Les valentes dones

Un relat de: Conxa Forteza

No, no em referesc a les valentes dones de Sóller que varen plantar cara als moros i que per aquest fet varen passar a la història. Em referesc a altres dones que mai no seran recordades a cap plana de llibre però, per les seves gestes, bé s'ho mereixerien. La revista Es Castellet de Bunyola publica uns articles sota el nom de "Dones i bunyolines".

Quan els llegesc no puc més que demanar-me de quina pasta estaven fetes les nostres padrines. Nosaltres, que per no res ens ofegam dins un tassó d'aigua, aquestes dones, sense tenir cap de les comoditats que tenim ara, eren capaces de tot i més. En el darrer número d'Es Castellet, na Bàrbara Suau parla de na Catalina Colom Rosselló, la madona de l'Alqueria d'Avall. L'agaf com a exemple com n'hauria pogut triar qualsevol altre. Na Catalina va néixer a Bunyola l'any 1892.

De petita anà a ca les monges, on va aprendre a llegir, a escriure i a brodar. Com totes les nines de l'època també ajudava la família en les labors del camp. Una particularitat que m'ha cridat l'atenció és que ajudava son pare, en Guillem Colom Payeres de Can Medigo, fuster d'ofici, en les tasques de la fusteria, sobretot a folrar els baüls de tela negra i a daurar mobles. Ara posaríem el crit al cel que una nina folràs baüls, així els hem criat i així ens han sortit. No tenim cap problema que els infants visquin, gràcies sobretot als mitjans audiovisuals, envoltats de violència i de morts pertot, però el fet d'un infant folrant baüls ens faria escarrufar; som així de beneits.

Na Catalina es va casar a 22 anys amb un parent d'enfora, en Guillem Colom Pons, d'ofici carreter. En vint anys na Catalina va tenir dotze fills i en va surar onze, després de viure en bastants llocs diferents, entre els quals el barri de Santa Catalina de Palma. L'any 1927 passaren a ésser els amos de l'Alqueria d'Avall i aquí ve el meu astorament del que una dona era capaç de fer. Cuinava cada dia per a 45 persones. Berenar, dinar i sopar per als tretze membres de la seva família i per als treballadors de la possessió: tafoners, parellers, missatges, exsecalladors, picapedrers, llauradors, pastors, carritxers, carreters, l'hortolà, el fuster, el selleter, el llanterner, el ferrador fins i tot per a l'al·lot o mosset.

Els fills i algunes dones l'ajudaven, ja que entre les seves obligacions, a més a més de cuinar, hi havia: escurar, fer dissabte, fer sabó, fer la bugada, planxar, cosir, emblanquinar i fer matances. El pastor era l'encarregat de fer el pa i quan ell pastava, na Catalina encara tenia temps per aprofitar la pastada i fer tota casta de coques dolces i llises. També li sobrava temps per fer confitures, embotellar tomàtiga, pebres torrats i enfilar tomàtigues i esclata-sangs per secar. No s'asseia mai a taula, però sempre trobava un moment per fer una becada al balancí. En despertar-se tenia la coqueteria de canviar-se el davantal per si venia qualcú.

L'estiu, asseguda al corral i l'hivern, a la camilla cosia, però també li agradava llegir. Les seves lectures eren, a més del diari, el Passos de Costa i Llobera; li agradava sobretot el poema Via Crucis.

Na Catalina tenia un conco farmacèutic a Barcelona. Cada vegada que visitava els seus parents de Mallorca duia un regal a la seva neboda, sobretot joies. En temps de la guerra na Catalina va tenir quatre fills al front i va haver de donar tot l'or, sobretot els regals del seu conco, com a contribució al Movimiento. No va passar gana, durant l'època de l'estraperlo: canviaven oli per farina.

Madò Catalina va morir a noranta-vuit anys. Mai no va visitar cap metge, ni de jove ni vella, ella només creia en la camamilla. Si tenia dolor deia: Així com ha vengut se'n tornarà. Jo només puc acalar el cap davant madò Catalina i estar empegueïda d'haver-me cansat només escrivint tot el tragí que duia.

A nosaltres se'ns espenya la rentadora i anam plorant pels racons...

(Diari de Balears)

Comentaris

  • com aquesta Catalina de Bunyola poques[Ofensiu]
    Cavaller de Moncaira | 28-10-2017 | Valoració: 10

    Potser hi hagi però com aquesta catalina de Bunyola al segle XXI les podem comptar amb sos dits d'una mà

  • Per molts anys !!![Ofensiu]
    Leela | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Conxa, vols publicar-lo a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-08-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Com tots els teus m'encanta !

    Aquesta història - tant comuna - en aquells anys, de segur que farà les delicies dels lectors de la tribuna de Guimerà.

    Tenim un promig que supera ja les 1.000 entrades úniques cada dia.

    Ens falta però almenys un relat teu.

    Envial en format word com annex a l'email, i si trobes una imatge prou gràfica, l'adjuntes també com annex.

