Les Sis i Deu

Quan vaig anar cap al centre de la plaça vaig veure una panoràmica de la ciutat que no havia descobert fins llavors. Tots els edificis eren molt alts i es notava que hi havia un ambient peculiar. El venedor de diaris estava a l'espera de les noves edicions de les revistes, els treballadors de l'ajuntament netejaven els carrers, i no semblava pas que fossin les 6 del matí, més que res pels colors del cel, no pas per la gent que corria pel carrer, que era ben poca, la veritat. Era un cel rogenc, però ni un bri d'aire, ni de pluja, ni de...bé, sí, una mica de pluja sí, de fet, se'm començaven a quedar les ulleres plenes de gotetes insuportables, i cada cop més fort, més fort, més fort, aah!!!necessito aixopluc!!!. L'home del quiosc em fa un senyal i em deixa entrar dins el seu niuet, i ho descric així perquè és realment minúscul, de fet, no sé com s'hi passa tantes i tantes hores, però almenys allà sota no hi plou.
-Passa, maca, passa -va dir el venedor amb un filet de veu mentre obria una porta que la veritat, no sé d' on havia sortit. - posa't còmoda. A partir d'aquell moment vaig saber que la meva vida canviaria per complet. Inimaginable, el què hi havia allà dins: un sofà enorme, una catifa de color verd que salvava l'impecable parquet d'unes bótes molles de la pluja com les meves, un rellotge espectacular que omplia tota la paret principal marcant les sis i deu del matí, una televisió de 54 polzades on en aquells moments es veia un canal infantil, una taula rodona per a no menys de 15 comensals, i al fons de la cambra, una altra porta que també era de color verd que no obriria, no sé si per por del què hi podia trobar al darrere, o per vergonya de semblar tafanera, la qüestió és que es va quedar tancada, encara que no per molta estona, per sort o per desgràcia...

-Encara no has entrat?- Va deixar anar sorprès al quiosquer - Ets la primera persona que no obre la porta abans que li ho indiqui jo, i per això seràs més privilegiada que els altres: Abans d'obrir-la et deixaré formular-me dues preguntes sobre el què hi ha al darrera d' ella, però pensa-les bé, podrien ser crucials per al teu futur.La meva gran incògnita era, més que el què hi hauria darrere la misteriosa porta, de qui carai parlava, qui eren els que s'amagaven a l'altra banda de la porta?

- Seu, bonica. Per cert, com et dius? - Guiomar - vaig contestar amb por mentre m'asseia al luxós sofà. De fons sentia els dibuixos animats que em recordaven a alguna sèrie que seguia de petita, però no tenia temps per a descobrir de quina es tractava, aquells ulls se m'enduien, tenien una força singular - Molt bé Guiomar, jo em dic Manel. Formalismes a part, podem començar amb les dues preguntes...un segon, que em reclamen! - Va cridar en Manel mentre sortia per la porta que donava fora el carrer, alertat pel timbre que hi havia instal·lat.
Quan el quiosquer va passar la porta, les ganes de saber què coi passava darrere l'enigmàtica porta, van poder amb l'espera i la resposta a les dues preguntes que segurament no hauria formulat amb encert. Així que vaig fer el què molts de vosaltres hauríeu fet des del primer moment que la vàreu veure: Obrir-la i entrar-hi.

-Guiomar, ja podem seguir amb la conversa - Va dir el Manel mentre tornava a entrar a la gran sala - Guiomar? on t'has ficat? Guiomar, no!! - Va entrar just quan acabava de tancar la porta. - Pensava que series més intel·ligent, bonica, cal tenir paciència...i així va anar, em vaig endinsar en un món que cap de vosaltres imaginaríeu mai.

Pel que fa a la meva història no us en puc dir res més, ja que si mai us trobeu en Manel, el quiosquer, prefereixo que descobriu per a vosaltres mateixos el que em va passar més enllà de la porta verda, però us donaré un consell: Sempre que us donin la oportunitat de formular preguntes, de descobrir coses noves, feu-ho. Tant si sou previnguts i pacients, i formuleu les preguntes adients, o si del contrari com jo, sou arriscats i preferiu descobrir les coses per vosaltres mateixos. Arrisqueu-vos als canvis, que no sempre són dolents i encara que sigui el que ens fa més por, si les coses surten malament, sempre estem a temps de canviar-les. Als humans ens han concedit aquest poder i l'hem d'aprofitar.


CONTINUARÀ??