L’escola durant la República I- Gitanos

Un relat de: marebloody9
Quan era petita ens feien tenir por dels gitanos. Tot sovint em deien:
-Si no fas bondat et portarem a fira i et canviarem per una gitaneta.
Jo no havia vist mai cap gitano però es veu que la meva imaginació ja n'havia fabricat algun.
Un dia, el meu germà gran arreglava la bicicleta i li vaig preguntar on anava. Ell va contestar que a la fira. Era el moment:
-Doncs, si vas a la fira, porta'm una gitaneta amb morro i banyes que la faré tossar a la Lluïsa quan ens barallarem.
Quantes coses fa dir la ignorància!. Però el temor als gitanos em va durar bastant temps. Ara ho veureu:

Al meu poble, Baldomar, teníem un mestre i una mestra i les classes estaven en llocs diferents. Durant la República van ordenat la coeducació i l'escola catalana.
El mestre feia classe a les criatures més grans, uns trenta, i la mestra a les més petites. vint o vint-i-cinc .No hi havia pati. així que l'esbarjo el fèiem al carrer.
Jo ja anava a la classe dels grans. Un dia, el mestre va haver de marxar.Ens va posar força deures i va deixar encarregats de l'ordre los dos nois que va creure més responsables.
Al voltant de les deu, lo més gran es va apropar a la finestra i ens digué:

-Mireu: Per la carretera venen uns gitanos amb una rècula de mules i cavalls.
Tots mos vam abocar a les finestres cridant:

-Hola, hola, gitanos!
Un d'ells aixecà el cap i preguntà:
-Què no teniu mestre?

-No, avui no hi és.

El gitano, fent broma:
-Així ja pujarem natres.

Una nena diu:
-I si pugen?. Serà millor que ens tanquem amb clau.
I dit i fet, tanquem la porta amb clau.

De seguida ens van sentir uns cops molt forts a la porta i això va produir un pànic col.lectiu amb molta por que s'anava encomanant dels uns als altres.

Tots abocats a les finestres cridant:
-Ajudeu-mos! Mos volen matar !

De tots los carrers del poble venien pares, mares, veïns.

-Sobretot no salteu que ara venim!
Per la part de fora de la porta cada cop augmentaven los cops, fins i tot va entrar un pal d'escombra per la gatera.

En un moment, la porta es va obrir i tots nosaltres per terra, esparverats, plorant i cridant:

-Los gitanos! Los gitanos!

La gent que havia acudit al nostre auxili ens miraven sense entendre res. Al darrera de tots, un home alt i prim, amb grans bigotis i molt morè, un gitano.

Tota la canalla alhora assenyalant lo pobre home que deia:

-Jo he vingut a ajudar !
-No, no, ha estat ell, ha estat lo gitano.

Al carrer, els pares tenien feina a retornar les criatures i no faltava ni l'aigua del Carme. No cal dir que el que picava a era un nen que havia anat a la comuna i en no poder entrar va començar a colpejar la porta ,fet que va ser el detonant del pànic.

La mare tornava de Lleida i , a la carretera, es va trobar la corrua que marxaven força esverats:

-Mestressa, no hi aneu a aquell poble. Tots estan bojos, molt bojos

Comentaris

  • Sublim![Ofensiu]
    Caram caram | 12-09-2012 | Valoració: 10

    Un relat molt tendre que fa goig!.
    Escrit amb la gràcia de qui l’ha viscut en primera persona.
    Ha estat un plaer, gràcies!

  • Gitanos lledatans[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-06-2012 | Valoració: 10

    Llegint aquest magnífic relat m'has recordat els gitanos que treballaren amb nosaltres a Linyola, collint fruita, els estius de la meva joventut estudiantil. Els recordo especialment recollint la ceba, la tallaven i l'arrengleraven i nosaltres la ficàvem dins unes caixes. A l'hora d'esmorzar, la fèiem petar junts, rèiem molt i recordo també la lluentor de les navalles que portaven. He gaudit molt i molt llegint-te, aprenent del teu vocabulari riquíssim i de la teva espontaneitat encomanadissa. Una forta abraçada.

    Aleix

  • El teu relat [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-06-2012

    m'ha recordat els meus anys de infantesa quan sortiem a la finestra a veure com unes gitanes feien ballar una cabra damunt un tamburet , al so d'un tambor.
    Un relat molt agradable de llegir.
    Una abraçada , marebloody.

  • Gitanos i civils[Ofensiu]
    rautortor | 12-06-2012


    Quin relat més fresc i evocador! Als que hem superat els seixanta anys tot això ens resulta molt familiar i proper. De tant en tant, petites caravanes de gitanos feien cap a Menàrguens i s'instal·laven en unes coves molt espaioses del terme o en algun dels descampats comunals o a l’eral.
    Mentre romanien allí es dedicaven a la compra i venda d'animals o traficaven amb petites mercaderies o, si més no, demanaven per les cases. I, més que més per necessitat, practicaven petits robatoris d’hortalisses i aviram. Hi havia de tot, però. I, evidentment, la gent els feia servir per deturar, mitjançant la por, l’excessiva gosadia de la canalla i l’afecció a sortir de casa durant les migdiades.
    De totes maneres, cal manifestar que alguns dels robatoris als horts eren fruit de l’abús dels civils que residien a la caserna de la sucrera. Tothom ho sabia i deixaven fer, tenint en compte, per una banda, que el sou d’un guàrdia civil era francament miserable. I, d’altra banda, imagino que en aquells temps mantenir les bones relacions amb el poder també hi influïa.

    Recordar tot això ha estat gràcies al teu relat, marebloody. Espero amb ànsia més regals com aquest de part teva.

    Et convido a llegir algun dels meus poemes de caràcter evocatiu. Per exemple, Pessigolles d’enyor o bé Camí de l’era

    Una abraçada

    Raül

  • La realitat supera la ficció![Ofensiu]
    T. Cargol | 12-06-2012

    Grans moments de la vida escolar! Que mai s'obliden,...

  • Vendrá el payo i se te llevará[Ofensiu]
    Calderer | 12-06-2012


    Una vegada, a Barcelona al bus, hi havia una mare i un nen, gitanos. El nen tindria tres o quatre anys i no parava de cridar, moure's i marranejar. Al final la mare li va dir:

    O te estás quieto o vendrá el payo y se te llevará!

    Salutacions


    Lluís

  • Un episodi[Ofensiu]
    allan lee | 12-06-2012

    explicat amb molta frescor i gràcia. Com que no teniem jueus per fer de dolents ( perquè la meitat de Catalunya estava ja mesclada amb sang jueva) els gitanos s'enduien aquest honor. M'agrada sobretot l'immediatesa, aquesta posta en escena tan viva. Felicitats!

    a

  • idees[Ofensiu]
    Anaïs | 12-06-2012 | Valoració: 10

    Els prejudicis, i les idees que es posen als nens al cap poden fer mal més endavant. Sempre m'he preguntat perquè en diuen "braç de gitano" a aquelles postres... I l'expressió matajueus per definir un carrac, tampoc sé d'on ve... Deu venir del mateix lloc d'on ve que els catalans som agarrats, els andalusos uns "fiesteros" ganduls i els "manyos" uns tossuts...

    Un somriure,
    Anaïs

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de marebloody9

marebloody9

15 Relats

37 Comentaris

3774 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig nàixer l'any 25 a La Noguera.
Sóc mestra i m'agrada molt llegir.
La meva filla m'ha animat a escriure relats .Compartir-los amb vosaltres em farà molt feliç ..A la foto em veureu amb la Bloodymaruja i un pastís amb poma, panses i nous.