L'ESFEPRESSÓ: ENTRADA 9: INFILTRACIÓ

ENTRADA 9: INFILTRACIÓ 15 de desembre de 2050 Han passat un parell de mesos des que vaig trobar a aquells refugiats. Des d'aquest moment la “família” o comunitat ha augmentat en quinze persones més que hem aconseguit rescatar, la majoria dissidents polítics del govern, però també simples treballadors. Com cabem punts en el búnquer? Doncs resulta que uns deu dies després de reclutar als meus nous companys trobem un compartiment secret que feia que el búnquer anés més gran, allí dins hi havia capacitat per a unes dues-centes persones. El problema era el menjar, que el vam haver de començar a buscar. Però no reclutem a qualsevol, he aconseguit piratejar l'arxiu de presos i condemnes del govern, així puc accedir als historials de la gent que envien a l'ESFEPRESSSÓ. També he aconseguit connectar-me a internet per contrastar la informació. No sé si el govern ens haurà detectat, però siga com siga a ells els és igual que fem aquí, mentre no maregem, per això he decidit que gens de fer publicacions a les xarxes socials, de fet he encriptat tots els ordinadors del búnquer, així que solament jo puc accedir als terminals. Quan detecte una nova remesa de presos estudi els seus perfils i decidesc si cal arriscar-nos per a rescatar-los o no Si decidesc que val la pena rescatar a algú anem una partida i ens amaguem en el bosc proper a l'ascensor a l'espera dels nous. No ens arrisquem més del necessari, de moment preferim que, als quals nosaltres anomenem Els Psicòpates, no sàpiguen que estem començant a organitzar-nos. Així que el que fem és vigilar als reclusos que surten de l'ascensor i mirar si algun dels quals sobreviuen i arriben al bosc algun dels que estan en la meua llista. Quan arriba algun, doncs llavors l'ajudem i fugim per rutes preestablertes. Així i tot, encara que hem rescatat a quinze persones més, la majoria mor. També hi ha uns altres que s'enfronten als Psicòpates i de vegades s'alien amb aquests, engrossint les files dels Psicòpates. Podríem dir que en aquesta illa hi ha com dos exèrcits nosaltres, La Resistència, que no sabem molt bé al fet que resistim, i Els Psicòpates, tots dos engrossint les files. D'altra banda aquestes setmanes m'he dedicat a entrenar, i a fer que s'entrenen els membres de la Resistència, per estar en forma i enfrontar l'amenaça dels Psicòpates. Resulta que tinc un pla en ment, que és muntar un exèrcit, eliminar als Psicòpates i fer que en aquesta illa regne la justícia, la justícia que el govern ha deshabilitat. El meu actual objectiu és fer d'aquesta illa una nova nació, armar-la per defensar-nos i conrear-la per alimentar-nos. Una nació on el més important siga la justícia, un lloc on es puga viure en pau i harmonia. Fer d'aquesta illa un món millor. Però per a això, primer cal netejar-la de l'escòria de la societat, Els Psicòpates. Per això estic ara aquí, davant del que probablement és un dels seus caus, que segons sembla, gràcies als meus estudis sobre els moviments de calor aconseguits per un programa de rastreig que he piratejat, és el lloc de reunió de persones més gran. Davant de mi hi ha un edifici el qual sembla una caserna militar o alguna cosa similar. La meua intenció és colar-me per investigar i si ho veig possible entaular contacte amb ells, a veure si dialogant es pot arribar a un acord. Des que vaig matar a la meua primera persona que no m'importa eliminar a més escòria, però les maneres són el primer. Si vull una nació de pau, primer s'ha d'esgotar la diplomàcia, si no és possible doncs matarile. És curiós el senzill i ràpid que m'he adaptat a la situació de matar gent. M'ha semblat més fàcil del que pensava. Així que de moment poca cosa més a explicar. ______________________________________________________________________
