L'esperança que em traeix

Un relat de: Oratge

Obro els ulls envaït per una impressió d'ineludible desassossec. He distret l'atenció (només uns segons), i ara el meu cor batega amb tanta força que em fa mal. La consciència inequívoca que no hi ets se'm fa més real que mai, i m'angoixa i no em deixa viure.

De vegades, i només per uns instants, em dóna un descans, i esdevinc inexplicablement capaç d'alienar aquesta realitat, que m'envolta malgrat que no la vull. La mort de l'esperança se'm torna en quietud i en descans, i tot deixa d'importar. Deixo de percebre la teva desaparició com un mal, espiritual i inclús físic, i només és un buit, que ha perdut la violència d'allò que és arrencat per força...

Llavors, tot d'una, els records m'emmetzinen d'esperança en una punyalada alhora dolça i insofrible, pertorbant la meva calma i despertant el meu neguit...I si la realitat no fos aquesta? I si, potser, en algun racó de tu no haguessis deixat de voler-me? Potser no cal sotmetre'm a aquesta sort que no he triat, i puc combatre-la...

Un engany que em malmet, i que em porta a lluitar i a patir per una felicitat que no em pertany, que ja fa temps que no és al meu abast... Una felicitat que tal vegada no ho és, sinó un miratge, una expressió imprecisa dels meus somnis o les meves pors...

I no hi ha res a fer, el cor se'm parteix en bocins, els meus ulls s'emboiren i la raó m'abandona...Tot just em domina un sentiment inconsolable d'enyor i mancança, de profunda tristesa. La immensitat d'aquest dolor minva la meva força fins al no-res, i deixo de ser jo, per ser la falta de tu.

Comentaris

  • Malgrat la boira cal caminar[Ofensiu]
    llacuna | 07-09-2008 | Valoració: 10

    Els nostres sentiments són més bon companys que no ens pensem. Endavant!

  • Una cosa[Ofensiu]

    El teu relat m'ha recordat una frase que avui he sentit a la tele - no em preguntis a quin canal - mentre cuinava. Deia alguna cosa així com: "Oblidar és deixar d'intentar oblidar"...possss mira; igual aquests senyors de la caixa tonta tenen raó

  • Que si, que si...[Ofensiu]
    | 13-04-2006 | Valoració: 10

    M'han agradat molt els dos relats que has publicat. Però més que pel seu valor literari (que sens dubte en tenen) m'han agradat perquè és com si els hagués escrit jo mateix. Suposo que hi ha sentiments, vivències que deuen ser comuns a tots els mortals, eh que si?

  • toquem fons![Ofensiu]
    mjesus | 11-04-2006

    M'he sentit identificada amb aquestes paraules. Sentiments que es barregen de traïció, d'abandonament, de no ser res… com tu dius. No s'ha de perdre l'esperança, el temps sigui com sigui tot ho va posant al seu lloc.
    He llegit els teus relats. Escrire ajuda.
    Endavant. Salut!

  • Sentiments[Ofensiu]
    Llunaplena | 02-04-2006 | Valoració: 10

    Avui és el primer cop que deixo el meu comentari, malgrat llegeixo forces relats/poesias que sovint em sedueixen i fan crèixer la meva admiració per tots vosaltres. Ho faig amb el teu, precisament, perquè s'hi afegeix el fet de poder fer-me meus (si m'ho permets) molts dels sentiments i sensacions que expreses de forma merevallosa. Gràcies per haver-me permés llegir alló que probablement jo només sóc capaç de sentir.
    Veig que és el teu primer escrit... estaré pendent dels propers, que comfio enviis.
    Un petó

  • Ja es diu...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-04-2006 | Valoració: 10

    ...què és pot morir d'amor. Però pensa que sinó ha de ser no serà. Lluita i si al final no potser, busca una altre ànima que segur que trobaràs la teva mitja taronja. M'ha agradat la frase "deixo de ser jo, per ser la falta de tu. Molt intens. Una abraçada i benvingut a relats.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Oratge

Oratge

2 Relats

16 Comentaris

2952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Últims relats de l'autor