Cercador
L'estiu fa tard.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
De sobte l'estiu. Com sempre.
Tot i fer tard i que hi hagi fresca.
El però del sobte, és el dubte i la calor.
Mandra proverbial que aporta , incorporat
aquest precís raig de sol, que en un no res
et detura.
La gota de suor, delerosa acut
a la crida i aquell retràs del...
ja no paga la pena. La buidor de la
pausa descompassada:
El globus de color, soroll del dit
al fregar la goma, i pot ser la pau
ni que sigui per inanició.
La calma i també , a cops
desesperació.
Comentaris
-
Tens raó, l'estiu arriba tard però[Ofensiu]Romy Ros | 20-07-2010 | Valoració: 10
ara ens dona cops de barra amb la seva "mandra proverbial" que ens socarrima els pensaments i el cos sencer...Poema també proverbial i molt adient per aquestes dates en que el sol ens aporta la calor més xafogosa i com sempre... un plaer llegir-te!
-
de sobte l'Epicuri![Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 11-07-2010
amb un dels seus poemes tan gratificants, malgrat la calor que en abrusa avui mateix, i la gota de suor delerosa d'arribar al seu destí... el camí per recórrer, una espatlla nua i càlida.... a la fí, una estona més i una nova gota farà el mateix camí.
Un bon poema per llegir ara mateix, que vaig a buscar una cervesa al frigorífic.
Salut Epicuri!
Ferran -
Ja és aquí![Ofensiu]Unaquimera | 09-07-2010
Semblava que feia tard, aquest any, per allò de la fresca... però ara que ha arribat definitivament, es deixa sentir de valent, oi? Buf!
Tens tota la raó amb allò de la "Mandra proverbial" que fins a cert punt pot resultar una opció per evitar la desesperació, una mena d' instint de supervivència que es manifesta a pesar de les nostres presses i el nostre stres habitual, no et sembla?
T'envio una abraçada calmada,
Unaquimera
-
Hola economista![Ofensiu]T. Cargol | 06-07-2010
No em perdonaria haver omès aquesta referència essencial per entendre el mon econòmic:
http://www.debtdeflation.com/blogs/
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427047 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com