L'estona d'un cafè

Un relat de: anna

Fa fred.
Mires per la finestra i encara és massa d'hora perquè la gent s'afanyi a fer res. Igualment estem a dissabte, no creus que la gent es preocupi a fer gaires coses. Però els dissabtes són els millors dies per fer el que no has fet entre setmana, per matar el cuc de preocupacions. I tu ets aquí, mirant per l'enorme finestra, asseguda en un tamboret de metall amb un coixí incorporat.
Comences a entrar en calor i a avorrir-te... Decideixes mirar-lo als ulls, però no pots i claves la mirada al teu cafè en llet que encara treu fum. No tens l'excusa de beure-te'l, merda. Finalment el mires. I ell desvia la mirada cap a un altre lloc: t'estava mirant.
Ja n'estàs una mica farta d'aquest joc absurd. No saps ni per què heu quedat, si sempre esteu igual, sempre mirant-vos amb l'esperança de poder estar junts, i no intentar-ho per tants fracassos col·leccionats. Ja no trobeu que val la pena intentar-ho. Però aquesta vegada havien passat uns quants mesos, i havíeu decidit quedar. I no feu res més que mirar el que heu demanat, esperant a que es refredi. Potser també espereu a que es refredin els ànims i les ganes de compartir una estona divertida entre vosaltres. Esteu massa pendents l'un de l'altre i això fa insuportable la situació.
De mica en mica que es refreden els cafès, els acompanya també aquestes ganes de passar-s'ho bé amb l'altre. Heu tornat a caure en l'engany. El continues mirant, i notes que et puja un nus de l'estomac i que estàs a punt d'expulsar en forma de llàgrimes. I ja avança cap a la gola, i no pots més. I t'aixeques, i deixes dos euros sobre la taula i fots el camp.
El vent et colpeja la cara i plores de ràbia. Quan de temps hauràs d'esperar perquè maduri, perquè accepti la seva decisió, perquè en prengui una? Ni que estigués casat. I de sobte caus en la idea de perquè carai estàs esperant-lo. Que has perdut massa temps i per culpa seva. I et gires i te'l trobes de cara.
I et diu que li sap greu.
I l'envies a la merda, li fas un petó i te'n vas, per primera vegada fent el que realment vols. I t'ho creus. I has tornat a caure-hi.

Comentaris

  • un relat[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 06-04-2007

    molt colpidor.

    El hombre es el unico animal que tropieza dos veces con la misma piedra.

    Els humans sempre esperem. I si ho fem és perquè tenim l'il·lusió de que a la pròxima tot anirà millor.

    Caure en l'error de tornar-hi a caure.
    La vida sobin és aixó.
    els cafes es refreden...però per alguna cosa existeix el mircoones.

    Quan estimes vols donar moltes oportunitats, i poques vegades són prous.

    Cuida't.
    un relat molt bonic.