Les virtuts

La Fe, s,esta fent el monyo dreta devant la calaixera, el seu pare li volia comprar una caixa de nuvia, pero ells s, entesta en que tenia que ser calaixera. Ja em comprareu la caixa quan hem mori, li digue, sols tenia 15 anys pero les ideies clares i tant.
El mirall es de sa mare, de plata igual que el raspall, herencies, d, un passat millot. Amb la ma fa fora el gat, negre amb un collar i un cascavell , el collar l,ha fet ella de ganxet, es nonic trova.
Mireu quina pensada varen tenir els pares, jo Fe, Esperança la seva germana que segueix_ caritat l, altre i Consol la mes petita, quins noms mes alegres, refimonis.
La Fe es alta, te el cabell ros amb brins de plata que no se li veuen gaire, uns ulls blaus esbiaixats de forma i als seus 45 anys , soltera i sense compromis.
Renoi fins ara wuina vida mes trista_ treballar a la fabrica i cuidar als pares,el pare sobretot, set anys en un llit, sort que l,Esperança l, ajuda amb la mare, murmura per si mateixa. I el pare caparrut, vonga Fe et tens de casar. Ja ho vau fer per mi li contestava, el pare callava amb 2 matrimonis a l, esquena.
Ara es quan millor esta, els pares morts i per fi hagues tingut uns doners, la meva maleida sort.
El pare no era d,aqui era de França , sempre els parlava del seu germa i de la casa pairal, ella no ho cregue mai. Pero es veu que si, un bon dia arriva una carta de França on els comumicaven la mort de l, oncle i que tenien de fer_se carrec d,una casa i unes terres.
Ho parla amb l,Esperança, que ho va comunica a les petites_ varen acordar anar_hi. Pero maleot sigui un soldat que li diuen Franco, es l,any 1936 i ara han tancat les fronteres, no hi poden anar.
La Fe ja no te fe l ha malgastada ja fa molts anys.