L'escriptor

Un relat de: Filalici

Fa molt de temps que sé que el camí de la meva vida és l'escriptura. És una dèria que he tingut des de sempre, des de molt abans de saber el que volia dir haver de fer alguna cosa de profit a la vida. No l'he entès mai, la fal·lera que tenim els humans per triomfar sense saber gens ni mica què vol dir això ni per què ho volem. Caldria que algú inventés un medicament per deslliurar-nos d'aquesta mena de cabòries.

Per satisfer les manies d'altri - el pare - vaig acabar fent una oposició i aconseguint una plaça còmoda de funcionari. Però les meves il·lusions sempre eren en un altre lloc. Jo només desitjava perfeccionar el meu llenguatge i aconseguir la puresa màxima en l'art d'escriure. Vaig provar de fer novel·la, contes, assaig, poesia, teatre. No vaig trobar el camí fins que vaig descobrir el haiku.

Quin art més increïble, el d'aquells japonesos! Que bé que captaven l'essència de tot en unes poques síl·labes! Em vaig enamorar d'aquell art i durant deu anys vaig dedicar tot el meu temps lliure a intentar, amb totes les meves forces, fer ni que fos unes quantes d'aquelles petites meravelles. Però no me'n sortia. Els mots podien ser bells, el seu so molt musical, les metàfores subtils i enginyoses, però les meves creacions al final sempre eren buides, esquifides, sense un sol bri d'aquella puresa que admirava i anhelava tant. Fins que, finalment, ho vaig entendre.

El haiku és un camí d'austeritat absoluta en les lletres, i només s'hi pot arribar sent igual d'auster en la vida. Vaig renunciar a la feina i a la família - bé que podien viure amb les seves pensions. Vaig vendre la casa i el cotxe, i del que en vaig treure en vaig fer un xec per una oenagé que tenia un projecte de no sé ben bé què a l'Àfrica. La resta de coses les vaig empaquetar i les vaig donar a un orfenat de la vila. Vaig esdevenir mig rodamón, mig captaire. I així és com he passat un bon grapat d'anys. El camí és llarg, però val la pena. De cap altra manera hauria pogut ser feliç. I al final ho he entès, si més no una mica. El secret del haiku no és cap secret. És l'austeritat absoluta. És l'absència de tot. És aquí on hi ha la puresa més gran. Aquest és el missatge dels mestres:

Quan hi ha puresa
del llenguatge poètic
no en queda res.

Comentaris

  • L'auteritat=felicitat[Ofensiu]
    nuriagau | 14-06-2010 | Valoració: 10

    Un relat que ens revela com viure l'austeritat de la forma més genuïna i com a camí per aconseguir la felicitat. Sovint, però, molts ens encaparrem en "triomfar sense saber gens ni mica què vol dir això ni per què ho volem"

    Qui és l'autor del haikú final?

    Felicitats, Filalici!

    Núria

  • molt suggestiu,,,[Ofensiu]
    joandemataro | 23-05-2010 | Valoració: 10

    aquest relat que dóna molt per pensar.... La valentia de trencar amb tot i fer un tomb a la vida...
    et felicito
    una abraçada encaixada

  • comentari de repte[Ofensiu]
    REPTE CLÀSSIC | 23-05-2010

    Aquest relat de 414 paraules és la història més austera de les que han participat al repte.
    El narrador, en primera persona, ens explica l'evolució del protagonista que ha nascut amb la passió per l'escriptura però, per motivacions familiars, en un inici, no s'hi dedica. El descobriment de l'essència del haiku canviarà el rumb de la seva existència: descobreix l'austeritat absoluta en les lletres i, imprescindiblement, en la vida. La manca de desig porta a la felicitat absoluta.
    Les paraules clau han estat encabides al llarg del relat amb una total naturalitat.
    El desenllaç de la història és un bell haiku que representa la conclusió de la vida del protagonista i del propi relat.
    Gràcies, Filalici. Sempre és agradable llegir una història amb un enfocament literari protagonitzada per un poeta.


    nuriagau i gypsy

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Filalici

Filalici

125 Relats

134 Comentaris

84521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.

Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.

També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus



R en Cadena

"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")