L'Estrella de l'Oriol

Un relat de: Mercè Bellfort

L’Estrella estava més que contenta amb el permís que li havien donat els seus pares per passar el cap de setmana a casa del seu cosí Oriol. Ja feia uns dies que l’oncle Daniel i la tieta Montse havien arribat a la torre que s’havien fet enmig d’una de les dues muntanyes que hi ha a la cala Montgó, una cala molt maca de la Costa Brava, que encara ho seria més si no s’haguessin construït tantes cases allà al mig.

Els pares de l’Oriol van pensar en la seva neboda perquè sabien que el seu fill estaria molt feliç amb la companyia de l’Estrella ja que sempre s’ho havia passat pipa amb la seva cosina. Tots dos tenien la mateixa edat, set anys, i les mateixes aficions. Eren curiosos com els esquirols i espavilats com els ratolins. Als dos els encantava perseguir tots els bitxos que es creuaven al seu pas, ja fos un ratpenat, o una cuca de llum, quan, junt amb els pares, pujaven fins la torre Montgó en aquelles nits serenes d’estiu. Des d’allà dalt no es perdien detall del que passava més amunt, encara. El firmament, lluminós, brillava com milers de diamants junts. Era un regal de luxe per als ulls de tota la família, de tan bonic que era. Tant l’Estrella com l’Oriol quedaven fascinats amb les fantasies de la tieta Montse. Ella era tota una experta inventant històries fantàstiques on els estels es transformaven en temibles guerrers amb llances perilloses a les mans, que lluitaven contra naus invasores, malèfiques; o en àngels juganers que pujaven damunt el carro, que els portava a passejar per tot el cel estrellat i s’atrevien a pessigar el nas d'una lluna minvant que, presumida, els mirava de reüll amb les llargues pestanyes que es pintava cada nit; o en fades vestides amb preciosos vels platejats que enlluernaven altres estels i els convidaven a dansar amb ells.

Aquesta vegada, però, la visita de l’Estrella seria ben diferent a les estades de tots els estius. Primer perquè l’Oriol havia enganxat una grip de cavall i els metges li van dir que havia de fer repòs durant una setmana. I després perquè la tieta Montse esperava un bebè i es passava el dia mig marejada, i la pobra ja no sabia on tenia el cap. Així, doncs, l’oncle Daniel va rebre la seva neboda amb aquest panorama familiar, tot esperant fer més agradable la convalescència al llit del seu fillet amb la companyia de l’Estrella.

L’Estrella, amb la seva simpatia i els seus ànims, va aconseguir que el cap de setmana a Montgó al costat de l’Oriol i dels oncles fos inoblidable. D’entrada va fer de substituta de la tieta Montse i es va inventar un munt d’històries que van distreure d’allò més el seu cosí. Ell somreia quan, en fer-se fosc, abans d’adormir-se, observava els estels que li ensenyava l’Estrella tot descorrent les cortines dels finestrals, i li deia aquestes coses:

“Saps, Oriol? Crec que aquesta nit els estels estan tristos. T’hi fixes que no brillen gaire? Sembla que es vulguin apagar perquè noten que aquí baix, a casa, passa alguna cosa estranya amb tu. Jo crec que ells no entenen perquè estàs malalt. És clar, ells sempre estan sans; encara que estiguin hores i hores a l'aire lliure, ventilant-se allà dalt mai no arriben a constipar-se. A mi em sembla que ja estan fets així de mena perquè o si no començarien a esternudar i enviarien pluja a la terra, i això no podria ser de cap de les maneres perquè són els núvols els encarregats de fer aquesta feina, comprens? Així és que cura’t aviat si vols veure els estels brillar. Et sembla bé?”

L’Oriol, que va quedar ben adormit amb la veu dolça de l’Estrella, segur, segur que estava somiant que la seva cosina, que li agradava molt manar, es va enlairar amb una escombra màgica, com si fos una bruixa divertida, camí del firmament per donar l’ordre als estels que fessin el favor de fer-li cas i brillessin més que mai. Perquè ell, un nen que sempre estava corrent i rient, necessitava molta alegria i molta màgia al seu voltant per posar-se bo, i així poder jugar i córrer amb ella i els seus amics.




Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Error[Ofensiu]
    Materile | 22-05-2012

    No sé en què estava pensant quan m'he equivocat amb el nom: enlloc d'Oriol he posat Pol. Excusa'm!

    Un petó de bona nit/matinada,

    Materile

  • Encisador[Ofensiu]
    Materile | 22-05-2012 | Valoració: 10

    Un conte preciós en el qual situes perfectament el lloc: la cala Mongó; ens descrius la seva flora i fauna afegint-hi els efectes màgics de les estrelles i l'edat del Pol.

    M'ha agradat la barreja de quotidianitat amb la fantasia: t'ha sortit un plat exquisit.

