L’estimat

Un relat de: Noia Targarina


Recordo el teu bell somriure,
Els teus llavis tan tendres com la mel,
Els teus ulls tan macos com les fulles quan surten,
Les teves carícies tan tendres com un sol quan acaba de sortir,
I ens fa un somriure tan maco,
Cada matí quant m’aixeco i la brisa marina,
Ens acaricia cada matí,
És com un dia que no s’acaba mai, mai,
De lo maco que és recordar,
El començament del matí,
I no la nit que es tan fosca i trista,
Com un dia sense sol.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: