L'estimo en silenci...

Un relat de: Pol.lux

Em mira. La miro. Em somriu. Somric. S'aixeca. Expecto. S'apropa. L'espero. Seu al costat meu. L'observo. Em fa un petó. L'accepto. Em parla. L'escolto. Estava de mal humor, però ella me l'ha canviat amb set accions banals. Si ella està contenta, jo estic content. Si ella riu, jo ric. Si està trista, em poso trist jo també. I si plora... se'm trenca el cor en mil trossos. Sabeu quin és el dolor més maleït d'aquest món? Estimar en silenci. No pas un amor no correspost, sinó el no saber què pensa. L'estimo, però callo. Diuen que qui calla és per alguna cosa, però sé sobradament que callar no és més que una acció covarda. No goso dir-li res. L'estimo en silenci. Si ella parla, jo parlo. No vull pas molestar-la. L'estimo en silenci. M'explica les seves intimitats. És la meva amiga. Jo no li explico res de l'altre món. La meva intimitat és ella. L'estimo en silenci. Sortim plegats. Fins i tot el seu "amic" també ve amb nosaltres, de vegades. Ho puc veure tot. L'abraça, li agafa la mà i li dedica petons dolços com la mel... que per a mi resulten amargs com el cafè. L'estimo en silenci. Li parla de mi. Només coses bones, m'ho promet. Sóc el seu amic. L'estimo en silenci. No goso dir-li res. La tristor m'envaeix interiorment. Però m'és igual. Ella és contenta, avui. I jo també. Demà... no sé, el meu estat d'ànim depèn d'ella. L'estimo en silenci. Arribo a casa. Penso en ella. Sopo. Penso en ella. Me'n vaig al llit. Penso en ella. Rellegeixo mil cops el missatge que m'ha enviat al mòbil. Analitzo cada paraula, cada signe d'exclamació, cada punts suspensius... buscant quelcom que em faci sospitar que ella també sent alguna cosa. L'estimo en silenci. Segurament, ella l'ha escrit en menys de deu segons, i aquell signe d'exclamació després del "hola" ha estat involuntari, sempre ho fa, però jo me'l torno a mirar una vegada més. I si l'ha posat perquè m'estima? Ningú no ho sap. No goso dir-li res. Sóc un covard. L'estimo en silenci. Existeixen diferències entre un amor no correspost i un amor silenciós. De fet, són milions. En el primer... ella sap el que sents i tu saps el que sent ella. Estimar-me-la en silenci és viure en un món d'ignorància. No sé res, però me l'estimo en silenci. En l'amor no correspost, ella pot sentir-se incòmoda, minvada per una mirada que prou sap el que vol dir. Estimar en silenci és enganyar-la. La miro, però no té idea del que vull expressar amb els meus ulls. M'és igual. Sóc covard. Me l'estimo en silenci. M'explica coses que no explicaria a un enamorat seu. Que de bon segur que no explica ni al seu "company", i jo me l'escolto. Què sento? Molt de mal. Faig el cor fort i segueixo escoltant-la. L'estimo en silenci. Em parla del seu amic. Me l'escolto. L'estima. Sento una punxada al pit. Mai no havia sentit res igual per una altra persona. Les llàgrimes treuen el cap del cau, impacients per veure l'exterior. No, no és aquest el moment. L'estimo en silenci. Em pregunta si estic plorant. Rumio. No, és l'emoció. Menteixo. L'enganyo. Sóc un covard. Ho sé. L'estimo en silenci. Parlem de mi. Em diu com en sóc, de bon amic i com m'estima. Però no és un amor platònic, ni molt menys. No és més que afecte amical. Canvio de tema. Nota que em poso nerviós. L'estimo en silenci. Em pregunta. No responc. Només miro. Una mirada val més que mil paraules, almenys això diuen. No en el meu cas, m'hi estaria parlant hores i hores. L'estimo en silenci. Sap el que sento. Però no m'ho diu. Ella també és una covarda. Però tant li és, ella sí està amb qui vol. Jo no. Jo... me l'estimo en silenci. Ens separem. La miro fins que els meus ulls la perden de vista. Una mà a la butxaca, l'altra a la galta, on m'ha fet el petó. L'estimo en silenci. No és pas un petó dolç. Ni molt menys un d'amarg. Per a ella no significa res. Però jo m'hi passaré tota la nit pensant-hi. L'estimo en silenci. M'escolto cançons que parlen d'amor. Tant és la llengua. Totes parlen el mateix idioma. I ploro. L'estimo en silenci. Dins del meu cor, hi ha encesa una flama... És de color verd... amb alguna espurna vermella, i d'altres grogues. És el foc que em manté viu... el provocat per la meva il·lusió... m'estima? Jo sí, me l'estimo en silenci. Però mai no gosaré dir-li. I dintre d'uns anys, quan ja portem temps sense veure'ns i la meva flama s'hagi apagat, aleshores... aleshores em dirà el molt que m'estimava i la por que tenia a dir-m'ho. I riurem. I farem conya. Però mai, mai no li diré que jo també me l'estimava. Sóc un covard. L'estimo en silenci.

