L'ESCRIPTOR POCATRAÇA

Un relat de: Ravegal
L'ESCRIPTOR POCATRAÇA

Sempre havia tingut tirada a escriure i ara que li sobra el temps ho fa més sovint. Va a classes i tot!. Afalagat pels comentaris dels amics s’estarrufa i es pensa que en sap. Avui ha escrit un relat curt. Se n’ha anat a dormir deixant l’ordinador engegat, com sempre des que un dia es va despertar amb una idea que li va semblar brillant i en el temps que va tardar a engegar-se l’ordinador li fugí del cap. A la habitació no hi ha altra llum que el pampallugueig del router i l’entreclaror de la pantalla en mode estalvi.

Algú es belluga i la pantalla s’il•lumina i mostra "el gran treball" que ha fet el lletraferit. Qui ha activat la pantalla amb el seu moviment és la exercici, que té el seu lloc sota el títol. No dormia, només estava endormiscada i ara s’està eixorivint. Estira els braços de la ics i s’aixeca. Es passeja entre les línies escrites i exclama de tant en tant: «Mare meva, mare meva, quins disbarats!» Es situa al mig del paràgraf i crida: «Vinga noies, amunt. Hem d’arreglar tot aquest desgavell»
Les paraules, es van desvetllant tot fent el ronso i sense saber per què les criden. «Què passa?» diuen unes, «A què treu cap aquest enrenou?» unes altres, «Tan bé que estàvem ara» diu alguna des de més enllà. Palplantada al centre els emplaça: «Desperteu-vos però no us mogueu de lloc, ja us aniré dient què heu de fer». «Qui ets tu per manar-nos?» li pregunta la xafogor, «L’experiència. Jo ja he anat quatre vegades a classe i ja sé que la Laura li omplirà el full de cercles, ratlles, fletxes i paraules per canviar, com sempre. Feu el favor d’estar atents i acabarem en poca estona»
«A veure, tu, dona, ja te’n pots anar, que vingui una fa. En català els petons es fan, no es donen. Males companyies de l’idioma.» i continua «digueu a les del diccionari que estiguin a punt per si les necessitem.» Tres línies més avall «Que vingui una erra i s’afegeixi darrere de giravolta.» La exercici no para d’anar amunt i avall de l’escrit fent canvis. S’aparta al marge esquerre i diu: «Atenció, aquestes dues línies, que en passin tres més amunt i comencin tot seguit de balcó» i després: «A veure, tots els verbs, conjugueu-vos en passat, ja sou veterans i sabeu quin temps us toca, quan acabem ja ho repassaré. I tu, petites, posa’t a l’altra banda de passes. —la petites se la mira amb cara d’estranyesa— Ja sé que l’adjectiu ha d’anar després del nom —fa cantarella arrossegant les paraules— però aquí queda millor així. I no rondinis.»
De sobte, mentre la memòria li treballa intentant recordar tot el que ha sentit a classe estant sobre la taula, s’encén el llum del passadís. «Estireu-vos totes i no us mogueu. Marededéu si ens hem de quedar així, quin guirigall, ara.» Però el presumpte escriptor passa de llarg. Se sent de lluny un raig líquid i altra vegada que passa sense aturar-se. I el llum s’apaga.
Camina rumiant amb els braços de la ics plegats: unitat, és tant curt que per força; personatges, si hauria pogut lluir més però ara no hi ha temps d’arreglar-ho; estil, val més deixar-ho córrer... Quan hi passa pel costat, la petó se li adreça: «amb tants canvis, que ha passat amb el subtext? No te l’hauràs carregat, oi?» «Deixa’t estar ara de subtext, ja veuràs com tothom n’hi troba un... o dos.» I amb aire de satisfacció anuncia: «Va, que ja acabem. A veure, el grupet dents de perla, us en podeu anar de vacances, això és molt suat i a més les gallines no tenen dents»
Com un militar que passa revista a la tropa, la exercici se’n va al començament del text i el llegeix línia a línia fent gestos d’aprovació, i algun de dubte, de tant en tant.

Això va passar una nit qualsevol d’un estiu qualsevol. Un sol ardorós havia abrusat terra i cel i ara, de nit, una xafogor apegalosa ho amarava tot. El gall i la gallina, amb les ales estarrufades per tal de deixar passar una alenada d’aire que els fes sentir la il•lusió que es refrescaven, s’estaven al balcó. Ja era tard i després d’un dia dur la gallina s’adormia. Feia capcinades i a cada cop de cap obria els ulls com si es despertés d’un malson i el gall se la mirava sorneguer. Amb petites passes de costat el gall se li va anar apropant fins quedar-li ben arrambat. Ufanejant la cresta amb un cop de cap, va i li fa un petó. La gallina, en sentir l’aspror del seu bec es va desvetllar de cop i mirant-se’l amb tot l’enuig que una au gallinàcia pot sentir li va cloquejar: «Dolent!» i després d’un pessic de temps i amb una mirada un xic múrria: «...més que dolent». El gall va pensar que que tenia la partida mig guanyada i va alçar les ales per abraçar-la. La gallina s’enretirà dient: «Què dirà la gent?» El gall va fer una giravolta sobre ell mateix tot batent les ales: «Que diguin el que vulguin que jo ja estic content». La gallina va deixar el balcó i el gall li va anar darrere. Es van atansar al ponedor i van batre les ales per refredar els ous, no fos cas que per efecte de la calor, en lloc de covar-se sols en sortissin ous durs.

Ha arribat al punt final i es veu que no està satisfeta del tot però pensa que ara el text està millor i que el pocatraça ni se n’adonarà dels canvis. Es gira i crida «A dormir tothom, jo tampoc en sé més. A veure dilluns que hi dirà la Laura»
I tota cofoia s'encamina cap al seu lloc, a sota el títol. S’hi ajoca però la complaença no li deixa agafar el son, de moment.

Comentaris

  • classes d'escriptura[Ofensiu]
    wynelland | 05-03-2020

    M'he sentit força reflectida en moltes coses de les que dius en aquest relat. Jo també vaig fer classes d'escriptura :)
    La frase "aquesta comparació és molt suada" la vaig sentir tres-centes mil vegades, hehehe. Un dels recursos literaris que més recordo d'aquella època és "trencar el silenci". Al principi la fèiem servir tots (fins que va quedar clar com de "cutre" era).

  • amnaseo | 24-02-2020

    This is what commonly happens to the newbies in the business industry who do not know how to effectively market their product or service or service.techeglobal.com


  • Màgia[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-02-2020

    Uh això és el somni de qualsevol lletraferit sense massa experiència. És com una Thermomix, encara que no sàpigues cuinar, hi poses a dins tots els ingredients, toques els botonets i es fa la màgia. I al teu protagonista li passa el mateix, entenc que ell només havia escrit la famosa cançó (entre els que hem tingut fills) del gall i la gallina i la resta ho ha fet la exercici, els noms, els verbs... Potser et sorprendrà, però més d’una vegada, en llegir un relat meu que feia anys que no veia, m’ha semblat que algú l’havia arreglat hahaha. Original. M’ha agradat.

  • Aclariment[Ofensiu]
    Ravegal | 22-02-2020

    En el text hi haurid'haver paraules u frases en cursiva i en un altre tipus de lletra el que representa el text fet per l'escriptor. Ha desaparegut tot. Era per distingir les "paraules" i una cançó infantil. Espero que s'entengui.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: