L'estació de França, 1955

Un relat de: angie

Del desconcert a la rauxa,
del neguit a l'esperança,
festejant com dos coloms
davant l'estació de França.
Hi eren de dia i de nit,
quan al port el sol es banyava
i a l'hora que s'encenien els fanals
mentre el serè passejant xiulava.
La conversa ningú podia escoltar,
i l'únic que sense voler la interrompia,
era el xiulet del tren de Montgat
el més cridaner de tota la via.
Aquell marc incomparable
sobre els gastats quatre graons
on la gent descansava,
tot just baixar dels vagons.
Atrafegat el vestíbul el divendres,
els encantava estar observant
com les dones d'alta alcúrnia
voleiaven mocadors, somicant.
Ells no coneixien altra Barcelona
que la que respiraven en aquella estació,
on un dia es van conèixer
i es van fer el primer petò.
Els avis que davant passaven,
al dirigir-se a la Ciutadella
per anar a jugar a petanca
i a contemplar la més bella.
El carrer Marquès d'Argentera
es va sentir sempre joiós
cada cop que per la cantonada
hi girava un dels dos.

Comentaris

  • Llibre | 08-01-2006

    Ara ho llegeixo amb uns altres ulls. Em refereixo al que m'has comentat: que els primers relats que tens publicats en aquesta pàgina corresponen a fa moooolts anys...

    Bé... ara la pregunta seria: on comença la nova fornada? Ja es tracta de simple curiositat.

    Una abraçada,

    LLIBRE

    PS.- Perdó: no et comentava res del relat. Per un moment se m'havia passat. Només dir-te que, per enèssima vegada, m'hi he trobat immergida entre les paraules dels teus versos. Jo també recordo la vella estació de França...

  • Un poema que em recorda el fasteig dels meus pares. Ells és van casar aquet any el 55, si el pare fos viu , haguésin celebrat les noces d'or, però la vida és ... aixì, els que tota la vida s'han estimat i respectat, d'una revulada , queden ... bé, avui tinc un dia tou.
    Un petonet molt dolç. Pilar

  • M'ha semblat[Ofensiu]
    Leela | 31-10-2005

    molt tendra i propera (per les referències a Barcelona) aquesta història d'amor. Trobo que has sabut copsar amb molta poesia petits fets quotidians (els avis que van a la petanca, els coloms) i ho has sacsejat tot de tal manera per deixar-ho altre cop molt ben posat en els versos d'aquest poema.

    M'ha agradat!

    Leela

  • bonica història d'amor[Ofensiu]
    quetzcoatl | 28-10-2005

    Hola angie,

    M'ha agradat llegir aquesta historieta d'amor en vers rimat. Molt sovint fem connexions entre esdeveniments importants en les nostres vides i aquelles coses que les hagin definit o marcat d'alguna manera. En el cas de la parella que descrius, és una estació: la seva estació, còmplice de la seva història. A mi m'hi has fet pensar i recordo un poble còmplice; en una altra ocasió un joc còmplice; en una altra una cançó... I així va passant, entretenint-nos, la vida.
    El teu poema n'és ple.

    Felicitats i una abraçadassa!

    m

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com