    Gràcies i felicitats !!!

  • Situacions de temps difícils i poder[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-08-2008 | Valoració: 10

    Jo crec que la societat ens fa forts en temps difícils, i difícilment trobarem algú que no senti mandra per a fer qualsevol nimietat en qualsevol moment, encara que no ho reconeixem.
    D'altra banda, aquesta dona devia ser poderosament valenta i, segons la descripció en l'article, no es rendeix davant de res. Ara, un cop més ho dic, si, tens raó, ens rendim davant de qualsevol cosa. Però tu fas indicació a les dones. Deixa'm dir-te que als homes ens passa el mateix, encara que tenim l'osadia de dissimular-ho, mostrant-nos així posseïdors d'una virtut que no tenim, que pertany més aviat, jo crec, a les dones, doncs el poder ha fet covards als homes.

    Salut!


    Sergi

  • m'encanta[Ofensiu]
    MALVA48 | 24-08-2008 | Valoració: 10

    ric mol amb els teus relats al mateix temps que son reals sempre espliques les veritats en sentid del humor, aquet en concret es ben real ara tot ens ofega i no tenim ni de bon tros la força que tenien les dones de aquella epoca , no paris d'escriura m'encantan els teus escrits una abrassada conxa

  • És un molt bon article, i fa pensar molt...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 23-08-2008 | Valoració: 10

    Sí, realment, avui en dia, amb la comoditat de costums i la ditxosa televisió, moltes costums es perden, i la disciplina se'n va a fer punyetes.

    Jo, almenys, he trobat la meva pau i solazació disciplinàries en la cultura internàutica (filosofia, La Stoa, etcetra), però no obstant, suposo que algun dia (i no ho faré tampoc molt a disgust) em tocarà cuidar de casa meva, endreçar-la, rentar-la, etcetra. Amb o sense parella.

    ¿Segur que sabem cap on se'n va la joventut?

    En fi, paciència, i a donar bon exemple d'on cop.

    Ens veiem, Conxa!!

  • Força interior [Ofensiu]
    Avet_blau | 21-08-2008 | Valoració: 10

    Quina força interior,
    quina fusta física i psíquica !
    On queden dones d' aquesta matèria ?

    Avui dia homes i dones s' han diluit,
    en un fer moltes coses, ( a mig fer sovint)
    en "abarcar" sense controlar,
    en voler saber, sense conèixer,
    i el camí esdevé una serp de despropòsits.

    Crec que les creences, voluntat , i estimació vers els seus valors,
    els hi donava ales i fortalesa.

    Avet


  • Sí i no, al·lota![Ofensiu]
    rnbonet | 19-08-2008

    O no i sí. Com més t'agrade.
    Has posat un 'eixemple' com els del meu tocaio i paisà teu, aquell que nomia Llull.
    Però, em sembla, cau ell mateix per la seua simplicitat: no totes les dones són valentes! (Excusa que demane em perdoneu, pel títol "triomfant" i excessivament 'feminista'). I, tinc en compte, al·lota, que malgrat l'exègesi que fas de la madona, eren altres temps, en els quals els homes també treballaven de sol a sol!!!
    Una mica de biaix, has contat la història. Amb trampeta. Com jo també me l'he mirada de gaidó, en aprofundir a una segona lectura.
    I no són retrets, companya! Una altra forma de mirart i veure, simplement.
    L'estil, com sempre, agradable i fàcil.
    Salut i rebolica!

  • Jo, Conxa...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 15-08-2008 | Valoració: 10

    estic d'acord amb tu en tot menys en una cosa, per a mi no hi ha dones ni homes sinó persones en posició masculina i femenina una dona que jo admire que ha estat en posició masculina i femenina al llarg de la seua vida ha estat la superdona Lou Andreas Salomé, una superdona, a Espanya per exemple he admirat d'igual manera a María Zambrano o a la meua psicoanalista Teresa Fernández, una altra superdona, cal que la dona al igual que l'oprimit, el psicòtic o els que formen part del discurs histèric desemmascaren el discurs de l'amo, de l'analista, del capitalista i el discurs universitari, i aquest desemmascarament no només es fa amb el fal·lus freudià amb el poder de l'estar en posició masculina sinó amb el que defineix la posició femenina: La intel·ligència. La meua vida és un lluitar en favor de la superdona i el superhome, encara que no crec gaire en el de nietzsche, tot i ser lloable.
    La dona és.

  • Una bona manera[Ofensiu]
    ciosauri | 14-08-2008 | Valoració: 10

    d'explicar el passat. Una lectura molt amena que aconsegueix que ens fem una idea molt clara de com anaven les coses per una gran majoria de dones. I un final molt divertit, he rigut una bona estona.

  • Molt bé[Ofensiu]
    surina | 14-08-2008 | Valoració: 10

    És cert que les dones d'aquella època mereixen un homenatge per part nostra, en conec moltes històries semblants. Enhorabona pel relat!.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: