L'ESFEPRESSÓ: ENTRADA 11: BATALLA CAMPAL

Un relat de: Raül Gay Pau
ENTRADA 11: BATALLA CAMPAL.

Aquesta entrada serà una mica diferent. Como s'hi pot veure, sóc jo parlant, metre es poden observar les imatges i és que hi vaig a gravar els esdeveniments que succeiran i de tant en tant comentaré. Com es pot apreciar ens trobem disposats al camp de batalla. Hola Fèlix, saluda a la càmera. Aquest Fèlix és un màquina. Davant de nosaltres a uns dos-cents metres hi està l'exèrcit dels Psicòpates. Aquest és el gran dia, el dia en què derrotarem als nostres enemics. Como es pot veure, ells tenen armes, ganivets, espereu que pose el zoom. Com deia, ells duen armes automàtiques, ganivets, alguns explosius... El que no saben és que he fet un altre descobriment i el nostre arsenal és molt millor del que ells puguen tenir. Tenim planxes de metall molt resistents que ens protegiran dels míssils, si se'ls ocorre llençar-los. També metralletes, armes automàtiques, subfusells, rifles franctiradors, pistoles, explosius, espases de foc, espases de gel...

Així que no hi tenen res a fer, serà un combat molt injust, però que els bomben, ells han abusat dels innocents i mereixen un càstig. Al seu davant està el seu cap, com es veu s'està agenollant i ens apunta amb una llença coets, potser hi pensa que ens pot matar fent-nos saltar pels aires. Estúpid. Dispara, però ordene que alcen les planxes. El míssil impacta en les planxes i eixim indemnes, clar que, no esperava el so tan fort de l'explosió, però tan si val. Com a resposta faig que nosaltres també disparem sols un míssil. Aquest impacta en un costat de l'exèrcit enemic i mata unes quantes desenes de persones. Genial, uns quants psicòpates menys en l'equip rival.

Done l'ordre d'avançar. Avancem lentament, com es pot veure, perquè el grup de davant del nostre exercit avance amb les planxes. Es pot escoltar els trets i les bales enemigues en xocar amb les planxes, de tant en tant salten espurnes. Els nostres franctiradors es dediquen a disparar als enemics de tant en tant. Quan estem prou prop se situen al capdavant tots els soldats Rebles que tenen metralladores a les mans. Escalfen motors i... ireu mireu, desenes o centenars de bales surten a pressió. Veieu els cossos com són foradats pels trets cosa que fa que els seus cossos es moguen de formes curioses? No? Espereu que ho enfoque millor. Ara sí. Pareixen trossos de formatge amb forats. Que divertit. Mireu, mireu les cares dels Psicòpates, per fi tenen por, al·lucine, i no és per a menys. Ens han subestimat. La victòria s'apropa.

Com es pot observar els nostres enemics han disminuït en un nombre considerablement elevat. Nosaltres sols hem sofert uns quants ferits que s'ha despitat i s'ha exposat massa. Els infames Psicòpates han disparat tant que ja s'han quedat sense bales, així que carreguen cap a nosaltres amb armes de fulla. Com no hi vull acabar tan rapidament tot aquest assumpte i indique als meus soldats encarregats de la lluita cosa a cos que s'encarreguen d'aquests animalons. També envie a Serreta, la qual gaudeix molt partint el cos dels seus enemics, mireu, mireu, si el cap d'aquell hi pareix una font rajant sang. Bua Serret, és necessari que desbudelles als enemics... Bé, supose que té fam. Finalment sols queda el cap. Aquest me l'he reservat per a mi.

M'he posat la càmera al muscle perquè no ús pergueu l'espectacle, clar que potser la càmera es moga molt. Trac una espasa de gel, és un sistema molt simple mitjançant uns mecanismes i nitrogen líquid aquesta arma expulsa aigua que es congela ràpidament pel nitrogen i es produeix l'anomenada espasa de gel.

Bua, acabe de colpejar l'espasa del cap i s'hi ha congelat del tot. Inclús la seua mà s'ha refredat. Bé,ja està tot decidit. Congele algunes parts més del meu enemic i finalment li travesse el cor glaçant-lo. Ara li arrancaré el cap com a senyal de victòria.

Així ho he fet, li he esgarrat el cap amb un matxet, ara el cap que sostinc del cabell i alçat goteja sang. Que divertit veure els ulls buits del cap, uns ulls que ja no miren res. Ben mirat aquesta batalla hi ha sigut molt senzilla. Bé, ara sols queda, benvolguts amics, recuperar les altres entrades que he anat repartint i netejar açò dels cadàvers i la sang. Espere que ús haja agradat molt l'espectacle. Ara anirem cap a una nova era, una era victoriosa i justa. L'era de Jack.

Comentaris

  • Gràcies.[Ofensiu]
    Raül Gay Pau | 23-01-2018

    Gràcies!

  • Una escena de guerra futurista excel.lent.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 21-01-2018 | Valoració: 10

    He passat una bona estona llegint aquest relat.

    L'escena de guerra està ben escrita i amb molta imaginació. M'agrada aquesta literatura. A vegades m'agraden les escenes cruels i on els enemics s'odien horriblement i van amb un arsenal de lo més variat a matar o morir.

    Felicitats pel relat.

    Ens veurem!!!