L'espia

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Ningú no sabia com es deia, només que vivia a la fortalesa. Jo no hi havia estat mai perquè era un lloc inhòspit que tampoc tenia nom perquè feia frontera amb el no-res, entre el desert i les muntanyes. Sempre m’havia fet por d’anar-hi, fins que un dia m’hi vaig aventurar, desafiant el destí, i llavors vaig veure l’espia sortint del llindar de casa seva. Era un bloc de pedra macís i auster, en què les esquerdes que el recorrien eren com els anells d’un arbre o les línies de la vida d’una mà molt robusta. Però la porta semblava la d’un temple, tan majestuosa i solemne, com si hagués sortit d’una pàgina estripada i antiga de la història del món. La llegenda explicava que aquell immens edifici que semblava una roca sempre havia estat allà, fora de la cronologia, com si fos un fòssil de la memòria. Ningú no sabia qui era, malgrat que l’espia sempre havia viscut allà, com un soldat del temps o un templari de la veritat que només buscava camins de llum. I, tanmateix, abraçada i oculta darrere d’aquell paisatge espectral, ara l’espia era jo.
-Què busqueu, forastera? –em va dir una veu fantasmagòrica.
-Us volia conèixer. És veritat que sou un espia?
-Només soc el guardià d’aquesta casa tan humil. Està feta del quars de la muntanya i l’he de continuar construint fins que em mori. Per això és indestructible. És dura i afilada com l’ànima humana, però és més que un lloc en la geografia. És un símbol de resistència. Tots tenim la nostra pròpia fortalesa on tancar-nos a viure i a dins només hi ha la fe. Aferra-t’hi com si fos una boia i només així et salvaràs del naufragi de viure. Recorda-ho sempre.
-I on és la meva fortalesa?
-Mira’t bé la mà esquerra, pubilla. Hi veuràs un mapa dibuixat que només tu sabràs llegir per arribar-hi. En l’atles de la bona sort, hi ha una pàgina guardada per a tu i, quan la trobis, atura-t’hi per no perdre-la mai.
-Per què, senyor?
-La fortalesa interior no té coordenades ni punts cardinals. És tan anònima i secreta com la vida d’un espia.

Loira Durban

Comentaris

  • Mil gràcies! :)[Ofensiu]
    Loira Durban | 22-01-2018

    Bon dia, Aleix!

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari tan bonic i benvingut a la meva fortalesa! Celebro que t'hagi agradat el piset.

    Una abraçada gegant i fins ben aviat!

    Salut i lletres! :)


    Marta

  • Reflexió poètica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat reflexiu, escrit amb una prosa poètica magnífica. Paraules molt ben trenades, història de colors, amb un final per aplaudir. Una forta abraçada, Marta.

    Aleix

  • Mil gràcies![Ofensiu]
    Loira Durban | 21-01-2018

    Moltíssimes gràcies, Ferran! :)

    Escriure ens fa lliures i les nostres històries ens ajuden a viure i a veure i entendre aquest món tan complicat i estrany que és el nostre. Sense fortalesa, només som anatomia imperfecta...

    Salut i lletres! Fins ben aviat! :)


    Loira Durban (Marta)

  • creixement[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 21-01-2018

    Això és el què em diu el teu relat.
    Un creixement interior que has de saber conduir en solitari, i que sols ens cal aquella empenta que ens guiï fins a la porta o finestra que ens mostrarà la fortalesa interior que rau dins nostre, virtut que ens caldrà fer créixer i dominar per viure en aquest món ple de paranys.

    És un espia vital i un oracle humà que obre els ulls a qui sap demanar saviesa.

    Veus quantes coses que ens pot dir un relat!?

    Bon relat Loira Durban! Sort amb els jutges!

    Felicitats!

    Ferran

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Loira Durban | 21-01-2018

    Moltes gràcies pel teu comentari, Unicorn Gris! :)

    La fortalesa interior és un lloc secret que tots tenim... Només cal saber-lo trobar!


    Fins aviat! :)


  • Bastant bo.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-01-2018 | Valoració: 8

    Suposo que tots tenim algun secret en l'ànima. Jo crec que, a la seva manera, l'ànima existeix (religió apart).

    Tots tenim un racó apart, on pocs hi podríen arribar, on amagar els secrets de la nostra existència, d'on surten espies i s'hi mouen idees, on es calma la maror i el rumor de la vida.

    Interessant.

    Ens veurem!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: