L'ESCLAT

L'esclat. (Crónica estiuenca)


Fa apenes unes hores -posem-ne dues-,la tormenta d'estiu, era l'ama de la cala ;
abundosament plovia.
Trons i llamps afegien elements sonors i lluminosos.
El cel i la terra es fonien en una abraçada de dubtosa germanor.

Tot convidaba a una certa intimitat, a fruïr de l'ambient plàcid i relaxat.A no fer res.
En tot cas, a mirar,sentir i deixar-se amerar per l'espectacle.El gaudi era segur.

Tanmateix la conversa amb el Tio Soler a estat indefugible, distesa i llarga.
De la ma del xip xap de la pluja, hem raonat força estona. És un home assenyat el Tio Soler.
Hem sent agust escontant-lo. Crec que és una sort parlar amb els vells. A mes, es un home respectuós amb el seu contertuli; l'escolta. Aprenc d'ell.

Dinem dins de casa; el primer dia d'ençà que som ací.
Pero la pluja que ja para, deixa pàs a un altre oratge, altres sensacións. L'estiu guanya¡.

Ës l'esclat de la llum, del sol, de la natura que regalima sensacións plenes de contrastos;
fa una estoneta, tot eren llamps tróns i pluja. Ara el sol s'ensenyoretja de l'indret. Hi ha una llum especial, única.......

Del bar Rosita estant, la mar mostra, colors, pau i dolcesa. L'airet de gregal, regala un fresat per l'epidermis acuática que sugereixen montanyetes dolcissimes que van i venen es fan i es desfan, tot dibuixant i esborrant cercles,linies, formes i figures sugerents.

Alguns visitants de l'indret (no us diré el nom pero us puc dir que "......al cel parlen d'ella") únic i estimat, es senten atrets per tanta bellesa i s'endinsen en la mel de les seues aigües.

El sol es ferm i persistent. Tot anuncia una vesprada espléndida.

El verd del boix, romaní, margall i dels esquifits pins que ens acompanyen, ha reviscolat; desconeixiem que fos tan magnificament verd.
La ratlla de l'horitzó, és un dibuix perfecte com si algú l'hagués feta amb una llença i sembla que a l'altra banda hi haura un precipici infinit.

Magnífic dia. Estiuenc dia de contrastos i sugerències, que pot ser encara ens sorpendrà.
Queda la nit amb el seu mon de propostes......



Pep Ferrer

Xàbia. -La Granadella- 26 d'agost. 2002.