Cercador
L’ESPARRA. CRÒNICA D’UN ABANDÓ SISTEMÀTIC. LA SELVA
Un relat de: Antonio Mora VergésEm corprenia la visió del temple de sant Martí de l’Esparra , des de la petita plaça, situat just al costat de les restes del lledoner que fou declarat un dia Arbre Monumental , comptava fins a quatre tirants que deuen sostenir literalment el temple, i observava les més que evidents senyals de ruïna de la torre campanar.
L’Esparra és un poble del municipi de Riudarenes (Selva), a l'interfluvi de la riera de l'Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere de Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d'Argimon (antic castell).
L’església és un edifici rectangular del segle XVIII cobert a dues aigües, amb porta d’arc campanell, obertures ogivals i un esvelt campanar quadrat de finals del segle XIX.
De l’antiga construcció romànica ens expliquen que únicament en queda un capitell ornamentat amb motius florals i l’altar. No podem accedir a l’interior, en aquesta concreta ocasió però , vist l’estat en que es troba, no fem cap indagació de qui pot tenir la clau.
S’explica que en una de les tantes topades entre sant Martí i el diable, aquest sempre el desafiava a veure qui faria el salt més llarg, en una ocasió es trobaren en el camí de Lloret a Vidreres i sant Martí, d’un bot, es plantà a L’Esparra, mentre el diable va caure en l’estany de Sils. Dona que pensar aquest fet llegendari, ja que per l’estat catastròfic en que es troba – aparentment – l’indret, potser va ser el dimoni el que va posar la planta a l’Esparra.
Manuel Bofarull Terrades, defensa com a origen del topònim, el sentit ‘ barra o joc de barres que serveix per tancar un portell de prat .., ‘ que en alguna forma dialectal rep el nom d’esparra.
Entenc ara que no surti cap imatge a la pàgina web de l’ajuntament.
L’Esparra és un poble del municipi de Riudarenes (Selva), a l'interfluvi de la riera de l'Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere de Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d'Argimon (antic castell).
L’església és un edifici rectangular del segle XVIII cobert a dues aigües, amb porta d’arc campanell, obertures ogivals i un esvelt campanar quadrat de finals del segle XIX.
De l’antiga construcció romànica ens expliquen que únicament en queda un capitell ornamentat amb motius florals i l’altar. No podem accedir a l’interior, en aquesta concreta ocasió però , vist l’estat en que es troba, no fem cap indagació de qui pot tenir la clau.
S’explica que en una de les tantes topades entre sant Martí i el diable, aquest sempre el desafiava a veure qui faria el salt més llarg, en una ocasió es trobaren en el camí de Lloret a Vidreres i sant Martí, d’un bot, es plantà a L’Esparra, mentre el diable va caure en l’estany de Sils. Dona que pensar aquest fet llegendari, ja que per l’estat catastròfic en que es troba – aparentment – l’indret, potser va ser el dimoni el que va posar la planta a l’Esparra.
Manuel Bofarull Terrades, defensa com a origen del topònim, el sentit ‘ barra o joc de barres que serveix per tancar un portell de prat .., ‘ que en alguna forma dialectal rep el nom d’esparra.
Entenc ara que no surti cap imatge a la pàgina web de l’ajuntament.
Comentaris
-
es veritat, fa pena[Ofensiu]Joaquim Soler | 04-07-2011 | Valoració: 7
He estat en diverses ocasions a l'Esparra per dinar a Can Messeguer (crec que es diu) i es cert que fa pena l'abandó total que pateix aquesta església, situada en un paratge tan agradable i tranquil. Cal dir que fa pocs anys si es va arreglar una mica la plaça i el carrer. Fas be en treure de l'oblit racons que valen molt la pena i denunciar el seu estat deficient de conservació.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406635 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.