L'Espavilat.

Un relat de: Epicuri

L'Espavilat.


Tu si que n'ets d'eixerit!
Des seguida te'n vares adonar.

Que fills de puta!

Qui vulgui peix que es mulli el cul...

Colla d'aprofitats!

No et deixessis entabanar.

Malfia!

Ja els vares veure venir, ja...

Tothom a la seva!

Trepitja fort, o et trepitjaran,

Fes-te respectar,
no siguis com els marginats.
...Margina'ls!

Crida més que els demés.
El que no plora no mama.
La paella, pel mànec.

Treure'n avantatja,
Abans jo... que tu.
I Compte!
que no es giri la truita

Per que tu...

Ets una gran persona ,
amb sentit comú,
fins i tot moral,
ètica o com li en diguin.

Res de l'altre mon
Però els altres tampoc.
Farsants!

Una persona així, a de lluitar
per manar, com sigui.
Hi te dret
De posar ordre.

A sobre te'ls estimes
desagraïts!

Però acompliràs sempre
Amb el teu deure,
faràs el be per tothom,
encara que ells,no vulguin!

Al cap i a la fi
que en saben ells!
i per que algú se'n aprofiti
doncs,, t'aprofites tu.

No et comprenen
T'odien,
els molt cabrons!

Es natural
La natura es tan cruel.
I tu, En el fons,
tan bona gent,
Sensible e indefens
...
Al tanto,
No descobrissin
La teva bondat.
La teva feblesa!

El primer atac,
la millor defensa,
del que es TEU.

Cal ser enèrgic
disciplinat .
Que n'aprenguin!

Deu ser per això
que el món t'odia.

Perquè en saps
i que saps,
i lluites.

Colla de ximples!
millor sol,
que malament
acompanyat.

Aferrat, al que
saps segur,

TEU.

Vell i sol...

Ells s'ho han buscat.

Tu si que en saps, noi!
Ets viu i espavilat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

428647 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com