L'espera

Un relat de: camins

Regna el silenci. Ningú creu tenir prou valor per pertorbar-lo. Les mirades buides són dirigides a indrets imprecisos. No s'entrecreuen. Talment, és com si ningú de la sala notés la presència dels altres. M'aixeco i ningú se'n adona. Camino sigilosament cap a fora de la sala i m'esmunyo rere la porta. Pujo les escales i entro a la meva habitació. D'una revolada, agafo el jersei i la ronyonera, i torno a marxar. Aquesta vegada em dirigeixo cap a fora. Surto al carrer, i rere meu, tanco la feixuga porta que m' aïlla de tota la tensió que fa dies s'ha apoderat de nosaltres. M'arrepenjo contra la porta i tanco els ulls. Dono pas als meus sentiments a esbargir-se dins meu. Això fa que recuperi la calma. Deixo que el vent fred m'acaroni les galtes i em poso a caminar. Al cap d'una estona m'endinso en el bosc i, poc després, la meva vista es deleix en veure la majestuosa vall que tinc davant. M'encamino cap al centre de la vall on hi abunda l'herba seca i m'hi ajec. Aixeco la vista i miro el cel durant una llarga estona. Aleshores començo a reflexionar sobre la meva vida. El meu present, el meu passat ... Trec l'encenedor de la ronyonera i em distrec cremant l'herba del prat. De sobte, em ve a la ment el desig que fa dies m'obsessiona. Desitjo que el foc regni a la terra i destrueixi tot allò que és viu. Persones, animals, vegetació... I decididament vaig cap a un arbust que és sec i deixo que la flama el comenci a devorar. Torno a seure a una certa distància i observo detingudament la lluita salvatge que mantenen la poderosa flama i l'indefens arbust.
Em deleixo mirant, més tard, com la flama comença a devorar-ho tot, com un animal ferotge que ataca sense pietat.
Pins, avets, roures, alzines... es postren als seus peus.
La impertorbable flama avança sense que ningú pugui enfrontar-s'hi. Al cap de poc, tota la vegetació que envolta la vall combat aferrissadament contra la gran naturalesa, la superior a tota altra. Una naturalesa que ho domina tot, que ningú pot aturar. La flama comença a obrir-se pas entre l'herba del prat. Com un rei majestuós davant del qual, tothom s'agenolla.
Conec el destí del foc. Sóc jo. Porta molts anys buscant-me incansablement pel bosc sense treva. Ara m'ha trobat. He estat jo qui s'ha ofert davant d'ell, sense resistència. Estic tranquil. Els sentiments flueixen dins meu com un riu que segueix el seu curs. Tanco els ulls, respiro profundament i resto esperant.

Comentaris

  • Impressiona...[Ofensiu]
    bdjer | 13-05-2006

    ...la imatge que descrius quan el foc regna la situació i s'endú tot per davant, sense miraments, fins arribar al protagonista, fent-lo oblidar tot el que l'angoixava, enduent-se'l.

    Ens veiem!

    Bdjer

  • Bones wapa!!![Ofensiu]
    fullet verd | 12-05-2006

    Algun cop m'he sentit així però no he pogut resta esperant m'estimo massa la meva vida i com crec que tinc molta sort de viure e sigut valenta i he aconseguit tirar endavant. Espero que no et trobis mai en una situació així noia!!! SORT

  • kispar fidu | 12-04-2006

    Sort que no és biogràfic i no surts de casa amb ànsies de cremar el bosc per desfer-te de les preocupacions que sovint ens persegueixen incansables! jeje

    --> Mita-la! tu per aquí! La veritat és que cada cop tinc més clar que el món és un petit "panyuel" (ja sé que és mocador, eh!)!
    Aquesta web és un espai força especial, hi pots trobar tot tipus de gent que amb els seus escrits deixa volar els seus somnis o la seva imaginació, o d'altres que expressen el què senten amb paraules o les utilitzen com a mitjà per a desfogar-se i desfer-se d'aquelles pressions que sovint ens poseeixen (jo sóc més de les segones... ;) ).

    Pel que fa al teu escrit, és original l'enfoc que li has donat al possible motiu de provocar un foc (un motiu del que em seria molt difícil trobar-ne un perquè...).

    Potser cremar tot un bosc i carregar-se una vall no seria la millor opció (o la meva), però està ben pensada la imatge de les flames enduent-se a la persona i lliurant-la així dels seus problemes...

    uooo! ara ja "t'he descobert", eh! (i tot i que no estic tan enganxada com abans al web, m'hi passo molt sovint!),

    així que ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • mai m'ho havia plantejat[Ofensiu]
    dolça metzina | 28-01-2006 | Valoració: 7

    el primer cop que vaig llegir aquet text vaig pensar: "aix uix quina cosa més rar" i és que la idea del foc que tu formes part d'ell i de quedar-te allà mirant com s'ho menja tot i esperant que et mengi a tu també... a mi em fa venir esgarrifances.

    trça camins però no ho facis a la lleugera. cada passa que dones et porta a allò que algun dia seras.

l´Autor

Foto de perfil de camins

camins

13 Relats

44 Comentaris

16590 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
*Busca horitzons
destapa somnis
ressegueix camins
i descobreix
a poc a poc,
somriures amagats
i paraules encantades.

"*Alguna vegada has vist els nens jugant?
O escoltat el soroll de la pluja caient
al terra?

Alguna vegada has seguit una papallona en
el seu vol erràtic?

O observat el sol esvaïnt-se en la nit?

Quan et preguntes: "Qui sóc?", escoltes
la
resposta?

Atura't! No ballis tan de pressa,
El temps és curt, la música no dura per sempre"

*"és per això que serveixen les nostres vides? per maquinar com fer diners i després presumir-ne en públic?"

* "menos mal que con los rifles no se matan las palabras"