L'esfera maleïda

Un relat de: flor_de_neu

No sabia si relatar la part final del seu viatge, al llibre. Era massa dur, massa cruel i massa horrible com per volguer recordar-ho. Va fixar la vista sobre la immensa catifa estelada i, després de rumiar-ho uns segons, va decidir deixar constància d'allò que havia vist, i que mai més volia tornar a veure.

"FI DEL VIATJE; L'ESFERA MALEÏDA
Abans de tornar a casa, vaig voler treure el cap per un dels braços de la galàxia, volia trobar-me cara a cara amb el gegantí infinit.
Al girar-me, decidit a prendre el camí de casa, em va atraure una llum blanca que venia de la meva esquerra. M'hi vaig fixar atentament i vaig descobrir que era una estrella, però era tan petita que fins i tot m'estranyava d'haver-la vist. A mesura que la observava, el meu cap va començar a dubtar de si aquella estrella estaba inclosa a la Guia Estelar, així que la vaig agafar del calaix i vaig començar a rebuscar entre les seves pàgines alguna cosa que fés referència a aquella estrella. Després de dues hores, amb els ulls cansats i la panxa buida, vaig adonar-me de que potser havia descobert alguna cosa molt gran, podia ser el descobriment d'una nova estrella a la galàxia i vaig decidir acostar-me a ella per comprovar si les meves hipòtesis eren certes, o si m'havia precipitat.
A mesura que m'hi acostava, més segur estava de que aquella estrella mai, al menys al meu sistema, havia estat coneguda. Després d'un llarg viatge, avorrit i sense cap distracció, vaig aconseguir arribar a l'estrella, per descobrir que, al seu voltant, un sistema meravellós de planetes hi girava al voltant. Allò era massa; un paratge del tot exòtic i misteriós que mai abans, ningú havia vist. Cada planeta tenia un color diferent i una mida únics. Taronges, blaus, verds i vermells... Vaig endinsar-m'hi més. Fins i tot n'hi havia un parell que tenia anelles, però no era aquell el descobriment més interessant. Ben aviat vaig adonar-me que un dels planetes no estaba del tot deshabitat. El blau, amb mil matisos verds i color sorra, el cobria. Sobre el terreny, els núvols blancs i flonjos (que no veia des que havia sortit del Sistema Central) i ... vida. Hi havia un pilot de vida allà sota. Havia de baixar i veure'ls. Gran error.
La gran taca blava, de prop, era negra. Els núvols, no eren blancs, sinó grisos, bruts i fets de pols. La massa verda, era grisa també, i soterrada sota els edificis que cobrien la llum del Sol (així és com ells anomenen a la seva estrella). Mai, durant tot el meu llarg viatge, havia vist tan poc respecte cap als elements que envolten a una civilització. No només no respectaven allò que la seva naturalesa els havia donat per viure, sinó que a més, maltractaven ( i sent-ne conscients) a les altres besties que corrien per aquell món. Amb armes de foc les mataven, no només per menjar, també les mataven per diversió, per pur entreteniment. Però això no era el pitjor. El pitjor va ser quan vaig veure que entre ells, es mataven amb les mateixes armes que utilitzaven pels animals, es disparaven fredament els uns als altres per aconseguir riqueses, era el seu únic objectiu. Es torturaven, es mutilaven, s'assassinaven... En primer moment vaig sentir temor al veure aquell espectacle, però a mesura que m'hi acostumava, la por es va convertir en llàstima. Sí, em fan llàstima perquè no viuen, concursen per aconseguir diners. I prou.

Després de passar gairebé un mes estudiant les seves costums i les seves lleis, vaig decidir que era hora de tornar a casa. Estava segur que intentarien eliminar-me si m'hi presentava (ho feien, i encara deuen fer-ho, amb tots aquells que eren diferents). Després de tot, el meu descobriment, no era tan gran.
Així que deixo l'estudi d'aquesta civilització, per a un altre que vulgui fer-ho. Jo, amb un mes, ja n'he tingut prou."

Tants anys dubtant-ho, i per fi va saber que era veritat. El temut Infern de la Galàxia, existia.

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    Carles Malet | 01-05-2007

    Hola Flor de Neu!

    Una de les meves debilitats són els relats de ficció (i en especial els de ciència ficció). De fet, recordo que els meus primers llibres de veritat que vaig llegir de petit van ser els clàssics de Jules Verne, i suposo que això marca. De més gran, he estat adepte de les sagues com Star Trek o Star Wars. I ara no perdo l'oportunitat de llegir els relats de SciFi que es publiquen en aquesta web.

    A més, trobo remarcables els esforços dels autors per lligar els relats de ciència ficció amb missatges moralitzants, o que al menys ens facin rumiar. Si be la idea d'un al·lienígena que es posa les mans al cap en descobrir la nostra "in-civiltzació" potser no és nova, crec que cal que més i més gent ens recordi contínuament quan patètics seriem als ulls d'un visitant amb uns mínims valors morals.

    Felicitacions, i segueix així!

    Carles


    PS.- Veig que tinc l'honor de ser el primer que et comenta. Fins aviat.