Estic viu de casualitat, pot ser que la destinació m'estiga ajudant a complir la meua comesa, ja que d'una altra manera no m'explique que seguesca viu. El meu intent d'infiltració i negociació ha estat un complet desastre. Ara em trobe en un bosc a uns cinc-cents metres de la caserna, amagat dels meus perseguidors, els quals estan pentinant la zona per trobar-me. Resulta que havia entrat a l'edifici sense cap tipus de problema. Anava sigil·losament pegat a la paret, vigilant qualsevol so que em pogués delatar la presència d'enemics o futurs aliats. La veritat és que dubtava que pogués trobar aliats per allí, ja que les parets i el sòl estaven replets de sang. En les parets, a manera de quadres, hi havia caps sagnants o calaveres humanes, depenent del temps que haguessen estat penjades. Fins i tot d'alguns cranis sortien cucs, aranyes, paneroles i insectes varis. També hi havia esquelets, i torsos penjant del sostre mitjançant cadenes. Tot l'edifici feia olor de mort i sang; i per això arribe a la meua empresa amb més força i resolució a la recerca de pau i puresa, encara que fora a costa de la vida d'aquests indesitjables. Si volia que la meua nova civilització prosperarà no podia tolerar individus com aquells, ansiós de mort i destrucció. En aquests pensaments em trobava quan de sobte un cop de puny m'ha derrocat. Arrossegant-me entre dos m'han conduït a una sala circular amb més sang i més cossos mutilats que els passadissos. La sala estava plena de Psicòpates i allí, en el centre d'una de les parets de la sala, hi havia un tipus musculós i bastant gran, assegut en una espècie de butaca construïda amb restes humanes. Estava netejant-se restes de menjar de les dents amb el que semblaven restes de l'os d'un dit afilat, com si es tractés d'un escuradents. - Qui és aquest?- Ha preguntat amb una ronca veu. - No ho sé cap- Diu un dels tipus que em portaven a ròssec amb una veu aguda. - Ho hem trobat caminant pels passadissos. Què fem amb ell? Ens ho mengem? Una cridòria de satisfacció es va escoltar per tota l'estada. - Calleu cucs immunds!- Va cridar el que semblava el cap.- Solament penseu a menjar. Esperem a veure què ens ha de dir. Tu, l'espia, què vols? - Hola.- Vaig començar a dir- Mira que havia pensat que perquè no parem aquesta agressivitat, ens deixem de tantes morts i sang i vivim tots en pau. Després d'uns segons de silenci la sala va esclatar en una immensa riallada. Començava a pensar que no havia estat bona idea anar fins allí. - Mateu-ho i feu un guisat amb el.- Va ordenar el cap.
En el moment que es disposaven a matar-me em vaig desfer d'un dels quals em tenien agafat i servei una de les meues metralletes de mà. Primer dispare als tipus que m'havien subjectat i després dispare a la resta. - Tros d'inútils! – Va cridar el cap.- No ho heu registrat? Mateu-ho! Em vaig refugiar darrere d'una columna i seguia disparant, fent caure als meus enemics, els quals venien cap a mi amb pals i bats. Semblava que no haguessen trobat moltes armes de foc. Millor per a mi. - Si un vol el treball ben fet ha de fer-ho un mateix.- Va dir el cap mentre treia un bazuca que tenia en un costat de la butaca. Vaig veure l'arma i amb els ulls com a plats em llance a un costat en el moment en què el míssil impactava en una paret, fent saltar per l'aire a diversos Psicòpates i aquesta paret. Aquí va ser quan vaig veure la meua oportunitat de fugir. Sortint pel recent forat vaig córrer passadís rere passadís disparant a tot aquell que se m'apropés. Quan vaig esgotar les bales de la metralleta de mà la guarde i servei altres pistoles que tenia amagades. Tir rere Tir vaig aconseguir sortir i fugir d'allí. Així em trobe en aquests moments, esperant a veure si es cansen de buscar-me i puc tornar al meu refugi.