Les seves mirades s’adelitaren generoses i comprensives

Un relat de: Barbagelata
Havien coincidit inesperadament a la plaça principal de Barbagelata, aquella conformada pels darreres de l’absis de Santa Maria, on una antiga cotxeria adossada feia de tancament i facilitava el recolliment de la gent, i per la façana de l’Ajuntament, un antic castell on havia fet estada la reina Joana Enríquez i l’Infant Ferran, el futur Rei El Catòlic, i, força abans, antiga cel·la dependent dels monestirs de Sant Medir primer, de Santa Maria d’Amer més endavant.
Tot i que no era el primer cop que es veien, fou al peu d’aquelles parets de pedra més o menys afilerada fins a conformar una fortificació medieval de color terrós, que les seves mirades s’adelitaren generoses i comprensives una tarda de setembre de festa major.
Si fa no fa, cinc-cents anys després de l’origen d’aquell estrany ennegriment que encara mostraven els murs, mig derruïts, de migjorn, pel foc de finals d’agost de 1462, quan les tropes franceses de Gastó IV de Foix que havien alliberat part de la família reial de Joan II a la Força Vella de Lorsica durant la Guerra civil dels Deu Anys, assaltaren i venceren les dues forces antireialistes amb què la Generalitat defensava aquell lloc des d’on la família Colom estava preparant la seva fugida cap a Gènova.

Comentaris

  • Esta bastant bé, però no li trobo el sentit.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 13-05-2013 | Valoració: 8

    Està bastant bé el relat, i la idea general és bona... però no l'entenc molt.

    ¿Són gent que s'han conegut per Internet, potser? ¿Es coneixen d'abans, realment? ¿Estan enamorats els dos? ¿Son home i dona, així doncs?

    El relat és bastant entretingut, però opino (reconec que NO sóc un lector de primera) que deixa bastants punts en l'aire, cosa que confon una mica.

    (No has de fer molt de cas a la meva opinió, al cap i a la fi només sóc una persona).

    Però m'ha entretingut el teu relat, gràcies per publicar-lo, de debò. Està bé.

    Res mes per ara. Adew, sort, ens veiem.