L'estranya conversa

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


Riiing, riiing, riiing!

-Sí, digui'm?
-Hola Honorat, sóc la Cristina.
-Escolti... que jo no sóc l'Honorat…
-Doncs jo sí que sóc la Cristina. No em coneixes?
-No! Ja t'he dit que no sóc l'Honorat.
-Ja t'he sentit!
-Doncs no ho sembla…
-Per què?
-Perquè no em fas cas...
-Perquè ets una mica carallot!
-I això, que té a veure?
-Com dius?
-Que això que té a veure.
-Què hi té a veure, què?
-Ja m'estic fent un embolic!
-Ai, ai, ai, Honorat que no saps ni contestar el telèfon.
-Escolta Cristina…
-Veus com em coneixes?
-Si jo no sé qui ets.
-Acabes de dir el meu nom!
-Perquè tu, me l'has dit abans.
-Ho he fet per si no em coneixies...
-És el que t'estic dient... que no et conec.
-Com vols no conèixer-me, si jo mateixa t'he dit el nom.
-I... per què me l'has dit?
-Honorat, Honorat, ho he fet per si no em reconeixies.
-Com vols que et reconegui... si no et conec!
-Ara ja no ho podràs dir. Ja portem una estona parlant.
-Què vols que et digui. Tens una veu tan bonica...
-Ai, que amable! Vols dir que tu ets l'Honorat?
-Ja t'he dit no sé quantes vegades que no... però és igual. Pots dir-me com vulguis
-Oh! I que n'ets d'impertinent! Com vols que parli amb un desconegut!
-Ja no ho sóc pas, de desconegut, ja fa estona que parlen amistosament Cristineta.
-Ui, ui, ui... menys confiances! Tu qui ets? Perquè... perquè tu no ets pas l'Honorat...
-Sí!... no... no...
-Doncs si no ets l'Honorat, per què em parles?
-Ja em tornes a marejar, però... ho fas amb aquesta veueta tan dolça...
-Tu, el que ets és un aprofitat. Parles amb mi, fent-te passar per l'Honorat!
-Però... si t'he dit ja no sé quantes vegades que no ho sóc pas l'Honorat!
-Sí, ja ho sé que ho has dit! Jo em pensava que em feies broma!
-Doncs mira! No era pas broma, però... parlant seriosament, què et sembla si quedem...
-Oh, quina cara més dura! No em coneixes de res i ja vols sortir amb mi.
-És que, veuràs, m'agradaria...
-Calla, calla! No segueixis. Encara no sé perquè no et penjo el telèfon.
-...
-...
-Cristina...
-Què vols?
-Què et sembla si em canvio el nom i em poso Honorat.
-Què vols que et digui. És un nom que no m'agrada gens.
-Doncs... així per què em truques?
-Si no et trucava pas a tu!
-Doncs a qui trucaves?
-A l'Honorat!
-...



04/08/2009



Comentaris

  • Això es conversa per una obra...[Ofensiu]
    Annalls | 12-03-2013

    ...de teatre de comèdia. Esta molt divertida i ben embolcallada , quina llastima que si no encerta a equivocar-se e nou , no trobara l'altre Honorat que no es L'Honorat!!!
    Anna

  • gypsy | 13-03-2010

    jeje, em provocava angoixa el malentès!
    Un diàleg delirant com de vegades succeeixen a la vida mateixa. Potser habitualment tenim menys paciència i pensem que és algú que fa broma o ens vol prendre el pèl.
    Molt ocurrent i àgil, i el títol s'hi adiu molt al relat.

    Petons!


    gyps

  • Molt bo, molt bo[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-09-2009 | Valoració: 10

    Quina conversa més absurda i més divertida. No et pensis, que de vegades, parlem així, com que no ens escoltem els uns als altres quan parlem... En recorda als diàlecs de pescadors de l'amnonite, un dels nostres relataires, que també, com tu, téun sentit de l'humor una mica surrealista.
    M'està agradant molt tot el que escrius.
    Petons

  • crohnic | 29-08-2009 | Valoració: 10

    Un relat diferent, àgil i divertit... M'ha agradat molt Joan!

  • Quin fart de riure![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-08-2009 | Valoració: 10

    Aquestes lectures tan "estranyes" m'encanten perquè em fan passar una bona estona i animen a qualsevol. Els teus, Joan, són uns diàlegs molt àgils i amb un ritme trepidant.
    Per cert... és honrat el senyor Honorat? Jo diria que sí... o no, ha ha!
    Una abraçada ben cordial.

    Mercè

  • Hola Joan[Ofensiu]
    Naiade | 28-08-2009 | Valoració: 10

    Un diàleg fresc i divertit. Ideal per llegir-lo en qualsevol moment que vulguis passar una bona estona. A mi, recent tornada de vacances m'ha anat de maravella.
    Espero hagis passat un bon estiu.

    Una abraçada

  • Streisand i Folch[Ofensiu]
    pereneri | 27-08-2009 | Valoració: 10

    Aquesta conversa m'ha fet venir al cap els diàlegs divertidíssims i absurds de la gran actriu i cantant (per mi, ja sé que no és una opinió unànime) Barbra Streisand, en concret en els de la pel·lícula "What's up, doc?" (si no l'has vista, te la recomano vivament... si la trobes en algun videoclub, que no serà fàcil perquè és de fa 30 anys, o més).

    Aquest estiu he llegit una obra de Ramon Folch i Camarasa, "Estrictament confidencial", que m'ha fet pensar molt també en la teva manera de narrar.

    Et felicito, perquè saps despertar en els lectors (almenys en un) aquesta mena de referències gairebé mítiques.

  • Interessant[Ofensiu]
    surina | 21-08-2009

    Sempre és un goig llegir els teus relats. Aquesta estranya conversa em recorda moltes de les que he mantingut durant la meva vida amb diferents persones. Persones que parlen i no escolten, hi ha moltes.

    Et seguiré llegint.

    Irene Tironi

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182081 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.