Les seves cadenes

però falta una mica més d'estructura. És bo que no sigui obvi, perquè el nucli del relat (i em sembla que ara per ara de tota tu) es fonamenta en les dicotomies somni-realitat,
el món-el teu món, i el xoc entre ambdues parts és difícilment definible, amb uns contorns que són els que cada u hi vol veure. Em sembla un relat amb un punt de misteri, però també amb regust d'insatisfacció, melangiós, de pèrdua, de resignació? D'altra banda, els moments de llibertat estan ben descrits i encomanen les ganes de trencar definitavemnt les cadenes que la lliguen.
Vigila les faltes d'ortografia i les de teclat, desmereixen la narració. També et cal més precisió amb els adjectius i algunes construccions. Recorda que no es tracta d'un poema, aquí no hi val tot encara que soni bonic.
bé, felicitats.
foster

després sortirà el sol d'una nova realitat.

Sort que ens dius que són les SEVES cadenes. Te'n podràs deslliurar, n'estic convençut.

Tot un devessall de sentiments que no volen cadenes.

Endavant!
Una abraçada!
:-)

Estàs escoltant la teva veu, fent un viatge al teu món intern on hi podem trobar de tot.
Les sensacions que descrius són precioses, pluja per regar il·lusions i somnis, dansa lliure sense judicis, enteniment per comprendre que ets única, irrepetible i màgica com cada ésser humà.
Un viatge que sempre té retorn, que encara t'ajuda a estimar i comprendre millor allò que tenim...

Petons bonica!

gràcies pel teu comentari generós tramuntana.Ets una joia!!
Que bonic aquest relat. Que meravellosa la capacitat d'endinsar-te en el teu jo profund!
Que fascinant saber buidar-te de tot, esborrar-ho tot, cadenes amororses incloses i sentir-te feliç amb tu mateixa, lliure!! una abraçada!!