L'esclat

Un relat de: Xàldiga

Silenci expectant. Mesos intentant trobar construccions encertades, si més no, amb sentit. Però un mutisme involuntari em tenia atrapada dins una gàbia, la meva pròpia gàbia sense barrots; la pressa quotidiana ha aconseguit colgar la necessitat sota un munt d'obligacions, sovint menys importants del que em semblaven aleshores. Dins, les paraules bullien, efervescents, s'empenyien les unes a les altres, nervioses per sortir, per realitzar-se fora de mi.
Avui la necessitat ha vençut. L'afany de polir sentiments fins ahir aspres i d'aclarir pensaments, que fins fa un moment eren borrosos, s'ha fet latent. Idees que retoco fins a convertir en paraules fugen desordenades, sense forma. Apareixen com la més gran de les explosions, buuum! Desconcert. Em pregunto què busco, on em porten les meves passes. Les possibilitats són infinites: puc fer i desfer. Miro cap a un cantó, després cap a l'altre i només veig portes entreobertes que esperen, pacients. Necessito desfer-me de les estones viscudes. Són moments que sento llunyans, sense l'escalfor d'aquells dies, moments dels quals encara no n'he pres consciència.
M'abandono perduda en mig del mar, camí de l'idil·li, el refugi, la calma de la tramuntana que no para de bufar, a la recerca d'alguna cosa que reconeixeré quan l'hagi trobat. Em reuniré amb la solitud per conversa-hi llargues estones, en les hores d'assossec a mitja tarda quan el sol començi a caure; el temps passarà lent, sentiré el tic, després el tac. Desapareixeré, en la immensitat del temps i l'espai.

Xàldiga
17/8/07

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Xàldiga

Xàldiga

22 Relats

17 Comentaris

20336 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
El meu racó:

http://xaldiga.blogspot.com/