L'espanix de Bush i la barraca de Barack

Un relat de: llamp!

Tinc l'extranya idea d'associar el mot "Bush" ("arbust" en
Català) amb "Spanish", que molts de vosaltres sabeu que vol dir "Espanyol" en Català, altres no, per això ho explico. I perquè associo Barack amb el Català, el Castellà i l'Euskera? Sembla obvi a primera vista: la terminació de Bush encaixa amb la terminació de "Spanish" i la terminació de Barack, vé a encaixar d'alguna manera amb la ce de Català o Castellà i la ka d'Euskera.

Dit això, com se m'ha acudit d'associar aquests dos personatges amb el corresponent idioma Castellà o Espanyol amb els dos darrers presidents dels EUA si ni tan sols són d'aquí, sinó americans? Bona pregunta. Procedeixo a enumerar els arguments que m'han dut a associar aquests personatges amb sengles llengües,... o hauria de dir: llengua i imperi. Algú estarà d'acord amb què la llengua Castellana... què és això? Algú sap què és el Castellà? Ah, sí, un home de Castella la Manxa o de Castella i Lleó. Desenganyem-nos, el Castellà és la llengua que tots coneixem, la dels veïns i molts de nosaltres la coneixem, però que molt bé. No entraré a valorar les llengües romàniques o vernacles, no estic de romanços.

Vull parlar d'ara, del segle XXI. El primer president dels EUA aquest segle XXI va ésser un Bush, del clan dels Bush, sí, parlava Espanyol en les seves campanyes electorals, pèssim, però era capaç d'articular algunes frases, però jo no sabria pas dir què significa "Ansar" quan Bush es referia a aquell pepero, expresident de l'imperi "Spanish". Perquè la paraula "Spanish", que vol dir Espanyol, sona tant imperial? Perquè és tant excloent? Perquè l'Espanyol aixafa tots els dialectes, llengües romàniques o d'origen desconegut, per citar l'Euskera, diferenciades de l'Estat i minories culturals, ètniques o de classes socials distintes? Perquè l'Espanyol és una eina majoritàriament creada per a la neteja blanca i nuclearitzada dels que som diferents? És que no se'ns permet sobreposar-nos a la unicitat? És que no som peculiars, éssers diferenciats, independents, socials, autònoms, autogestionats, decidits, concrets i amb personalitat pròpia? Jo entenc que l'Espanyol ens ha fet arribar moltes coses que sense aquesta mena de llengua imperial i democratitzadora a base d'empentes i rodolons i cops de bastó no ens haguessin arribat. Ep! Dic coses, no sentiments. Però també hi ha un sentimentalisme rere les coses, amb les coses vingueren els Espanyols i s' assentaren, conqueriren el territori, sentimentalment i materialment es feren amb el control de Catalunya. No obstant, poden passar molts anys abans no siguem independents... cosa que no dubto que succeirà en el futur... som més a prop, simplement. La independència arribarà amb el temps, cal tenir paciència. Si no és a la primera, serà a la segona o a la tercera, però arribarà. Perquè ho crec? És sentit comú. Els Espanyols que viuen a Catalunya, comencen a advertir que tal vegada, possiblement, en un cas remot, hi ha probabilitats... que siguem més feliços desenganxats econòmicament i políticament de les Espanyes. Quin mal! "Em fa mal Espanya" deia un. La qüestió de la independència mou molts diners i porta molts mals de cap. Perquè? Sens dubte, és com dir, ara no sóc més novia teva, ara tinc altres nuvis... I això li dol a l'Espanyol perquè encara creu en els Reis Catòlics, us en recordeu del Ferran i la Isabel Catòlica? Que lluny queden aquells temps... ha plogut molt des d'ençà. Catalunya ha madurat, vol divorciar-se de qui l'ha estat sotmetent a continues vexacions i represàlies per haver d'estalviar-se aprendre el Català, la llengua de la perifèria, la llengua que s'entenia folklòrica amb Franco.

No entraré en debats polítics, avorreixo la política, m'interessa més el punt de vista lingüístic. El present es diu Barack Obama a l'Amèrica post-Colombina, sí, sí, no rigueu, Obama regna a Amèrica molts anys després de morir Colom, per tant no deixa de ser un mandatari post-Colombí. Ell ha introduït noves esperances, la ce de Barack recorda a Colom, Carter, Clinton i l'Obama recorda a Alabama (EUA), sona com molt molt andalús, molt africà, de fet li vé el cognom dels seu pare Kenià. Però al mateix temps, la Ce... de Català i Castellà i la Ka d'Euskera fa pensar que tal vegada, el president més influent del món en aquests moments i recent escollit premi Nobel de la Pau, pot o podria arribar a fer tornar les "sh" del Bush i el "Spanish" al cau, per fer ressorgir la CK, Calvin Klein? No senyors, la Be de Barcelona i la Ce de Català i Castellà, i la Ka d'Euskera, com hauria de ser.

Fora Bush! No xerrava bé l'Espanix...

Vade retro Espanyol i Spanish, Bush i Espanix, Imperi i Dictadors, republicans allà i monàrquics aquí!!!

Benvingut Obama! Menys SSanguinari que l'Ossama (Quin un!)...

Força Català i Castellà! Romànic i Vernacle! Obama i Barcelona! Barack... i Barça de cara a Barraca!!!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer