L'esquetllada

Un relat de: Xavier Valeri

Els casaments abans eren més austers, més senzills. Com ara, estaven plens d'alegria. Començaven al matí, quan la núvia es llevava. Les germanes l'ajudaven a pentinar-se i a vestir-se. No s'havia de posar un vestit blanc amb cues i vels, però sí un bon vestit. El padrí li duia el ram i el pare l'acompanyava a peu a l'església del poble.

Al peu de l'altar el nuvi l'esperava. En una cerimònia llarga el rector els casava per sempre. L'àpat el cuinava la mare de la núvia i el servien les germanes. El feien a la sala de la masia. En cas de bon temps, paraven taules a l'era. En ocasions hi havia un acordionista per poder ballar al final de l'àpat.

Al capvespre els nuvis caminaven cap a la casa, on havien de començar la nova vida. A mitja nit, grups d'amics els feien l'esquetllada. Consistia en fer sonar esquelles i altres estris metàl·lics per impedir que la parella fes ús del matrimoni. L'esquetllada podia ser d'un dia o de molts, segons el grau d'amistat o d'enemistat.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]

    Fa uns anys vaig assistir a Mora D'Ebre, poble atonyinat per la guerra civil, a un casament semblant al que tan bé descrius.

    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: