L'escriptor que no desitjava ser

Un relat de: ABRAHAM II

Poques coses són més avorrides que perdre el temps en una sala d'espera. L'ambient sembla específicament creat per treure't de polleguera:aquell maleït so ambiental, totes les parets blanques, revistes amb l'actualitat de fa dos mesos, quadres de paisatges,...Realment horrorós. Encara més insuportable és la situació , com és el meu cas, tens al costat a un homes que ronda els cinquanta anys, porta perruca, ulleres de cul de botella,porta la camissa xopa de suor i tartamudeja al parlar. Miquel Clots, autor de grans best-sellers com: Com triomfar a la vida? Com triomfar a l'amor? Com triomfar en les relacions socials? i Com triomfar al treball?.

-M'enca...ca...canten els teus llibres...-diu amb la seva gràcies tan personal-Els de la Gemma em van tenir enganxat.

-Gràcies.-li engego clavant la mirada en la secretaria esperant que m'anomeni i pugui entrar dins el despatx deixant endarrere aquell pesat.

Per si no ho sabíeu em dic Àngel Capdevila encara que la gran majoria de les persones em coneixen per Andreu Riera, l'autor de la saga de relats eròtics de "La Gemma i la trempera matinera" que publico a la revista "XY, cosa d'homes".No és per tirar-me floretes,però amb mi les ventes van augmentar quasi el doble del que era habitual.D'això ja fa mig any.Amb tots els diners aconseguits m'he pres aquest petit descans per realitzar algun dels meus somnis com viatjar a Japó o comprar-me un mini.

-Àngel Capdevila?-anuncia la secretaria per sobre les seves ulleres de pasta verda-Pot passar.

M'aixeco d'un bot i sense despedir-me d'en Miquel Clots entro al despatx d'en Roger Camps, l'editor de la revista.Està darrera el seu escriptori de disseny teclejant distretament en el seu portatil.L'habitació és ample,decorada d'una manera avantguardista que juga amb els colors vermell i negre que sembla tret d'una pel·lícula retro-futurista. M'assec a la butaca que hi ha davant seu.Em presta atenció sense donar-se gaire pressa.

-Que tal per Japó?-em pregunta sense cap entonació aparent.

-Molt de japonès.

Intenta riure però un home fred com ell prefereix contenir-se i dibuixa el que sembla un somriure.Es desfà un xic el nus de la corbata i s'arremanga la camissa. Poques vegades li he vist fer-ho sempre que ho ha fet ha estat per demanar-me algun ajuda. L'ultima vegada va ser quan va demanar que no marxés i continues amb les meves "histories d'amor" com li agradava anomenar-li.Va obtenir un rotund no com a resposta.

-Ja deus imaginar perquè t'he demanat aquesta visita-sembla que m'amenaci en lloc de demanar-me un favor-però et demano que t'ho replantegis,et necessitem- m'agradaria remarcar com va costar dir-li la paraula en qüestió.Un any,cobraràs un vint per cent més i el dret total sobre les teves obres i personatges.

Ara resulta que soc imprescindible,quan resulta que vaig entrar de rebot i ell pretenia fotrem fora a la mínima. Mai li han agradat els meus relats,simples i directes,massa pel seu gust.Però no pretenc altre cosa que fer arribar les sensacions directament al lector, la poesia dins la prosa ha mort fa anysEll no ho vol saber ni entendre, ell sol ser tan artista, ser valorat culturalment que les ventes de la revista amb la seva entrada van baixar.Una cosa tens que tenir clara al fer una revista per homes, els reportatges sobre l'erotisme al segle passat no val res al costat d'un reportatge de la Asia Argento en boles.Sencill,oi?Per ell no.

-No m'agrades,ni m'agrades,però et vaig donar una oportunitat molt gran al deixar-te entrar dins aquesta gran família.-de cop ho recorda,creu que em té ben lligat-Si fins i tot en faran una pel·lícula!I sense nosaltres no et coneixeria ni Déu.

M'encenc un cigarret,un Pall Mall. Deixo lliscar el fum pel meu rostre amb solemnitat digne d'una cerimònia.

-Acepto.Però només una condició...i tindrà que acceptar-la,si no ja és pot buscar un altre escalfabraguetes.

Entro dins el llit amb mal de cap.Ja no recordava com de cansat era viure a Barcelona,metro amunt i metro avall,sempre amb presses i amb el temps just.Un dit em dibuixa cercles imaginaris damunt el pit.

-Com ha anat?

Estiro el braç i ella i reposa el seu cap.Els seus cabells em fan petites pessigolles.No tardo en besar-la.Feia molt de temps que no sentia aquella sensació.Havia viscut moltes sensacions noves a Tokio,però res m'havia fet oblidar-la.Era l'única persona per la qual era incapaç d'enrabiar-m'hi. Els seus ulls feien derrumbar els meus rampells i em feien pujar la moral en els dies grissos. Sense ella no era més que un nen perdut en uns grans magatzems.

-Has vist el regal?

-M'encanta,sempre m'havia fet il·lusió ,-noto com és veritat.

Em fa un petó sonor a la galta i deixa escapar una rialla soterrada.

Va ser el primer que vaig fer al arribar,buscar la millor tenda de la ciutat especialitzada en kimonos i comprar-li.Era de seda vermella amb el acabats negres,els seus colors preferits.

-Demà podrem anar dinar a un restaurant,tinc ganes de menjar alguna cosa d'aquí:un bon entrecot amb salsa al pebre verd,uns bons macarrons al forn,conill amb bolets o pollastre amb patetes fregides,ni que sigui...

-Àngel...

Sona el mòbil,dubtós un segons però despenjo.És un numero que desconec.

-Sento si et desperto,sóc en Jaume, el de la productora-és el productor de la pel·lícula basada en la saga de "La Gemma i la trempera matinera",mai l'he vist ,sempre em parlat per telèfon. Semblo un home simpàtic i esperançat en el progecte-T'he concertat una cita amb en Quim Gascón,et caurà bé,t'agradarà la seva visió de la pel.licula. Us trobareu demà a les dues al Ciutat Comtal,et va bé.

Li responc afirmativament, sense allargar-me però intentant que no és noti que el vull engegar ràpidament. Amb un sonor "adéu" és despedeix i promet trucar-me desprès de la cita per saber que n'opino del possible director.Penjo i torno tota l'atenció cap a l'Eva.

-Àngel,encara no m'has dit com t'ha anat.

-Perfecte,he convençut al teu pare,m'he fet pregar una mica. Tindre que continuar mig any més però a canvi a cedit.No li fa gràcia però ja tenim la seva aprovació.Eva serem marit i muller!No és fantàstic?-quasi exploto de satisfacció al comunicar-li la noticia.

Ella no sembla feliç en absolut.

-Àngel,-no s'atreveix a mirar-me als ulls-t'he d'explicar una cosa.Tu saps que jo t'estimo,però mentres has estat fora han passat moltes coses i...He conegut a un noi.

CONTINUARÀ

Comentaris

  • Enhorabona per aquest relat [Ofensiu]
    Romy Ros | 22-04-2009 | Valoració: 9

    que m'ha enganxat però que espero la segona part. T'he trobat mitjançant l'editora destaca i m'ha agradat la teva micro-novel.la. Seguiré llegint-te per trobar la segona part!

  • Ben escrit![Ofensiu]
    Elm de Tuïr | 28-01-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat el principi, la descripció de la sala d'espera. En poques paraules has descrit visual i emocionalment tot el que hi ha. I jo tampoc les suporto, es un invent infrahuma, una mena d'indret de tortura subliminal. Una salutació!

  • Falta cafeïna[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-05-2006 | Valoració: 8

    Les indecències poden ser frustrants. Aquest relat és una guerra social, pel que he pogut copsar. Jo hi posaria una mica més d'atreviment amb sarcasme amable. Si és amable et sents lliure. Només s'ofèn el predicador. Una mica ensopit per al meu gust.

    Fote-li canya!

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de ABRAHAM II

ABRAHAM II

24 Relats

50 Comentaris

39449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Nascut el 1984 a Ceret. Sense amics, amants o muller em vaig iniciar a la lectura amb el prospecte d'unes aspirines. A partir de llavors vaig descobrir que la vida era freda i dura com un glaçó i el millor era agafar-s'ho amb calma i bon humor.

per a qualsevol dubte:
djjacint@hotmail.com