Les vuit Maries

Un relat de: La Banyeta del badiu


La Teresina i en Guiu al casar-se, van preveure que tindrien molta canalla. Abans que haguessin nascut, en Guiu, va decidir posar-los el nom per ordre alfabètic, cosa que la Teresina va acceptar amb la condició de posar-los Maria al davant si eren nenes, i si eren nens al final.

Van tenir vuit nenes i tres nois. Primer va venir la Maria Assumpta, i seguidament la Maria Berta, en Carles Maria, la Maria Dolors, l'Ernest Maria, la Maria Farners, en Gerard Maria, la Maria Helena, la Maria Irene i la Maria Josephina.

En Guiu, quan la Teresina estava embarassada de la Maria Josephina, va morir d'un còlic "miserere", el que avui en diríem, un atac d'apèndix.

La Teresina és va veure vídua i amb deu fills. Tots és van mobilitzar

La Maria Assumpta, era brodadora i ja estava promesa amb en Tomàs un xicot veí i amic de la família, nou anys més gran que ella, de molt bona posició. Va pensar que si és casava, a casa tindrien una boca menys i ella els podria ajudar econòmicament i sempre els hi podria donar un cop de ma, ja que viurien en el mateix carrer, a la casa d'en Tomàs. Ell els coneixia de tota la vida ho va acceptar. Es van casar, ella de negre ja que estaven de dol, però portava al cap un petit vel blanc.

En Tomàs que s'estimava molt a la família de la seva dona, els hi va posar una noieta del poble com a minyona, la Marcel·la, una noia jove i espavilada, que no li espantava la feina.

La Maria Berta era mestra i donava classes en un col·legi de monges. En Carles Maria, va decidir anar al seminari per ser capellà. La Maria Dolors era molt bona brodadora, tot el dia se'l passava brodant davant la finestra del menjador. L'Ernest Maria va anar al front com a voluntari i allí va morir. La Maria Farners, donava classes de piano a l'estudi de casa seva.

En Gerard Maria, va voler anar també com el seu germà al front com a voluntari, el van ferir molt greu i el van haver que portar-lo a casa.

La Maria Irene encara era petita, però ja ajudava, sobretot tenint cura de la Josephina, i quan tenia una estona anava al jardí "a cuidar-lo" com ella deia a treure males herbes i plantar flors.

La petita Josephina, era l'alegria de la casa, amb els seus jocs i rialles, era l'única que no tenia cap mal de cap.

La Maria Assumpta i en Tomàs, van tenir bessonada. Ella va quedar tan feble que no és va poder recuperar del part i va morir.

En Tomàs estava desesperat, encara no feia un any que s'havia casat i ja era vidu i amb dos fills. Va pensar amb la seva cunyada la Maria Berta per fer-li d'esposa i mare dels seus fills, tot plegat tenien la mateixa sang . Li va demanar en matrimoni i ella que també li havia fet gràcia en Tomàs, va acceptar. És van casar i van tenir una nena. Al poc temps la Maria Berta va tornar a quedar embarassada; en el part, la criatura no venia bé.

La Berta va demanar que salvessin a la nena, i així és va fer, però ella va morir.

En Tomàs li va dir directament a la Maria Dolors que si és volia casar amb ell, pel bé dels quatre orfes que tenia. La Maria Dolors va acceptar. Al poc d'estar casada amb en Tomàs, li van agafar el tifus i va morir.

La Maria Farners, al veure aquesta nova situació, va parlar amb en Tomàs i va ser ella mateixa que li va dir per casar-se. És van casar. Amb la Maria Farners van tenir tres nois i una nena.

Una tarda d'estiu, la canalla jugava al pati, Una cornisa del porxo, és va anar escardant i no ho van veure. Al segon "crec" que sentí la Farners va veure que queia la cornisa sobre la seva filleta, i ella sense pensar-s'ho, s'hi va llençar al damunt de la nena i la va salvar, però ella va quedar molt mal ferida i al cap de poc va morir.

En Tomàs només de pensar que tenia vuit fills, va decidir-se a parlar amb l'altre cunyada que seguia, la Maria Helena.

La Maria Helena, li va dir, que ella tindria cura dels fills fins que trobés una nova muller, però que ella no s'hi podia casar, tenia vocació i esperava que la vida de la família s'encarrilés per poder ingressar en un convent.

En Tomàs aleshores és va adreçar a la minyona de la família, la Marcel·la, vint-i-dos anys més jove que ell. Li va proposar matrimoni, si s'hi avenia, ella seria la senyora de la casa en contes de la minyona. Li posaria dues minyones perquè ell ja tenia vuit fills. Ella va acceptar, i van tenir quatre fills més.

En Tomàs va morir de vell al costat de la seva dona la Marcel·la i els seus dotze fills.

En Gerard Maria, no és va casar, tenia cura de l'hortet; la Maria Helena va entrar en un convent seguint la seva vocació. La Maria Irene i la Maria Josephina, és van quedar solteres, donaven classes a casa seva, de brodar i música, i entre tots tres germans arreglaven el jardí.





Comentaris

  • Quin cúmul de despropòsits![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-04-2006 | Valoració: 9

    M'he llegit ara uns quants relats i/o poemes i hi he notat una nota de finíssima ironia (i/o sarcasme). Potser per això he encarrilat la lectura d'aquest relat amb la impressió de veure que es tractava d'això que t'he comentat, d'un cúmul de despropòsits. M'he quedat d'una peça quan al teu contracomentari hi dius que quasi tot és verídic!

    Alguna anècdota amb "Maria" incorporat l'havia sentida, però ni de bon tros d'aquesta envergadura!

    Sí que penso que potser hi ha suc per una novel·la, d'aquest argument, però a mi, personalment, no m'ha desagradat en absolut.

    Una abraçada, Pilar!

    Vicenç

  • Premonicions: No m'ha fet, ni fed ni calor.

  • Vaig coneiger a les últimes generacions d'aquesta família , i quasi tot, és veridic.
    Aquest "desastre", com viu en... noséqui, és meu, i a mi... magrada . Petunets

    :-) Banyeta.

  • I així ad infinitum[Ofensiu]
    vturiserra | 15-04-2006 | Valoració: 2

    He de comentar dos aspectes negatius d'aquest relat. El primer és que no havia llegit mai un relat tan curt amb tants personatges. Una nissaga increïble. Sense dir-ne gaires coses, l'autora es limita a contar com es casen els uns amb les altres, tenen fills, que al seu torn es casen, etcètera, etcètera, etcètera. Amb tants personatges i tan poca informació de cada un d'ells, no es pot despertar un mínim interès.

    El segon aspecte negatiu del relat és la muntanya d'errors gramaticals. Jo em creia que a totes les webs que publicaven relats de diferents autors feien una correcció dels relats abans de penjar-los, però es veu que a "Relats en Català" s'ho agafen més relaxadament. Per tant, cada autor s'ha d'espavilar solet. I si no en sap prou, ha de donar el relat a un corrector abans de publicar-lo. Si no es fa així, surten desastres com aquest.

    Vicent Tur

Valoració mitja: 7

l´Autor

Foto de perfil de La Banyeta del badiu

La Banyeta del badiu

150 Relats

452 Comentaris

180320 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Badalonina de soca-rel.
Amb ànima de Palamosina.

web. importans per mi :

www.hospitalitat.org
Ajuda al nostre proïsme sensa paternalisme.

www.altarriba.org
www.protectoramataro.org

Ajuda als amics de 4 potes, ens estiment desinteresadament, Ells també tenen sentiments. :-)


M.Pilar Rovirosa i Sánchez.
- La Banyeta del badiu -