Les tres mirades

Un relat de: Joan G. Pons

No sóc expert en mirades humanes.

Sí sóc admirador de les mirades humanes.

I tot admirant, escolto les mirades.

Sembla una paradoxa escoltar les mirades. Parlen, les mirades? Una expressió sense so. Els experts ho anomenen comunicació no verbal.

M'han impactat tres mirades, molt significatives, i us comento amb dolça intenció el que he sentit.

-Gent amb la mirada amunt. No sols els seus ulls. Noto tota la cara cap amunt. I no circula res extraordinari pel cel. Ni avions ni helicòpters ni ovnis ni Àngels ni fades. Sols el cel i l'amunt. Sembla que no vulguin mirar la terra que trepitgen. Sembla una fugida a la realitat que els envolta. Per mirar i trobar una mirada amunt cal una escala de 28 o més esglaons.

-Gent amb la mirada avall. Tot passejant molta gent que mira cap avall. I també gent que quan la mires baixa els ulls. Em costa xerrar amb una persona que mira cap avall. Respecto la seva mirada, que no trobo. Sembla que trobo por, inseguretat, i em sap greu i em costa trobar paraules que aixequin la mirada.

-Gent amb la mirada a nivell. Gaudeixo molt d'aquesta mirada. De cop una trobada d'ulls m'invita a la confiança i a obrir-me. Els ulls que em parlen i escolten i es troben i retroben és una relació de plenitud. Una relació sensible i molt viva. És una mirada vestida d'humanitat, no de conformitat, amb totes les seves vessants enriquidores. Jo la noto com una mirada de realitat.

Al tornar a llegir el que he escrit, sento un impuls. Voleu compartir... aquesta complicitat ? Suggerir a la gent que miri a nivell. Jo començo ara mateix.


Comentaris

  • Melcior | 02-02-2009 | Valoració: 10

    el que dius , i de fet les observo i procuro estudiarles , fins i tot em refiu més dels ulls que de les paraules .
    Endavant !

  • Diuen que [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 13-01-2009 | Valoració: 10

    Diuen que val més una imatge que cent paraules, i... que es una mirada si no la recepció d'unes imatges?.
    Una mirada pot dir-nos molt, tristor, alegria, melangia, amor, pietat, ajuda.
    Jo també prefereixo mirar a nivell.
    Una forta encaixada

    J. Lluís

  • Les mirades[Ofensiu]
    anita | 13-01-2009

    Ei Joan mol bé el que diu de la mirada tens molta raó, amb una mirada intueixes molta cosa per be, i per no tan be, la veritat si tinc que començar un conversa es impossible que no sigui fer-ho sense la mirada a nivell,
    Com sempre he gaudit del vostre relat " felicitats"
    anna

  • Les mirades parlen[Ofensiu]
    Queca | 12-01-2009 | Valoració: 10

    I tant! Jo mateixa tinc un escrit que ho demostra: "M'ho demanes amb la mirada".

    Jo també prefereixo les mirades a nivell, i intento practicar-les tot sovint, i encara que pequi de sobèrvia (espero que no), m'agrada dir que acostumo a aconseguir-ho.

    Una abraçada Joan, i gràcies per fer-me arribar un cop més el teu talent i la teva màgia.

  • Molt cert...[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    En lo que dius. Jo, crec que en tan sols una mirada pots dir mes que en paraules. Molt maco. Joan, un saludo

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • N'hi ha moltes més!!!!!!!!!!!!jeje[Ofensiu]
    angie | 11-01-2009

    Les de reüll (tafaneres com les gallines), les circulars (rebent informació ràpida de l'entorn), les que repassen d'amunt a avall, lentes i impassibles, les que t'atravessen la roba.. bé, en definitiva, una pila. Les teves tres són potser les més directes, les més dialectals. Mira a nivell no és sempre la millor opció, però... encara que estic d'acord en que mirar als ulls del que et parla, és ja una manera de comunicar i fa de complement a la paraula.

    bon dia!!!!!

  • El poder de la mirada[Ofensiu]
    Avet_blau | 10-01-2009

    Molt encertada la teva observació,
    la mirada, o els ulls, diuen molt de la persona;
    A votes amb cares tristes s'hi veu un transfons d'optimisme.
    Els que miren enlaire , esperen,
    son gent amb desig d'un avenir.
    La mirada a baix viu al seu mon,
    pensen en el seu silenci,
    les seves coses, son autòmats,
    (com en el metro), i sovint fan ganyotes.
    La mirada plana, d' igual a igual,
    es sincera i de diàleg franc,
    es escassa i encara mes si va acompanyada,...d' un somriure.

    Avet

    http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=519875

  • Observador de mirades[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Jo també m'apunto a la "mirada a nivell", la de cara a cara que dic jo, la que no defuig res, ni té por de res, la que cerca complicitat.
    Bona observació i reflexió la teva!
    Una abraçada.
    Mercè

  • Si la cara és l'espill de l'ànima[Ofensiu]
    joanalvol | 10-01-2009 | Valoració: 10

    què no serà la mirada més enllà dels ulls?
    En mirar ho diu tot.
    M'ha agradat
    Joanalvol

Valoració mitja: 10