut el calor de la companyia, ni que no sempre sigui tan tolerant com voldríem.

    El teu conte és una petita meravella de llum i amor.

  • Un petit conte [Ofensiu]
    allan lee | 22-02-2012

    amb brillantor, per llegir a un petitó a punt de dormir. És molt tendre i bonic, Núria. Un goig de participar amb tu al concurs. Una abraçada

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC