L'espelma

Un relat de: Estel d'argent

Sóc la tènue llum d'una espelma,
Però potser ara només sóc cendra;
història que és lament llarg i infinit.
El fènix ha volat lluny, lluny...
L'animal és ara la dèbil llum d'una espelma enverinada,
esberlada, exiliada, inútil.
Un,
dos,
tres,
tres segons més amb la vista clavada a la finestra.
No sóc jo,
ni tan sols cendra:
sóc melancolia temptada a l'oblit.
Un,
dos,
tres,
silenci!
Que callin tots els sons!
La llum del fènix se'n va...



Comentaris

  • Naturalment.[Ofensiu]
    Jofre | 06-07-2005 | Valoració: 9

    Estel,

    El fènix no ha volat lluny, és en tu i ets tu.
    Naturalment, que a tot, li correspon un lloc i un moment.

    És, tanmateix, impossible, que amb la teva llum s'esvaneixi cap de les esperances que diposites en el futur. Totes envigoriran.
    ... i el temps, de les ferides, si tu vols, com a màxim: legítims i bells estels d'argent.

    Salutacions :p

    Somriu.

  • gràcies![Ofensiu]
    Estel d'argent | 11-06-2005

    Ei, moltes gràcies guspira! m'alegra saber que t'ha agradat! és que a vegades els nostres "fènix" són tan sols il·lusions... i quan una cosa és cendra, és perquè potser ha de ser-ho...

  • Guspira | 11-06-2005

    M'agradat molt el poema! Potser perque en part em sento com tu, i m'he identificat amb les teves paraules, paraules que expresen melangia, esperances que poc a poc es fan minúsucles, i uns canvis de ritme amb l'un, dos, tres molt ben conseguits!! Segueix escrivint!! Ànims!!

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

61517 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p