L’escola durant la República I- Gitanos

Un relat molt tendre que fa goig!.
Escrit amb la gràcia de qui l’ha viscut en primera persona.
Ha estat un plaer, gràcies!

Llegint aquest magnífic relat m'has recordat els gitanos que treballaren amb nosaltres a Linyola, collint fruita, els estius de la meva joventut estudiantil. Els recordo especialment recollint la ceba, la tallaven i l'arrengleraven i nosaltres la ficàvem dins unes caixes. A l'hora d'esmorzar, la fèiem petar junts, rèiem molt i recordo també la lluentor de les navalles que portaven. He gaudit molt i molt llegint-te, aprenent del teu vocabulari riquíssim i de la teva espontaneitat encomanadissa. Una forta abraçada.

Aleix

m'ha recordat els meus anys de infantesa quan sortiem a la finestra a veure com unes gitanes feien ballar una cabra damunt un tamburet , al so d'un tambor.
Un relat molt agradable de llegir.
Una abraçada , marebloody.

Quin relat més fresc i evocador! Als que hem superat els seixanta anys tot això ens resulta molt familiar i proper. De tant en tant, petites caravanes de gitanos feien cap a Menàrguens i s'instal·laven en unes coves molt espaioses del terme o en algun dels descampats comunals o a l’eral.
Mentre romanien allí es dedicaven a la compra i venda d'animals o traficaven amb petites mercaderies o, si més no, demanaven per les cases. I, més que més per necessitat, practicaven petits robatoris d’hortalisses i aviram. Hi havia de tot, però. I, evidentment, la gent els feia servir per deturar, mitjançant la por, l’excessiva gosadia de la canalla i l’afecció a sortir de casa durant les migdiades.
De totes maneres, cal manifestar que alguns dels robatoris als horts eren fruit de l’abús dels civils que residien a la caserna de la sucrera. Tothom ho sabia i deixaven fer, tenint en compte, per una banda, que el sou d’un guàrdia civil era francament miserable. I, d’altra banda, imagino que en aquells temps mantenir les bones relacions amb el poder també hi influïa.

Recordar tot això ha estat gràcies al teu relat, marebloody. Espero amb ànsia més regals com aquest de part teva.

Et convido a llegir algun dels meus poemes de caràcter evocatiu. Per exemple, Pessigolles d’enyor o bé Camí de l’era

Una abraçada

Raül

Grans moments de la vida escolar! Que mai s'obliden,...

Una vegada, a Barcelona al bus, hi havia una mare i un nen, gitanos. El nen tindria tres o quatre anys i no parava de cridar, moure's i marranejar. Al final la mare li va dir:

O te estás quieto o vendrá el payo y se te llevará!

Salutacions


Lluís

explicat amb molta frescor i gràcia. Com que no teniem jueus per fer de dolents ( perquè la meitat de Catalunya estava ja mesclada amb sang jueva) els gitanos s'enduien aquest honor. M'agrada sobretot l'immediatesa, aquesta posta en escena tan viva. Felicitats!

a

Els prejudicis, i les idees que es posen als nens al cap poden fer mal més endavant. Sempre m'he preguntat perquè en diuen "braç de gitano" a aquelles postres... I l'expressió matajueus per definir un carrac, tampoc sé d'on ve... Deu venir del mateix lloc d'on ve que els catalans som agarrats, els andalusos uns "fiesteros" ganduls i els "manyos" uns tossuts...

Un somriure,
Anaïs