    Una abraçada,

    Materile

  • El territori de la infantesa[Ofensiu]
    Frèdia | 04-03-2012

    És el millor lloc del món, no en tinc cap dubte. En aquest relat hi he trobat un munt de coses i totes positives, fins i tot la denúncia de l’edificació massiva de la cala. Saps, Mercè, aquí es nota que tu tens experiència com a mestra. Poses a la tieta Montserrat com a referent (la mestra) a seguir. Els nens s’ho passen tant bé escoltant-la que se senten en la necessitat d’imitar-la. Això és el que fa l’Estrella tot i tenir pocs anys. Com a bona alumna, agafa la responsabilitat de fer allò que la mestra va ensenyar-li. Fer servir la imaginació per atiar els ànims del cosí per tal que es recuperi ben aviat. Un innocent xantatge que m’ha emocionat: Si no et cures, els estels brillaran poquet perquè estan tristos. Dolcíssim i brillant. Felicitats!

  • Estrella, estrella amb llum pròpia[Ofensiu]

    Això és que has escrit. Tothom voldria, una filla, una neboda, una néta, una cosina d’aquestes característiques.
    Crec que has aconseguit un conte modern i encisador, embolcallat de les teves paraules màgiques, per les seves descripcions i que ens transporten a la infantesa.
    Enhorabona Mercè!
    —Joan—

  • Un conte [Ofensiu]
    Leela | 01-03-2012

    ple de poesia i màgia.
    Poesia que prové de les teves paraules que ens situen en el paisatge marí, natural, amb nens mimetitzats en forma dels animalons més tendres que salten i corren, i plantes que deixen anar la seva flaire. I tot plegat per atreure l'atenció cap a allò que importa: la amistat, la imaginació, les estades envoltats de les persones que estimem i que ens estimen.
    I la màgia, que gràcies a la imaginació - que no hauríem de perdre mai- ens proporciona benestar, somriures i descans.
    M'agrada una idea que també ens transmets: els nens són molt imaginatius però si estan envoltats d'adults també imaginatius sens dubte conservaran aquesta capacitat tan meravellosa molt més temps.
    Una abraçada!

  • El somriure d'un nen...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-02-2012


    Moltes gràcies pel comentari que m'acabes de fer Mercè, és molt dolç i sembla fet a mida per aquest moment.

    Aquest vespre tinc a dormir al meu net, que curiosament és diu Oriol, i m'ha costat bastant que agafés el són, tenia moltes ganes de riure i jugar. Al final, a base de cantar-li cançonetes s'ha quedat com un angelet... que per acabar-ho d'arreglar és molt ros i amb els ulls d'un blau molt intens. Es guapíssim!!!

    Ara vinc al meu estudi, obro el correu i em trobo aquest missatge preciòs que m'has enviat. Que mes vull, l'angelet dormint i un comentari encantador.

    Els infantons són una joia que no té preu.

    Una abraçada i segueix escrivint contes tan bonics com aquest que has presentat.

    Gemma

  • Cadascú la seva estrella[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2012

    Un conte deliciós Mercè, deixes tastar per uns moments aquells moments plens de màgia, on d’infants ens sembla tot possible. Quina sort que te en Pol de tenir-te.
    Una forta abraçada

  • Estrelles i núvols[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2012 | Valoració: 10

    Estrelles a la Costa Brava i al cel. Núvols que no es costipen mai. Cales de repòs i casetes en un indret ideal per a escriure contes com el teu. Tot un món que no hem d'oblidar ni amagar pas. Tot un retrat de mons viscuts i amb una protagonista tan eixerida com la mare que la va parir, crec. M'ha encantat i m'ha fet passar una bona estona. Gràcies! Una abraçada.

    Aleix

  • Aquesta nena que es diu Estrella[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-02-2012 | Valoració: 10

    té més llum pròpia que les que brillen a dalt del cel.
    Aquest caràcter li deu haver encomanat la seva creadora , una tal Mercè . La coneixes? Jo sí i me la estimo molt.
    Imagino al Pol entusiasmat escoltant-te.
    Una abraçada d'aquelles que es guarden molt endins.

    Nonna

  • L'Estrella viu la fantasia de les estrelles...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 24-02-2012


    Has escrit un conte molt interessant i enginyòs, aconsseguint a través de la fantasia situar al nen en un paradis de somnis que tots hauriem de ser capaços encara d'anar-hi a visitar-lo de tant en tant.

    M'agradat molt Mercé.

    Gemma

  • Que m'ha agradat, Mercè![Ofensiu]
    allan lee | 24-02-2012

    Té tot el gust de la cala i els animalets, la il.lusió del descobriment, i l'alenada de les coses veritables. Sí, a vegades ens posem malalts. Ens fem petits, ens trobem desvalguts...però hi ha una Estrella que ens agombola i ens consola, a les nits obscures...Trobo que és un conte real i màgic, les dues coses, sobreposades, tal com les deu veure un nen de pocs anys. I estic contenta que l'Oriol tingui aquesta Estrella tan lluminosa al seu costat...Una abraçada, guapa. Que bé, quants contes bonics estem fent!

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: