Cercador
L'espiga
Un relat de: Francesc 61- Compartir:
L'espiga reduïda a l'espai sense us.
L'espiga trencada i remarcada en el seu color mes profund.
Aixís es en l'aire la flaire del seu costum.
El vent cura les petites ferides del sol asfixiant i l'aigua dona vida per un dia mes rellevant.
Així com les petites ànimes que van per la vida amb la seva ombra mostrant petites ràfegues de llum,no s'adonen de la grandaria de les seves germanes portant l'inmensitat de les hectàreas a la vista de l'ull.
Cuant vingui el segador recullirà tot el fruit i no s'adonarà de l'individualitat de cadascú
que ha hagut de soportar les proves i penalitats del temps així com la profunda soletat que
poc a poc ha deixat la seva clara identitat.
Ningú s'enrecordarà de la gloria d'aquell camp adornant els dies amb els seus colors radiants d'espigues eixerides i verd triomfant en ones de banaurança com dient al cel aquí
estem bé amb armonia amb tot el que ens envolta.
Aixís es com les petites ànimes es veuràn en un context mes gran.
Creixent i creixent, amb les seves vides empresonant el fruit que un dia s'els arrebassarà
sense tenir amb compte el que era esser,ser,i serà.
L'espiga trencada i remarcada en el seu color mes profund.
Aixís es en l'aire la flaire del seu costum.
El vent cura les petites ferides del sol asfixiant i l'aigua dona vida per un dia mes rellevant.
Així com les petites ànimes que van per la vida amb la seva ombra mostrant petites ràfegues de llum,no s'adonen de la grandaria de les seves germanes portant l'inmensitat de les hectàreas a la vista de l'ull.
Cuant vingui el segador recullirà tot el fruit i no s'adonarà de l'individualitat de cadascú
que ha hagut de soportar les proves i penalitats del temps així com la profunda soletat que
poc a poc ha deixat la seva clara identitat.
Ningú s'enrecordarà de la gloria d'aquell camp adornant els dies amb els seus colors radiants d'espigues eixerides i verd triomfant en ones de banaurança com dient al cel aquí
estem bé amb armonia amb tot el que ens envolta.
Aixís es com les petites ànimes es veuràn en un context mes gran.
Creixent i creixent, amb les seves vides empresonant el fruit que un dia s'els arrebassarà
sense tenir amb compte el que era esser,ser,i serà.
Comentaris
-
Espiga daurada[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 01-11-2014 | Valoració: 10
Quan es parla de camps, d'espigues, de natura i olor de terra, m'engresco. I aquest poema teu n'és un clar perquè. M'agrada la teva prosa poètica, de frases llargues deixades anar, com el vent sobre un camp d'espigues descrit per Cesare Pavese. M'alegra saludar-te. Una abraçada, Francesc.
Aleix
-
Bona reflexió...[Ofensiu]AVERROIS | 28-10-2014 | Valoració: 10
...sobre la vida. No som nosaltres com l'espiga?
L'espiga té molt fruits per donar i quan és tallada perd la identitat per alimentar a un altra ser. Tot i així l'espiga és tallada quan està al punt millor, si la deixessim perderia tot el seu encant.
Benvingut a relats, et seguiré llegint.
Una abraçada