l'escola, un món de meravelles subterrànees

Un relat de: llu6na6


TALISMÀ DE LLETRES

Patina el temps per pissarres de dies
i engull decandiments la paperera.
Bates i llibres, carteres i bufandes,
calideses de mans i de somriures
obren portes de castell encantat.

De cop s'han fos cocodrils i fossats.
Entre els dits, un talismà tot de lletres
refulgeix selves i misteri, màgia !
Degota el llapis mots i meravelles
i a cada llom de llibre, veus promeses.

-Sóc un genet alat de llum. Cavalco
per entre espais i signes silenciosos
i somiquejo i ric, i repto i canto.
Cadires i taules s'envolen lluny,
per les butxaques treuen nas i cap
números i follets, deu mil titelles.
La classe s'ha envaït de bergantins
pirates !
Al pati del somni hi tinc
el meu refugi secret. Allí sóc
l'heroí, l'invencible, nau rebel
de fantasies que acaço impossibles.

I un núvol blanc se m'escola pels ulls
i les orelles. I quan sóc a casa
en fico un bocinet dins del bagul
tot boira i or de la meva infantesa.

Comentaris

  • jaumesb | 28-04-2006

    m'agrada l'escola
    m'agrada aquest poema

    no no és memòria el de les mans, el darrer comentat
    són mans que donen forma

  • m'ha semblat veure els nens...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-09-2005

    Has capturat la màgia de tants instants compartits amb els nens. Suposo que malgrat haver dies d'especial crispació i amb una gran dosi de paciència, l'aventura de rebre i donar contínua és gratificant i enriquidora.
    Llum que sap donar enteniment i imaginació, que sap rebre els reflexes de totes les coses.
    Treballar amb nens deu estar com no envellir mai per dintre, escapalls de rialles i crits, de jocs sempre nous, de diferents punts de vista.
    I cada curs un nou repte i alhora una nova aportació al llibre de la vida...

    En fi, suposo que ho veig des de fora, però tal com ho descrius puc veure l'entusiasme que amara tot el poema i els petits inventat un món que potser no serà el que ara coneixem.

    No em canso de llegir-te, potser és aquest goig natural per viure, aquesta comunicació directa que crees amb el lector.

    Una abraçada!

  • instants | 15-09-2005

    Molt dolç, es nota que t'agrade la teva feina... quina sort i quina envejaaaaaaaaa!!!! jeje .
    Un relat autèntic, sincer i pragmàtic, i per a mi, molt realista. Sempre sorprenent...

    Una abraçadota.

    Pau

  • el món[Ofensiu]
    Lavínia | 13-09-2005 | Valoració: 10

    de l'escola, llu6na6, l'has descrit tan bé que, com a professora que sóc, m'hi identifico, sobretot en:
    taules i cadires
    el que m'agradaria arribar a ser com tu, és un genet alat de llum perquè això només ho pot ser una persona que faci de la seva professió una poesia en què il·lustri la "llum" que vol donar al seu alumnat.

    Petons, llun6n6 i que escriguis tan bé com ho has fet ara.

    Lavínia