L'estoïcisme (els desconeguts)

Les ombres topen entre elles
i qui sap si es retroben
en el camí del desori.

Sentir-ho tot, pot ser s'acosta molt a no sentir rés, Per això m'atrauen els Estoics, pot ser per mitja coincidència de nom, en Marc Aureli...per exemple.

Mantenir-se ferm, devant de tot patiment

... no es tracta també de cercar l'ataràxia, com els Epicuris? Semblen escoles oposades, de fet, tinc entés que, gran part de la confusió que regna sobre els Epicuris, es deguda a la obra dels estoics...

Tirs o Troians?

L'Autor dels Viatges de'n Gulliver, deia (tinc entés) Que la posició estoica era com tallarse el peus, per que no et facin mal les sabates.

Crec que ens trobem en un temps que té molts punts en comú amb el de l'Helenisme...

No m'agrada dividir, ni dividir-me, per que tot és en tot i arreu. Els desconeguts de vegades els percebem com amics i de vegades com enemics. Però tot son ombres d'una mateixa llum.

Avui he aprofitat per donar-me un tomb per la teva obra, amic, i tinc clar que tornaré i tornaré...

Moltíssimes mercès per dedicar-me un relat, m'ha fet molt i molt content.

Desconexía el mecanisme de "disseminar" com tantes d'altres cosses.

Queda pendent de torna, la energía i la llum que escampes, vell veterà d'RC,
tanmateix, com un llamp...manifestat.

a rellegir!

està molt bé, per reflexionar i filosofar...
gràcies pels teus comentaris. He de dir que encara que escrigui en 1ª persona no tot és autobiogràfic, però bé, això demostra que sóc prou convincent escrivint. Sí el millor és un gest i la simplicitat, amb això estic d'acord.