Comentaris

  • Senzillament...[Ofensiu]
    Jimbielard | 22-08-2008 | Valoració: 10

    L´afegeixo a preferits.

    Gràcies.

  • Té ritme[Ofensiu]
    Aina_R | 22-08-2008

    He trobat que el text té un ritme intern molt fàcil de seguir i que el fa molt agradable de llegir.
    La temàtica, doncs molt encertada crec jo, perquè són sentiments que ens apropen a la realitat, tots hem estimat alguna vegada i tots ens hem fet enrere alguna vegada només per por.

    T'afegeixo a preferits per seguir llegint-te

    Una abraçada

  • genial[Ofensiu]
    GerRraRd | 22-08-2008 | Valoració: 10

    me sentit molt identificat amb el meu passat.

    pel que veig no he estat l'unic que he patit un amor en silenci.

  • Ets telepàtic?[Ofensiu]
    RFS1984 | 22-08-2008 | Valoració: 9

    Pol·lux al llegir el teu relat m'he sentit completament identificat. De fet jo també he estimat en silenci. No sé però la por al fracàs sol posseïr-me i abans que arriscar-me observe desde la distància.

    Sols una vegada m'he declarat i -mira si serés babau- que em vaig autodonar carabasses. Ella no m'ho va desmentir. En això està dit tot.

    De veres, a mesura que resseguia les línies del relat, em venien al cap històries passades, gairebé idèntiques a la que tu has escrit. Collons, pareix que em lliges la ment, si descrius fins i tot les mateixes sensacions que m'envaien.....Serà que açò de la timidesa amorosa és un maldecap universalment estés.

    Segueix així, estàs fet un crack!

  • Uaau![Ofensiu]
    escenciadetaronja_ | 22-08-2008 | Valoració: 10

    M'ha encantat! Com ho expliques, com ho expreses i com ho sents. Covard però dolç, covard però tendre, covard però amor. Però tan covard que acaba sent una condemna a quedar-se sense.
    No li falta ni li sobra res...
    Et deixo un 10! :)

    Una abraçada.

  • victoria galofré fernández | 26-12-2006 | Valoració: 10

    ostres... se m'ha encongit el cor, he sentit alguna cosa mentre llegia que m'ha humitejat els ulls (snse caure cap llàgrima).
    gràcies pels teus relats.

    Victoria (vicky).

  • feia temps que no et comentava.....[Ofensiu]
    Noia de vidre | 03-09-2006 | Valoració: 10

    tal vgada t'equivoquis o tal vegada sigui el millor que hagis pogut fer... com poder dir-te *no tinguis por... tantes coses podria dir.

    m'encanta la manera com ho has expressat i escrit! hi poses tanta cura... mmm impressionant!!!

    besos i una forta abraçada ;)

    p.d: m'agrdaria veure aquella història que vas escriure sobre una noia de vidre.

    10 punts!!!

  • rellegint...[Ofensiu]
    kispar fidu | 21-02-2006 | Valoració: 10

    eis! ja torno a ser altre cop per aquí... rellegint aquest escrit que altre cop m'ha apassionat tant com el primer...! És que el trobo tan encaixat! Fet a mida! L'inici amb frases curtes i ràpides que mostren fugaces imatges de situacions instantànies. Amb la comparació entre l'amor no correspost i l'estimar en silenci.
    El què tu sents, el què sent ella...

    uau! és que m'encanta!

