Les vides secretes de la meva mare

No m'ho podia creure.
No ho volia creure.
Com ho podia creure?
Com?


El meu germà, en Norat (ningú li deia Honorat) plorava com quan érem petits i volia alguna cosa que volia molt i que sovint era meva i jo, dròpol, li canviava. Sóc més petit, més feble segurament.

-Vull el power ranger d'en Sòleg, el blau! No vull el vermell!

I aleshores guanyava ell. Aquells ulls tan blaus i grossos regalant llàgrimes -de cocodril quan allargava- aconseguien tant!

-En Crisòleg que es quedi el vermell, que també té el cotxe teledirigit vermell i la bicicleta i és el seu color!

Se les sabia totes. Quan parlava de mi amb el nom sencer no m'agradava gota. Si no fos que és morta, la tieta àvia Dina (Secundina), li faria saber molt ben sabut que no es posen aquests noms i que jo voldria dir-me Marc o David o Albert.

En Norat va abraçar el pare i va marxar fent petar la porta.

Jo em vaig quedar mut i palplantat, arrebregant el front i prement els ulls per tal de no permetre que el cervell i el cor es posessin d'acord per esclatar també.

Vaig pujar a la meva cambra, a les golfes, i em vaig estirar al llit. Vaig encendre un cigarret i mentre m'empassava el fum (aquest cop sí) i sentia el silenci de mitja tarda del pitjor juny de la meva vida vaig mirar per la finestra del sostre. Passava algun gaviot carronyaire.

La mala puta! La mala puta! La mala puta!

Ens havia esberlat de cop la seguretat d'un pare i una mare units que feia molt que era un teatre on ella actuava excepcionalment bé per al públic. Els altres actors, el pare i nosaltres, ara ho confesso, sabíem que interpretàvem. Interpretàvem el dia a dia familiar i copiat, buit i passa com puguis, malgrat vacances, escola bona, un animal de companyia, roba de marca, mòbil última generació, una supermoto, ...

La mala puta! La mala puta! La...

L'estimava?
No podria estimar-la mai més!
L'odiava i la rebutjava, no volia haver estat al seu ventre ni que mai m'hagués alletat ni besat. Tot eren enganyifes!

El veïnat no va trigar en anar-ne ple. Corria la veu i guanyava qualsevol cursa.
Que si la Paula tenia un maromo, que qui ho hagués dit, que si això que si allò!

El psicòleg ens va fer teràpia junts. Jo no volia ni podia parlar d'ella. Havia passat a ser 'ella'.

Ella ja havia marxat, de pressa i descarada, havia carregat la roba massa provocativa (pantalons ajustats, sabates de taló), els llapis d'ulls i els pintallavis, les joies que el pare li havia regalat, un sobre amb diners per pagar al lampista i un dels cotxes. El pare li va anul·lar les targes de crèdit i, tot i així, un dia va arribar un impagat d'una peixateria on havia comprat marisc sense mirar prim.
Ella ja havia marxat i jo la veia una fulana, veia la nevera amb mitja síndria florint-se i iogurts caducats i pilons de roba al costat de la rentadora, la dels darrers dies, quan el seu cap ja no era a casa, sinó pendent del que havia ordit. Ella havia marxat sense cap emoció ni cap paraula.

Estirat al llit de la cambra decorada sobretot seguint l'estil d'ella, no estava a gust. Ho hagués rebotit tot.

Repassava les seves paraules de boca de serp. Érem tots a la cuina, ni vam dinar. Ella venia de passar el cap de setmana amb una amiga a S'Agaró, en un hotel d'alt standing. Ella mateixa es va delatar, no va saber callar més tanta merda acumulada. Aquí la va cagar, sortosament, i va ajudar pel judici: no va poder quedar-se la casa, però totes les propietats eren tan a nom d'ella com del pare i això és intocable. Ella no havia tingut mai ni cinc. Havia enganxat el pare per sexy i mona, una mena de llestesa que em feia fàstic.

Ella ens va dir que venia d'estar amb el seu amant i que havia follat com una boja, que mai havia estat tan bé amb un home.

L'amant era un monitor d'aeròbic del gimnàs que ella sovintejava. Ella que cada vint dies tenia hora amb l'esteticienne per depilar-se i fer solàrium. Ella amb les ungles de gel i els cabells rossos i les ulleres de sol d'actriu de revista. Ella que ens posava a taula menjar precuinat i que ens deixava a escola fent extraescolars cada dia. Ella que tant freqüentment anava de rebaixes a Barcelona, o al dentista, o...

Ella, que feia anys que tenia lios. Ens els van cantar tots. S'havia porrat i havia pres drogues, havia begut. Havia convençut un policia que no la multés a canvi d'un polvo. Havia...

En Norat va recordar que un dia havia tornat a casa abans d'hora i l'havia trobada amb un home al sofà, despullats. Era un nen, ell, aleshores. Venia de jugar a la plaça a buscar berenar per a tots dos. Ella el va amenaçar per tal que callés.
En Norat havia tingut clavada aquesta espina anys, anys!




Avui l'enterren.
Se li ha acabat xupar polles i gemegar i posar-se de quatre grapes i els pits operats i se li han acabat tots els paios que ha anat col·leccionant, se li ha acabat el sexe i que es foti i es podreixi la mala puta!

Avui l'enterren.
En Nonat és imbècil i hi anirà. Fins i tot ha comprat una corona de flors.
De tant en tant la trobava, la necessitava.

Avui l'enterren.
El pare fa tres anys que en vam fer cendres.


Que l'enterrin!
Mentre ho fan, em trobaré amb aquella meuca que carda de meravella i me la tiraré ben tirada mentre el seu home arregla el meu cotxe i la setmana que ve intentaré quedar amb la comptable de l'empresa, que promet.

Això, sí: quan arribi a casa ho faré amb un somriure respectable, que el tinc d'herència.