Les vibracions parlen soles

Quan l'estimat fill li aparegué amb l'amiga-parella, la mare no va intentar (no va voler) fer el teatre de regalar un somriure acceptatiu, o una abraçada senyal de caliu. Sabia que la noia en qüestió, que s'havia patejat un quart de món (per aventura, feina i estudis i, sobretot, per seguir el model generacional) havia usat a l'engròs el bosc dels baixos que ocultava una castanya esponerosa o un bon cervell sexual (així ella mateixa se'ls definia). Ho sabia de primera mà, la dona, informació d'una amiga la filla de la qual era amiga de la noia que tenia al llindar, del bracet amb el fill que, sí, havia tingut els seus amors, però un grapadet. No li plaïa que aquella noia entrés a casa seva i entenia que era un prejudici i tot el que vulguis, però no li agradava gota. La nouvinguda saludà i va mirar de congeniar amb aquella dona que coneixia del poble, de vista. Endebades. Hi hagué comuniació tensa, un rebuig gens subtil en l'atmosfera esdevinguda espessa com el pubis superpoblat de la noia. Que va ben captar. El fill, mig, mig, o ho va dissimular.

Mercès a l'energia de la mare, la parella no trigà a tallar.