    Saps? Quan et vaig fer el comentari, també estimava en silenci (el meu segon amor en silenci: el primer ja havia parlat finalment, però el segon encara era mut... i sols navegava pels meus pensaments enamorats...). Però ara ja fa uns mesos vaig dir-li, i ara ha passat a ser un no correspost, cosa que ja sabia... però el motiu que em va portar a dir-li tot el què sentia per ella va ser justament aquest:

    En l'amor no correspost, ella pot sentir-se incòmoda, minvada per una mirada que prou sap el que vol dir. Estimar en silenci és enganyar-la. La miro, però no té idea del que vull expressar amb els meus ulls.



    i és que és tan cert això... em sentia tan malament quan ella em mirava, i em trobava amb els seus ulls, i sabia que ella no s'imaginava tot el què em feia sentir el seu somriure... No em sentia còmoda sabent que ella no sabia el què em corria pel cap... i preferia arriscar-me i ser-li sincera, i sincerament, va ser genial... ara és no correspost, sí, però almenys ha desaparegut aquest silenci que et fa sentir insegur...

    Felicitats pel teu escrit, de debó, l'he rellegit i m'ha tornat a impressionar com el primer cop!

    que vagi bé!
    Gemm@

  • Simplement...[Ofensiu]
    MoLi | 30-09-2005 | Valoració: 10

    simpelment... real, genial, expressiu iperfecte. MoLi.

  • Felicitats!![Ofensiu]
    Eva_yam | 17-05-2005 | Valoració: 10

    És genial!!! m'encanta com ho descrius!!! tots els que hem passat per aquesta situació ens sentim identificats!! el que més m'ha agradat és la diferència que fas entre amor no correspost i amor silenciós!! et fa pensar molt!!! jejeje

    És el primer cop que et llegeixo i m'ha agradat molt!! Felicitats un altre cop!!!

    un petonàsss!!! et seguiré llegint!!!

  • Un bon reflex meu...[Ofensiu]
    La flama de l'oest | 11-05-2005 | Valoració: 10

    ...me sentit tant identificada en aquest poema, que sols llegir el primer tros ja plorava com una beneita. I de ben segur que jo tampoc gosarè a dir, res, però jo nomès ho sento una mica, no es plenament, encara que el teu relat ma omplenat de totes totes, t'ho puc ben assegurar! Preciòs!

    Petons i abraçades

  • Exacte i precís![Ofensiu]
    kispar fidu | 18-02-2005 | Valoració: 10

    Fantàstic i commovedor! Estimar en silenci... jo crec que molta gent s'hi troba o s'hi ha trobat en algun moment... almenys jo he estimat en silenci varis cops, i fins i tot ara també estimo en silenci... Quin remei! és ser covard? segurament... però la por... qui la pot vèncer? Com es pot saltar d'un precipici sense por a caure i no topar amb res que amortigüi el cop?

    És preciós la manera com està escrit el relat, m'encanta! Tot en general! però sobretot els trossos de: "La miro, em mira... s'acosta, l'espero. Em pregunta, no responc..." ho trobo perfecte i genial! Ideal!

    Fantàstic de debó!
    Sort i endavant!
    ciao!

  • Si sabessis [Ofensiu]
    Atlàntida | 14-02-2005 | Valoració: 9

    el que pots perdre, ja li hauries dit.
    Jo dic que es millor arrepentir-se del que s'ha fet, que no del que s'ha deixat de fer.
    Anim i ataca noi, per l'amor val la pena arriscar, encara que sigui a costa de perdre una amistat, saps el que pasarà si ho fas? oi que no, doncs fes-ho, segur que val la pena.
    Dos petons, un a cada galta.

  • ...........[Ofensiu]
    Equinozio | 13-02-2005 | Valoració: 10

    Cada vegada que el llegeixo m'agrda més, té quelcom que el fa magnific, pot ser que jo tmb estimi en silenci, no tant però un xic.

    Molt maku, en serio, ja me l'haiva llegit feia temps i el tenia als meus preferits.

    una aferrada
    enricu(equinozio

  • Pol.lux | 12-11-2004

    Hola a tots!

