L'escarabat

Aquella nit, quan vaig agafar les sabates,
un escarabat va sortir-ne de dins.
Espantat, va corre sota la taula
i allà s'hi va quedar, quiet, observant.
Vaig mirar-lo detingudament
i em va passar pel cap la idea d'esclafar-lo amb la sabata.
Al final, vaig decidir no fer-ho.
Ell també tenia dret a viure.
Vaig acabar de calcar-me
i vaig sortir a sopar.

Al matí següent, després d'una bona dutxa,
vaig entrar a l'habitació
amb la intenció d'agafar la tovallola de damunt la taula
i eixugar-me el cap.
El mateix escarabat, encara espantat,
em va saltar a sobre.
Jo, d'una revolada el vaig tirar a terra
i aquesta vegada no va parar de corre buscant refugi sota l'armari.
Sabia molt bé que no és propi de l'ésser humà
donar segones oportunitats.