L’ESPURNA FUGISSERA

Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer

A l'escalf de la llum que protegeix les pupil·les, he trobat una espurna de color que s'escapa de la llum que he conegut fins ara

L'empaito per l'espai conegut i per l'espai incommensurable, i fuig, no es deixa agafar...

M'amago rere l'estela de colors que ens separa per obrir l'escletxa oportuna que ens permeti donar-nos la ma

Corro sense mirar altra cosa que la direcció de la llum

M'enfilo sobre la claror i m'amago sota la seva ombra...

Però mai la puc fer meva. Sempre m'embolcalla

Quan cansada desisteixo del meu intent , és ella qui em ve a buscar

I m'abraça

Glòria Vendrell i Balaguer
Novembre del 2016

Comentaris

  • agrair[Ofensiu]

    Gràcies!

  • Intrigant.[Ofensiu]
    jomagi | 24-11-2016 | Valoració: 10

    No goso definir el que he sentit dintre meu.
    Hi ha quelcom de profund i misteriós que t'embarga. Et seguiré.
    Una abraçada.

  • gràcies de nou[Ofensiu]

    Doncs gràcies de nou!

  • Sensible[Ofensiu]


    Si no te res a veure amb el que hi dic no hi fa res. Sols ha estat una fabulació meva. Suposo que es degut que els temes de caire metafísics són la meva passió. De totes maneres és una poesia molt bonica, molt profunda i molt musical, com totes les que llegeixo teves.

  • responc[Ofensiu]

    Doncs no te res a veure amb el que expliques.
    M'agrada la poesia justament perquè té un significat obert, independentment del sentit original. Per això és pot llegir i repetir sempre i a tothora. Trobo que aquesta part un tant enigmàtica és la seva gràcia i la seva força.
    Gràcies !

  • Sensitiva[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 20-11-2016 | Valoració: 10



    Jo coneixia una gitana catalana de Mataró, que ja és morta per a més senyes fa un fum d'anys, que és deia Pubill de cognom. Doncs aquesta dona es treia alguns calerons fent les cartes. Com fa tants anys d'això, ara no recordo pas si em va encertar alguna cosa mai del meu avenir o passat. El que sí recordo bé és que, ella deia veure les ànimes. Un dia em va dir: guaita aquest llumenetes com puntets brillants que dansen al nostre voltant, son ànimes de llum, va assegurar! Com podràs imaginar jo no hi vaig veure res en absolut. I ara em pregunto jo, si no seràs tu un poquet com aquella gitana de la qual acabo de parlar-te. Perquè se'n fa impossible de creure que hagis pogut escriure aquest poema sense haver vist la llum abans.

l´Autor

Foto de perfil de Glòria Vendrell Balaguer

Glòria Vendrell Balaguer

116 Relats

77 Comentaris

50731 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sempre m'ha agradat molt escriure. Em relaxa, em diverteix i m'ajuda . Les noves tecnologies fan possible el que abans era impensable. Si voleu llegir més, podeu visitar el meu blog : http://www.gloriavendrellbalaguer.blogspot.com.es/