    Moltissimes gracies pels vostres comentaris; fa molt de goig entrar a mirar aquest petit escrit i veure que tanta gent hi te tantes coses a dir.

    D'alguna cosa em va servir "estimar en silenci": si no hagues viscut aquella experiencia mai no hauria pogut escriure aquestes ratlles.

    Gracies de nou i salut!

    PD: Estimeu en veu alta!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    brideshead | 12-11-2004 | Valoració: 9

    Doncs mira, m'encanta afegir-me a tots aquests comentaris per felicitar-te una vegada més, i dir-te que has fet un relat rodó! Tots hi hem passat, hi estem passant o hi passarem, per aquest silenci....... Si és autobiogràfic, t'animo a lluitar!
    Un petó..... i records a l'estimat Glasgow!

  • t'entenc i et comprenc...[Ofensiu]
    George Brown | 12-11-2004 | Valoració: 10

    Per desgracia t'entenc i et comprenc... és dur, però a la vegada il·lusionant (segons el moment!)... potser hi hauries de fer quelcom al respecte, si realment és la teva amiga que es el pitjor que pot passar? ... jo m'ho pregunto cada dia...

  • molt maku[Ofensiu]
    mistika | 11-11-2004 | Valoració: 9

    hola Pol.lux!
    molt bonik! ben escrit i... la veritat a mi m'agrada molt això de fer frases curtes. Jo també he passat per la teva situació d'estimar algú en silenci i.....és "durillo".
    Jo també escric relats q parlen d'amor... si vols et convido a llegir-me
    PtOnS, Mistika

  • Si lluites, pots perdre...si no, estas perdut.[Ofensiu]
    Tona | 11-11-2004 | Valoració: 9

    M'ha encantat el teu relat.
    Pot ser perquè jo sóc la noia que calla, també per por , per covardia, i continua la seva vida pensant que l'altre no sent el mateix sense no haver-ho ni intentat.
    Callar simplement és el més còmode...però així és com es perden les millors oportunitats que la vida ens ofereix.
    Estimar en silenci és més dolorós que no poder estimar.
    I només arriscant-nos, llençant-nos... aconseguirem els nostres somnis.
    Sembla estrany que et pugui estar dient tot això. Sembla estrany que sabent-ho, ni jo mateixa em m'arrisqui.

    M'ha agradat molt, de veritat. ^^ Tan de bo me l'hagués escrit a mi qui m'agradaria ami. :)
    Felicitats!

  • jo també estimo en silenci[Ofensiu]
    Baiasca | 11-11-2004 | Valoració: 9

    Ei, m'agrada molt aquest relat, feia com dos mesos que no em connectava a la web, i aquest relat, m'ha deixat garrativada, perquè m'hi sento tant identificada, ara mateix, paso per una situació molt semblant, i es veritat tot el que descrius.
    I es que, els nostres propis pensaments ens esgarrifen quan els veiem escriuts en un paper, sigui nostre o d'un altre. Felicitats. M'ha emocionat. Gracies.

  • Primer comentari[Ofensiu]
    Pol.lux | 11-11-2004

    Hola Natasha!
    La veritat es que fa tot just dos dies que m'he pujat al carro de "relats en catala" i has de saber que ets la primera persona que em fa arribar algun comentari -des de l'objectivitat- sobre quelcom escrit per mi.
    Moltes gracies, m'ha fet molta il.lusio!

    Salut!

    PD: Sento que hagi escrit sense accents; ara mateix soc a Glasgow i aqui no entenen d'aixo, ni tampoc de "c"s trencades...

  • natasha | 11-11-2004 | Valoració: 9

    Quantes sensacions en aquest relat...es genial,el lector es troba dintre la historia en un segon. quants civards som en aquest mon...? pero jo penso que els que actuem aixi si que som covards, pero també som prudents, perqe si etsguessim segurs del que pensa laltre tambe callariem?¿??¿?pensu que no.
    FELICITATS pol·lux, i esperu que si es un relat autobiografic, la amiga en qüestio et correspongui algun dia.
    Salutacions!!!!

Valoració mitja: 9.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

67759 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com